Público
Público

El Tribunal Suprem inicia tràmits per recórrer la llei d'amnistia al Constitucional

Ha fet el primer pas per plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat pels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat: considera que pot ser "discriminatòria" per "vulnerar el dret a la igualtat davant de la Llei"

El Tribunal Constitucional a 14 de febrero de 2024, en Madrid.
El Tribunal Constitucional. Eduardo Parra / Europa Press

El Tribunal Suprem (TS) ha fet el primer pas per plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) pels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat inclosos en la llei d'amnistia. Considera que pot ser "discriminatòria" per "vulnerar el dret a la igualtat davant de la llei". A través de dues interlocutòries, resol dos recursos de cassació per dues causes sobre els citats delictes, relacionades amb aldarulls l'octubre del 2019 a Barcelona i Girona.

Es tracta de la segona vegada que l'alt tribunal arrenca els tràmits per preguntar al TC per l'amnistia, puix ja va preguntar a les parts personades per la sentència del procés en relació amb el delicte de desobediència. A diferència de l'anterior ocasió, el Suprem argumenta ara els motius amb dures crítiques a la llei. Sosté que pot ser "arbitrària" i donar un "tractament discriminatori" segons la ideologia dels condemnats.

Per a la sala penal, les objeccions de constitucionalitat "consisteixen a entendre que la referida norma (...), estableix un tractament molt rellevant i evidentment desigual dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori".

Protestes contra la sentència del Procés

El moviment es justifica després d'estudiar l'aplicació de la llei d'amnistia en dos recursos que té pendents contra decisions de tribunals catalans. En una de les causes, van ser condemnats dos ciutadans per desordres públics ocorreguts a Girona després de la sentència del Procés. En l'altra va ser condemnada una persona per les protestes contra la mateixa sentència però a Barcelona, ​​inicialment per delicte d'atemptat i, després de recórrer, per desordres públics.

La Sala Penal ha determinat que aquests delictes estan inclosos en la norma. Ara ha donat un termini de deu dies a les parts perquè realitzin al·legacions sobre l'oportunitat de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant la cort de garanties. Tant defenses com Fiscalia havien demanat l'amnistia.

El moviment del TSJC

Aquest mateix dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va al·legar arguments similars per no amnistiar l'expresident de la Generalitat Quim Torra, l'exconseller i exalcalde d'Agramunt Bernat Solé i l'exregidor de Lleida i exdiputat Pau Juvillà. L'alt tribunal català també ha donat un termini a les parts perquè al·legui si cal presentar una qüestió al TC o fins i tot portar-ho al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?