El Govern mantindrà l'actual rècord en l'augment dels preus

La diferència entre el que pagava un estudiant per un curs a una universitat pública catalana el curs passat i el que paga enguany entre 64 i 101 euros més és, descomptat l'IPC, la més alta des que es publica aquesta informació a internet, l'any 1998.

El decret de preus del 2011 va marcar un increment d'un 7,6% respecte al curs anterior, més de quatre punts per sobre de l'IPC, que és el màxim que permet la legislació actual i la Generalitat ha anunciat que el curs vinent preveuen tornar a aplicar el màxim increment. L'augment està limitat per la legislació espanyola, però fonts de la Universitat de Barcelona asseguren que el Govern negocia amb el Partit Popular la possibilitat de doblar el preu de les taxes.

Els estudiants paguen entre 64 i 101 euros més que la matrícula anterior

L'increment estàndard del preu de les matrícules acumulat en els últims deu anys ronda el 16%, descomptat l'IPC, però Vera Sacristán, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de l'associació UpiC, explica que, a més, s'apugen els preus de moltes altres maneres.

Tot i que les autoritats asseguren que la implantació del pla Bolonya no implica un augment de preus, els estudiants que enguany encara cursen estudis de llicenciatura és a dir, del pla antic paguen entre 25 i 137 euros menys que els que cursen els mateixos estudis en el nou pla.

Els canvis en la classificació dels estudis ha estat la mesura que més ha afectat el preu dels graus des de l'aplicació del pla Bolonya, tant que l'import per cursos com ara medicina han patit un increment del 25%, deu punts per sobre de l'estàndard de la dècada.

Certs sectors creuen que l'alumne hauria de pagar la meitat del cost total

Abans del 2008, amb els plans d'estudis de llicenciatura, les carreres es classificaven en quatre nivells d'experimentalitat. Amb la implantació dels estudis de grau, es va afegir un cinquè nivell, més car, que inicialment només incloïa la carrera de medicina. El 2010, però, els cinc nivells es van reduir a tres. El canvi de classificació va anar acompanyat d'un increment de preus cap a l'alça i una carrera com ara història, que pertany al nivell més econòmic, va patir entre el 2009 i el 2010 un increment de preus del 5%, gairebé tres punts per sobre de l'IPC.

Altres mesures que han incrementat els preus són la implantació dels màsters oficials, amb els quals "es va crear un nou diferencial de preus", segons Sacristán, així com la creació de màsters amb preus superiors als establerts i el notable increment sobre les taxes de les segones i terceres matrícules d'una mateixa assignatura.

La professora Sacristán assegura que "estem en la fase inicial d'un canvi de model" i afegeix que "l'any 2007 ja es podien sentir veus que el defensaven". El desembre d'aquest any, tant Ramon Folch, llavors president del Consell Social de la UPC, com Joaquim Coello, que encara avui presideix el Consell Social de la UB, van publicar articles d'opinió defensant una gran pujada de preus.

Les beques d'equitat només beneficien 1.500 estudiants i no justifica la pujada

Folch defensava a El Periódico que "tot estudiant hauria de pagar el que compra: uns 5.500 euros a l'any", alhora que s'hauria d'implantar un potent sistema de beques. Coello, per la seva banda, assegurava a El Punt que "el cost actual d'un estudiant és de 8.000 euros" i considerava que l'aportació econòmica dels estudiants hauria de ser d'un 50% d'aquest valor.

Segons Sacristán, el 2008, amb les mobilitzacions anti-Bolonya, "es van congelar aquests discursos" i, de fet, l'increment de preus l'any següent va estar per sota de l'IPC. Ara, en canvi, la Secretaria d'Universitats considera que cal reequilibrar el cost de les matrícules universitàries, i afirma que l'alumnat paga aproximadament el 15% del cost total.

En canvi, Xavier Domènech, professor de la UAB i membre de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, assegura que la realitat no és ben bé aquesta. Segons el professor, la Secretaria calcula aquest percentatge dividint el total de fons dedicats a universitats, inclosa la recerca, entre el nombre d'estudiants. Domènech assegura que "si no computem la recerca, resulta que els estudiants paguen un 40% del cost de la docència" i afegeix que "és molt per ser un servei públic, prou per poder parlar d'un servei mixt".

A aquestes polítiques de preu, s'hi suma el context de crisi econòmica. El passat 16 de novembre, el Claustre de la UPC va aprovar una moció en què demanava a la Generalitat que "congeli les taxes fins que, en una situació de normalitat econòmica, es pugui reprendre el debat" sobre el preu de la universitat.

Al Regne Unit ja es va dur a terme un gran augment, que gairebé triplicava el preu de les matrícules. Després de mesos de protestes estudiantils, les dades presentades pel servei d'admissió a les universitats (UCAS) a finals d'octubre deixen clara la gravetat de la situació. El nombre d'estudiants nadius que van sol·licitar l'ingrés a la universitat fins a l'octubre, data límit a Oxford, Cambridge i estudis com ara medicina, ha caigut quasi un 12%.

La Secretaria defensa l'augment a Catalunya perquè un 25% de la recaptació extra obtinguda per la pujada de taxes es dedica a finançar un programa de beques propi de la Generalitat.

Laura de la Villa, de l'Associació d'Estudiants Progressistes, afirma que el finançament de les beques no pot justificar un augment de les taxes i assegura que "és una fal·làcia que les beques compensin la pujada". Dels diners recaptats per al programa, un 80% es destina a beques d'equitat, que cobreixen el 50% de la matrícula. Aquest programa només té uns 1.500 beneficiaris. El 20% restant es dedica a un programa de beques d'excel·lència per a una trentena d'estudiants.