Tovallons de bar apilats en contacte amb la roba interior o paper de vàter enrotllat dins la vagina a mode de tampó. El preu dels articles menstruals, la manca d’informació i les condicions d’infrahabitatge en què viuen fa que centenars de dones a Barcelona es vegin abocades un mes rere l’altre a inventar-se estratègies per passar la menstruació malgrat els riscos que suposa per a la seva salut.

"El mes passat vaig haver de recórrer a una samarreta i estripar-la perquè no tenia compreses ni tampons. En la meva situació irregular i sense feina no em puc permetre comprar-ne", comenta la Fàtima. Viu temporalment en un hostal i té algunes necessitats cobertes, però no els diners per comprar aquests i altres productes. El seu cas respon al que s’anomena pobresa menstrual, un terme per denunciar la manca d'accés a productes sanitaris, banys i instal·lacions. Aquesta expressió està sovint associada a països com Índia o Nepal on existeix el chaupadi, una pràctica que aïlla les dones els dies que menstruen, però molt present i invisibilitzat també a l’Estat espanyol.

Serveis bàsics

Només a Barcelona hi ha comptabilitzades més de 320 dones dormint al carrer, segons xifres de l’Ajuntament. Això vol dir que n’hi ha moltes més que no consten als registres i d’altres que, tot i no veure’s al límit d’estar-se a la intempèrie, no tenen recursos i no poden accedir als serveis públics. És el cas de moltes usuàries de Metzineres, espai autogestionat al Raval per a dones que consumeixen droga. La seva directora, Aura Roig, explica que durant la pandèmia han hagut d’ampliar l’horari d’atenció perquè no donaven a l’abast. "Des del confinament també obrim caps de setmanes perquè tinguin espais segurs. Hem vist com ha crescut l’ús de les dutxes i els banys, i també la demanda de productes menstruals", assegura.

Al contrari del que ha passat a Metzineres, les dones que acostumava a atendre l’associació per a dones sense llar Lola No Estás Sola a Nou Barris no han pogut recórrer als serveis de l’entitat. El local on habitualment feien la bugada, esmorzaven i aconseguien roba i articles menstruals està tancat des que es va declarar l’estat d’alarma. Clara Naya, que n’és la coordinadora, lamenta que situacions així provoquin que moltes no sàpiguen a on anar si volen dutxar-se o si necessiten proveir-se de compreses o tampons. "Els horaris de dutxes als albergs no són gaire compatibles amb la realitat menstrual, perquè potser no pots accedir-hi quan ho necessites i sovint no hi ha una carxofa o bidet per rentar-te bé", afegeix. En aquest sentit, Roig també ho veu una gran deficiència: "Trobar dutxes és una odissea, tenen temps limitats i a vegades són fins i tot compartides", lamenta.

Qüestió de salut

El passat dijous 28 de maig se celebrava el Dia Mundial per a la Visibilització Menstrual. Una data que es reivindica des de 2014 i que posa sobre la taula qüestions de gènere molt sovint silenciades a l’agenda política i mediàtica. "No es poden comprar ni compreses ni tampons perquè no s’ho poden permetre i això fa que recorrin a altres solucions que les fa més susceptibles de patir infeccions lleus com la candidiasi o greus com la síndrome del xoc tòxic", manifesta Georgina Picas, llevadora del centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Ciutat Vella.

En la mateixa línia, Picas i Naya coincideixen en destacar que les situacions fortes d’estrès, la manca d’estabilitat i una mala nutrició poden, fins i tot, provocar la desaparició de la regla, el que es coneix com tenir amenorrea. I en el cas de les drogodependent, a més, poden veure alterat el seu cicle menstrual pel consum d’opiacis, com explica Roig.

Menjar o menstruar

"Moltes mares no s’ho pensaran dues vegades abans de triar entre un bric de llet o un paquet de compreses", diu la Naty, membre de la Red de Cuidados Antirracistas. Aquesta és una de les moltes xarxes veïnals que denuncien la manca de recursos i serveis a la ciutat i que recullen aliments i productes per a persones en situació de vulnerabilitat, principalment racialitzades. Georgina Picas també lamenta aquestes condicions evidenciades ara per la pandèmia però presents a la ciutat des de fa temps: "Conec molts casos en què és real la dicotomia d’haver d’escollir entre menjar o compreses".

Aquesta dilema no existeix, per exemple, a l’hora d’escollir quin tipus de producte menstrual adquirir o demanar. En circumstàncies de carrer o d’exclusió social, la copa menstrual o les compreses reutilitzables no són una opció. Naya, Roig i Picas estan d’acord en què aquesta tipologia d’articles, malgrat ser sostenibles i estar de moda, no són útils en la majoria dels casos que atenen perquè requereixen accés a lavabos i rentadores de forma recurrent.

Per a una copa menstrual es recomana el seu buidat cada sis o vuit hores i també que es bulli per poder-la desinfectar. En el cas de les compreses reutilitzables cal dur una bossa de plàstic per anar-les guardant a mesura que es fan servir i tenir accés a una aixeta per esbandir-les amb aigua freda per posteriorment posar-les a la rentadora. Sens dubte, unes rutines molt allunyades de la realitat de les usuàries de Lola No Estás Sola, Metzineres o l’ ASSIR. "Hauríem de fer pressió perquè hi haguessin productes d’higiene menstrual gratuïts", insta Picas referint-se a serveis d’atenció sanitària o dispensadors en llocs públics.

Exposades al risc

Les dones en exclusió residencial o social han de fer front a violències que sovint passen desapercebudes per la gent o són ignorades per l’administració. Segons la Universitat de Barcelona, en una recerca presentada el passat novembre, es calcula que set de cada deu dones sense llar hauria patit abusos o violència masclista prèviament. A quines altres situacions han de fer front després?

En primer lloc podem parlar d’espais no segurs. Estan exposades a un major risc d’abusos físics, sexual i psicològics tant si es troben en situació de carrer com en alguns dels recursos, ja siguin instal·lacions mixtes, allotjaments temporals o habitatges insegurs. A més, és una pràctica estesa oferir allotjament a dones a canvi de sexe o canvi de tasques de cura o neteja. En segon lloc, l’embaràs. És difícil accedir a serveis sanitaris si es dorm al carrer o no es tenen recursos econòmics o xarxa de suport. Els riscos per a la salut de la mare i la criatura són elevats i és per això que recursos com ASSIR o Lola No Estás Sola treballen per l’acompanyament en aquest sentit.

En escenaris d’addiccions i salut mental s’incrementa la possibilitat de consumir alcohol i altres substàncies quan no es té estabilitat emocional i econòmica. A més, la manca d’accés a ajuda professional i d’un lloc segur on consumir pot agreujar els símptomes i desencadenar en malalties mentals cròniques. Accedir al mercat laboral si no es té un habitatge segur i permanent, o si no es pot conciliar amb les tasques familiars i de cures, és molt complicat. Les entitats, l’Administració i les empreses tenen un paper clau en aquests sentit i també per garantir l’accés igualitari i no discriminatori als llocs de feina.

Trencar tabús i fer-ho amb pluralitat

Quan es parla de menstruació, en la majoria de casos, s’associa a un tema de dones. Amb aquesta generalització hi ha persones i col·lectius que no se senten interpel·lats. Aura Roig explica com a Metzineres atenen usuàries que no tenen la regla perquè són transgènere. "El simbolisme que li atribuïm a la regla com a fet distintiu de ser dona ha fet que haguem de buscar maneres d’abordar-lo sense que la menstruació sigui sinònim de ser dona". Des de la Red de Cuidados Antirracistas, la Naty també alerta d’aquest fet. "Treballem amb companyes trans, travestis i no binàries. El Dia Mundial per a la Visibilització Menstrual obvia sovint que no tots els cossos menstruants són dones ni totes les dones menstruen", reclama.

Així mateix, la Naty creu que el tabú associat a la menstruació té a molt a veure amb les creences religioses d’occident. "A moltes tribus indígenes no tenen aquests tabús! Això es va agreujar amb la tradició judeocristiana i la colonització, on el cos de la dona és considera impur". A aquesta afirmació se li suma Picas, qui assegura que les dones –o persones menstruants- en risc d’exclusió social "no tenen accés a les compreses i tampons perquè segueix sent un tema tabú i això fa que es vegin "abocades a una doble estigmatització: ser menstruants i ser vulnerables".