Manifestació i reacció

La manifestació d'aquest dissabte va ser una resposta més social que política a una sentència més política que jurídica. Més d'un milió de catalans van donar una lliçó d'expressió democràtica als 10 magistrats predemocràtics del Tribunal Constitucional, a un Partit Popular tossudament anticatalanista, a un Govern espanyol que ha perdut totalment el nord de l'Espanya plurinacional, a un Govern català incapaç de defensar amb fermesa la veu del poble i a uns líders polítics catalans més preocupats pel curt termini mediàtic que per l'acció política d'alta volada.

Després d'aquesta resposta massiva i contundent del poble català, és imprescindible una reacció política ràpida (abans que soni la campana de les vacances d'estiu) per frenar els efectes perversos de la sentència. Ni el dret ni la política són ciències exactes i, per tant, allò que una sentència pot esguerrar, la política ho pot reconduir. Cal una reacció formal i sense embuts de les cambres que van aprovar l'Estatut ara mutilat: el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i d'allò que la Constitució diu que és una cambra de representació territorial (el Senat). Cal una negociació imminent entre el Govern espanyol i el Govern català que pugui tranquil·litzar la consciència dels pocs que encara confien en ells. Tal com tenim muntat el sistema democràtic, l'acció d'aquests dos Governs és la via més eficaç per rebatre amb fets visibles tots els arguments anticatalanistes (i antiautonòmics) que ha bramat el Constitucional.

També necessitem que els partits polítics catalans (excepte el Partit Popular, que és l'origen del mal, i els Ciutadans sectaris) recullin les reivindicacions de la manifestació i les tradueixin en accions polítiques. Després d'aquest cap de setmana cal un canvi de rumb dels principals líders polítics catalans: han de deixar de banda la política d'aparador i han de passar a la política de carrer. Finalment, la societat catalana que va sortir al carrer s'ha de mantenir unida per la defensar el dret a decidir de la nació catalana. Aquests són els lemes que van atraure més d'un milió de persones a la manifestació de Barcelona i aquests són els objectius que han d'esdevenir definitivament irrenunciables.