Òmnium cridarà a l'objecció fiscal si l'Estat "manté l'espoli"

Els aplaudiments i el cant d'Els segadors van concloure ahir a L'Auditori de Barcelona l'acte central de la celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural, en la qual la presidenta, Muriel Casals, va demanar independència cultural, independència fiscal i dret a decidir; tot el que un milió i mig de persones van demanar als carrers de Barcelona, un any i un dia abans, mobilitzats per Òminum en defensa de l'Estatut i rere una pancarta que ahir, un grup de nens va desplegar a l'escenari: "Som una nació. Nosaltres decidim".

Casals va ser clara i rotunda en demanar la independència fiscal en un termini de quatre anys: "Avui la relació econòmica amb Espanya ens esgota. És impossible avançar econòmicament i socialment amb un dèficit fiscal que s'acosta als 3.000 euros per persona i any". L'única solució per superar "les lamentacions, la protesta crònica i la impotència és assumir els deures i els drets que es deriven de la nostra existència com a poble. No podem seguir sent espoliats. Volem gestionar els nostres recursos".

Casals reclama que d'aquí quatre anys Catalunya resolgui el greuge econòmic

Si l'Estat espanyol impedís avançar en aquesta línia, Òmnium Cultural proposa reaccions fermes: "Ha pres la decisió d'estudiar des d'avui accions coherents i viables per dur a terme accions d'objecció fiscal", va explicar la presidenta, que va arrencar els primers aplaudiments dels presents. Una de les actituds per les quals apostaria l'entitat seria la de consignar els impostos a un compte públic obert a l'efecte i que no es liquidaria "fins que no se solucioni el greuge fiscal que pateix Catalunya".

Casals, tot recordant que Òmnium sempre ha estat "eina de resistència però també de normalitat", va fer una breu exposició dels fets actuals: "Som en una segona transició en la qual la societat civil volem més protagonisme en la presa de decisions. Les relacions amb Espanya no funcionen, la crisi estreny, la llengua ha d'afrontar agressions que crèiem superades (...) I ara què?", es va preguntar. El que toca és assolir la independència cultural. "El dret d'accés i de participació a la cultura només es pot garantir a través de l'educació i de polítiques que permetin l'intercanvi d'experiències". Va denunciar, en aquest aspecte, les "amenaces en àmbits que semblaven intocables com ara la immersió lingüística a les escoles". Casals va assegurar que Òmnium defensarà qualsevol atac a la llengua personant-se en totes les instàncies necessàries.

En aquest mateix context, Casals considera que "cal trobar l'estratègia definitiva per fixar el català com a llengua comuna". Si als anys seixanta eren els andalusos o els gallecs els que van voler fer seva la terra que els va acollir, "avui milers de persones vingudes d'arreu, del Pakistan, del Marroc, de l'Equador o de Romania han decidit materialitzar els seus somnis a Catalunya", que ha de ser un punt de trobada "on es parlin centenars de llengües, i el català, amb accents i matisos diversos".

Per últim, Casals va insistir en un dret que considera adquirit: el dret a decidir. "Quan es constata que el 43% dels catalans i catalanes veuen la independència com la sortida política a l'Estat actual", va dir, cal "impulsar radicalment el dret a decidir el nostre propi futur".

El procés de les consultes que s'han fet sobre la independència, culminades amb la participació del 20% dels barcelonins, que es van decantar majoritàriament pel sí, no ha acabat, segons Casals: "Només pot acabar quan un referèndum sigui convocat de manera oficial i vinculant en tot el país".

Òmnium demana un referèndum per la independència que sigui vinculant

Durant l'acte, que es va obrir amb un breu espectacle musical i teatral que va donar peu a veure, en una pantalla, els moments més destacats dels 50 anys, el poeta Carles Duarte va fer un repàs del mig segle d'història de la institució i la presidenta va distingir pòstumament els cinc fundadors: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Lluís Carulla i Canals, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus, que van signar l'acta de constitució d'Òmnium "en un moment molt complicat: calia valentia generositat i un gran sentit de país".

Entre les 2.000 persones (no hi va haver lloc per a totes les peticions) que van omplir la sala, una nodrida representació del Govern de la Generalitat, representació institucional de tots els partits parlamentaris (excepte el Partit Popular), l'expresident José Montilla, els secretaris generals dels sindicats majoritaris, personalitats del món de la cultura, de la comunicació o de l'esport, com ara l'entrenador del Barça, Pep Guardiola, i socis i sòcies van omplir la sala de L'Auditori i van aplaudir els més de cent delegats d'Òmnium Cultural.