L'avís sobre l'IRPF acosta el Govern a les posicions del PP

Els homes més propers a Artur Mas tenen molt clar que aquest any 2011 té principalment dos grans esculls per al Govern: el primer serà superar amb nota les eleccions municipals del 22 de maig i el segon passarà pels pressupostos que cal aprovar cap al mes de juliol. De cara a la cita electoral, la confiança és elevada més enllà del que pugui passar en feus socialistes com ara Girona i Barcelona. En el segon cas, cada vegada és més clar que el Govern haurà de confiar en el PP per tirar endavant els seus comptes.

Aquesta impressió, compartida per tots els grups polítics d'ençà de l'anunci del Govern en el sentit que reformarà l'impost de successions per suprimir-lo en la pràctica, s'ha vist reforçada amb la darrera controvèrsia que ha causat una reforma eventual de l'IRPF.

Sánchez-Camacho i Mas ja van coincidir per la supressió de successions

Tot i que el Departament d'Economia va puntualitzar diumenge a la nit que la seva intenció de rebaixar el recàrrec de l'IRPF per a les rendes més altes de 120.000 euros aprovat pel Tripartit en la legislatura passada es faria només quan acabin els ajustos pressupostaris és a dir, a partir del 2013, tots els partits van carregar ahir contra el Govern. Amb un matís: el PP no va criticar la mesura en si, sinó el fet que no s'apliqui de manera immediata.

La presidenta dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, va retreure al Govern que no doni suport al Parlament en les propostes del PPC, que després anunciï rebaixes d'impostos i immediatament després "se'n desentengui". La dirigent conservadora va manifestar que caldria rebaixar aquest impost, i també el de donacions, "de manera immediata", i va manifestar que no es pot "permetre" que un conseller faci un anunci i després el seu propi Govern "el desmenteixi".

La predisposició del PSC a aprovar els comptes de 2011 es dilueix encara més

Camacho es va referir a l'anunci i desmentiment d'Economia com un "globus sonda" i va atacar Mas, a qui va definir com "el Zapatero català" per liderar un executiu "en pràctiques" i "de segona divisió". Malgrat la seva dialèctica, el PP de Catalunya torna a coincidir amb el Govern de CiU en matèria econòmica, mentre que el PSC, l'altre aspirant a validar els pressupostos d'enguany, va insistir ahir que la política fiscal de Mas i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, se surt del que troben acceptable.

Joaquim Nadal, president del grup parlamentari socialista, va qualificar de "nefast" i de "greu irresponsabilitat" el fet que el Govern parli de la possibilitat de rebaixar l'IRPF a les rendes més altes en un moment en què està preparant severes retallades en els "serveis públics". En referència a l'aclariment que aquesta intenció quedarà de moment ajornada, Nadal va afegir que "encara que sigui amb vista al futur, no fa res més que crear confusió i alarma".

En la mateixa línia es va expressar l'alcalde de Mataró, el també socialista Joan Antoni Baron, que va lamentar que anuncis com el que ha fet Economia aquest cap de setmana "no s'entenen" en un moment en què es retallen serveis bàsics i per aquesta raó va demanar a Mas-Colell que doni explicacions públiques.

Els grups ataquen que el "globus sonda" arribi en època de retallades

Més enllà va portar les seves crítiques Jordi Hereu, que va situar l'avís sobre l'IRPF en l'escenari de la negociació amb l'Estat pel cobrament dels 1.450 milions d'euros que ha de percebre Catalunya. "Em sembla contradictori i em sembla que es perd força a l'hora de demanar altres recursos", va afirmar. En valorar la proposta d'Economia, va ser contundent: "És una política tremendament irresponsable, absolutament doctrinària en el sentit neoliberal, ni que sigui encara que una reflexió en veu alta, em sembla tremendament contradictori i profundament injust".

El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va atacar les prioritats del Govern: "Prioritzar qui més té és obscè en un context de crisi, és indignant". El dirigent ecosocialista es va voler referir a l'escalada de mesures empreses pel nou Govern contra polítiques implantades pel Tripartit: "El problema no és que es destrueixi el nostre llegat, sinó que el país avança cap a la inequitat i només demana esforços a qui menys té, a qui és usuari dels serveis públics, i consagra els privilegis als qui tenen més". En aquest sentit, l'associació Jutges per a la Democràcia a Catalunya va fer ahir un comunicat criticant les retallades i la "contrareforma fiscal" del nou Govern.

L'oposició creu que la proposta afebleix la petició dels 1.450 milions a l'Estat

Les crítiques a Economia van arribar també des d'ERC. El seu secretari general, Joan Ridao, va afirmar que la retallada que es planteja el Govern en l'àmbit pressupostari és "inacceptable i indignant" en el context de baixades d'impostos. "Ara ja sabem en què consisteix el Govern business friendly, a abaixar els impostos als directius de les empreses".

En la mateixa línia, el diputat de Ciutadans Jordi Cañas va manifestar que l'executiu d'Artur Mas és un Govern "business friendly" i "enemic" de la majoria de ciutadans, en considerar que "afavoreix sempre" les rendes més altes i aquells als qui deu "favors".

Va donar la raó a aquests grups el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, que va donar ahir ple suport al plantejament del Govern català d'abaixar els impostos a les rendes superiors als 120.000 euros. "És una mesura interessant", que "té sentit perquè hi ha deslocalització de directius", persones amb rendes altes que evitarien pagar més impostos a Catalunya. Tot i això, va convenir que aquesta no és ara una mesura prioritària del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. "Ja decidiran quan és el moment adequat", va assenyalar.

Tot i que CiU sempre ha manifestat que espera que el PSC canviï la seva posició després de les eleccions municipals, la polèmica de l'IRPF fa pensar que només el PP té ganes d'aparèixer a la foto dels pressupostos amb el Govern.