"L'humor és una eina de pensament"

Delicades és una de les obres que es recordaran del Grec d'enguany. És un recull d'històries curtes de records, amb molt humor. El navarrès Alfredo Sanzol, autor i director, ha tingut el luxe de disposar de les actrius de T de Teatre i dels actors Jordi Rico i Albert Ribalta. I l'ha aprofitat

Com va sortir l'oportunitat de treballar amb T de Teatre?

El seu productor, Daniel [López-Orós], em va trucar per fer un projecte. Jo admirava aquestes dones des que vaig veure Homes. El seu humor intel·ligent i l'estructura de les obres em va captivar.

Qui es va inventar l'obra?

Jo. Tenia clar que volia fer un homenatge a la meva àvia del poble [Quintanavides, Navarra] a través dels seus records i les històries que explicava i les que no explicava. Va ser una generació partida per la Guerra Civil

Això és molt trist

Però a les històries de sobretaula que la meva àvia i les seves germanes ens explicaven ens partíem de riure. No en volien parlar, però quan se'ls hi escapava alguna cosa d'aquell període, reien del dolor perquè havien passat molts anys. A l'obra, gairebé totes les històries són inventades, però a partir d'allò que explicaven molt de passada.

L'humor és bàsic?

Ni puc ni vull evitar-lo, és la meva manera de pensar i de veure la realitat. És un instrument de pensament, més encara que de crítica social.

Parla sovint de l'humor còmic-compassiu. Què és exactament?

És curiós que un segle després de Pirandello o Beckett encara sigui tan forta la diferència entre tragèdia i comèdia. En la comèdia rius dels personatges però no hi ha identificació amb ells, és a dir, no hi ha compassió. En la compassió no t'atreveixes a riure perquè ho estàs fent del teu propi dolor, cosa que és un tema tabú. No estem acostumats a riure'ns de nosaltres. Si ho fem, és de manera superficial.

Va escriure pensant en les actrius de T de Teatre

I en els dos actors. Però això em va facilitar les coses. Ha estat el primer cop que escric per a una altra companyia. Els de la meva [Producciones del Callao] estan encantats i molt encuriosits amb l'obra. El 9 d'agost torno amb ells a assajar Días estupendos.

Què li sembla la traducció de Sergi Belbel?

Un luxe. De vegades em plantejo si l'original està escrit en català.

Com deixa els homes, a Delicades'!

La relació home-dona no és d'igual a igual. A l'època de la meva àvia les dones tractaven els homes com nens a qui havien de dir tot el que no havien de fer. Tradicionalment la societat del nord ha estat més matriarcal i la dona va desenvolupar molt la intel·ligència per sobreviure a un masclisme brutal. L'home està per sobre, però la dona és qui el manipula.

Sempre ha dit que l'important a l'hora de dirigir és gaudir

Al començament em costava molt que em sortissin les coses. Fins que em vaig desbloquejar i vaig començar a fer el que em demanava el cos.

Exigeix molt als actors.

Em diverteixo molt amb els actors. L'actor en directe és l'espectacle més gran del món. Intento portar-lo al límit, perquè se superi.

La seva àvia ha vist l'obra?

No, va morir, però tinc una tia a Badalona i la va venir a veure, acompanyada. Està molt delicada, però va captar l'homenatge. Em va fer molta il·lusió.