Público
Público

El TSJC denega l'amnistia a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N perquè ja han complert les penes

El tribunal dubta sobre la constitucionalitat de la llei però diu que els antecedents ja estan cancel·lats. També ajorna l'aplicació de la norma als casos de Quim Torra, Pau Juvillà i Bernat Solé

Francesc Homs i Artur Mas acompanyats per l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau i de l'exvicepresidenta de Joana Ortega, també encausades pel 9-N, abans d'entrar al Tribunal Suprem aquest 28 de febrer del 2017.
Francesc Homs i Artur Mas acompanyats per l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau i de l'exvicepresidenta de Joana Ortega, també encausades pel 9-N, abans d'entrar al Tribunal Suprem  Javier Barbancho / ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat aplicar la llei d'amnistia a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera d'Educació Irene Rigau per la preparació de la consulta independentista del 9-N del 2014.

El tribunal considera que no es pot amnistiar una pena que ja s'ha complert, com és el seu cas, i els antecedents penals de la qual ja han quedat cancel·lats pel transcurs del temps abans de la nova llei. Mas va ser condemnat a 13 mesos d'inhabilitació, Ortega, a nou mesos, i Rigau, a sis mesos, per desobediència al Tribunal Constitucional. Fiscalia i defenses havien reclamat l'amnistia.

En la seva breu interlocutòria, els magistrats diuen que tenen dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, però abans d’això ja consideren que no es pot aplicar en el cas concret perquè les penes ja s'han complert i els antecedents han quedat cancel·lats des del juliol del 2020.

Torra, Juvillà i Solé, a l'espera de l'amnistia 

També aquest dimecres, el TSJC ha ha decidit ajornar l'aplicació de l'amnistia a Torra, Juvillà i Solé. En el cas de Quim Torra, condemnat a una pena d'inhabilitació per la pancarta a favor dels presos, la sala dona un termini de deu dies a les parts perquè diguin si s'ha de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ha pres la mateixa decisió en els casos de Pau Juvillà, pels llaços grocs, i Bernat Solé, per l'1-O.

El tribunal diu que tots els fets són incardinables en la llei d'amnistia, però té dubtes sobre si la pròpia llei vulnera preceptes constitucionals com la seguretat jurídica, la prohibició d'arbitrarietat dels poders públics, la igualtat dels ciutadans davant la llei o l'exclusivitat dels jutjats de la potestat jurisdiccional, així com amb els principis europeus de separació de poders.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?