L’època daurada del waterpolo femení espanyol encara és vigent després de començar amb la històrica medalla de plata de la selecció als Jocs Olímpics de Londres 2012. La major projecció mediàtica l’ha catalitzat, amb bona lògica, la selecció que lidera Miki Oca, però si es va a l’altra cantó de la moneda, el de les competicions domèstiques, es pot comprovar com en la darrera dècada el waterpolo estatal ha tingut pràcticament un sol color i un sol protagonista: el Club Natació Sabadell. L’entitat vallesana, amb jugadores com Jennifer Pareja, Anni Espar, Mati Ortiz, Laura Ester o Maica Garcia ha exercit un domini aclaparador, el més semblant a una dinastia o una dictadura esportiva sobre les competicions estatals.

La foto d’avui del waterpolo català, però, ha canviat: ha obert enfocament i han aparegut nous punts d’atenció. De la dictadura s’ha passat a una república més coral i, per mèrits propis, de tots els noms alternatius al Sabadell en sobresurt el del Centre Natació Mataró. S’ha passat del monòleg a la bicefàlia.

Del 2010 al 2020, el Sabadell va guanyar cinc Eurolligues, nou lligues i nou copes de la Reina. La ràtio de triomfs, com pot veure’s, és altíssima i la voracitat competitiva s’ha mantingut inalterable. Només els grans rivals europeus li han negat més títols europeus i el Mataró, l’únic aspirant a alter ego domèstic, li ha aconseguit esgarrapar una Copa de la Reina el 2016 i la lliga de l’any passat, el 2020, finiquitada abans d’hora per la pandèmia.

El Sabadell, el 2019, va veure com algunes de les seves millors jugadores emprenien camins esportius en altres equips i en els darrers dos anys no només les maresmenques, sinó que també altres projectes com el del Mediterrani, el Terrassa o el Sant Andreu s’han acostat en nivell i prestacions a Sabadell i Mataró. "Gràcies al fet que ens haguem acostat, les competicions ara són més atractives i es veuen autèntics partidassos de molt nivell", explica la capitana del Mataró, Marta Bach. El millor del cas és que aquest repartiment del talent i major igualtat de la lliga també és percebut com a positiu des del propi Sabadell: "és molt positiu que pel nivell del waterpolo que hi hagi més igualtat i que les jugadores creixin en altres equips", raona la boia i estrella de les multicampiones, Maica García.

Una rivalitat repetida

A la pràctica, tothom confereix al Sabadell estar encara un graó per sobre del Mataró, la seva gran alternativa. La rivalitat d’unes i altres, sempre sana en el marc de dos conjunts amb moltes companyes de selecció i amb jugadores com la pròpia Anni Espar que va decidir canviar el Vallès pel Maresme, s’ha fet evident els darrers temps i coincident en les últimes dues setmanes. Els dos equips van empatar a Sabadell en lliga fa dues setmanes, van jugar-se la final de la Copa de la Reina amb triomf de les vallesanes diumenge passat i aquest cap de setmana disputen la final a quatre de la Copa LEN (la segona competició europea) a la Piscina Sant Jordi de Barcelona. Si el Sabadell supera el potent Kirishi rus i el Mataró al Roma, el següent nou clàssic del waterpolo català pot dirimir un altre títol. I encara quedarà la lliga.

Tots els actors interessats confereixen importància al fet que la bicefàlia pugui repercutir en una major difusió per a un esport que segueix reclamant atenció: "Que hi pugui haver finals de lliga, Copa de la Reina i la LEN Trophy on hi hagi altres equips que puguin competir, agradarà i arribarem més a la gent", raona Marta Bach.

Sabadell i Mataró arriben a la Final Four de la LEN Trophy després d’haver quedat eliminades a quarts de l’Eurolliga, però això no resta ni un sol gram de la motivació per guanyar el títol. Al Mataró li agradaria repetir el títol que ja va guanyar jugant a casa el 2016, en la que serà la seva tercera participació a la final a quatre. El Sabadell, en canvi, branda el fet que aquest sigui l’únic títol que falta a les seves vitrines com un dels grans estímuls per guanyar-lo: "venim de guanyar la Copa de la Reina i això suposa un impuls i una motivació per guanyar l’únic títol que ens queda", assegura Maica García.

Pendent de la LEN Trophy i de cada partit entre els dos equips, el seleccionador Miki Oca sempre barrinant amb la llista olímpica al cap. Quan unes i altres acabin de discutir-se l’hegemonia domèstica tornarà tornar a pensar en la selecció. El waterpolo femení no té cap ganes que s’acabi la seva millor època.