Hi ha dues cues, amb línies marcades a terra per mantenir la distància de seguretat. Una, per dutxar-se, l’altra, per recollir els àpats ja preparats. El Gimnàs Social Sant Pau fa un mes que ha reobert i està a ple rendiment. Serveixen 125 àpats al dia i prop d’unes 100 persones s’hi dutxen. Un dels membres d’aquesta cooperativa, Ernest Morera, explica que han de dir que no a molta gent perquè en una hora ja han repartit tots els números per recollir el menjar, uns àpats que ofereixen en col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. "El perfil és totalment nou. És gent que s’ha quedat sense feina, que li han fet un ERTO i és el primer cop que demana menjar", diu Morera, enfundat en el mono de plàstic que porten tots els treballadors per seguretat.

El gimnàs va tancar a l’inici de l’emergència sanitària degut al confinament. Ara, tot i que la part esportiva no obre, serveix per alleujar les necessitats d’un barri on ha aflorat una precarietat que ja era present. Morera explica que la gent que ve per primer cop "es nota molt, tenen un sentiment de culpabilitat, de vergonya". Són persones que es dedicaven a sectors com l’hostaleria, les feines de la llar o les cures, i també que estaven en l’economia submergida. "És gent treballadora que porta 67 dies sense cap ingrés", apunta.

Part d’aquestes persones formen part de la comunitat filipina, com la Dulce, que s’ha apropat a primera hora a recollir el pícnic per ella, el seu marit i el seu fill. Treballava en un restaurant al costat del Cinema Aribau, li van fer un ERTO i encara no ha cobrat res. Com que està pendent de cobrar-lo, no pot accedir a ajudes econòmiques, explica. Els diners se li han acabat, i per això quan les amigues li van parlar del gimnàs, no va dubtar. Explica que el menjar que rep "ajuda molt". El seu marit està a l’atur, també arran del confinament, però només el cobrarà durant quatre mesos.

Entre les constants entrades i sortides al gimnàs, amb previ control de la temperatura i fent ús de gel hidroalcohòlic, apareix en Javier Quintero. S’ha apropat al gimnàs per recollir el dinar i dutxar-se, com cada dia. Treballava com a mosso de magatzem per Cocacola, però a l’inici del confinament es va quedar sense feina i al cap de poc va quedar-se al carrer. "La situació sembla que millora pel que fa al virus, però empitjora per altres llocs. La gent no té diners", assenyala. Cada dia busca feina a través de portals d’internet, però de moment no troba res.

"El confinament ha agreujat i visibilitzat una situació que venia d’abans", afirma Iñaki García, activista històric del Raval. Des del Lokal, llibreria llibertària amb més de 30 anys de trajectòria al barri, explica que hi havia molta gent "al límit" que al tancar tot han quedat sense res.

García puntualitza que no és una situació que afecti només el barri, sinó el conjunt del territori. La demanda al Banc dels Aliments s'ha disparat un 30% de mitjana a totes les demarcacions des de l'inici de l'estat d'alarma, i només a Barcelona s’han quadruplicat les peticions d’aliments.

El barri s’ha diferenciat per la resposta social. "El sobreesforç de tothom ho ha pal·liat una mica. Però la nostra feina no és donar menjar, és demanar drets i que les administracions compleixin la seva part". La situació afecta de forma transversal al veïnat i l’activista alerta que no es tracta d’una situació puntual: "Es pot pensar que serà temporal però hi ha la sensació que serà més greu".

Una xarxa veïnal potent

L’existència d’un teixit veïnal actiu al Raval va facilitar una ràpida organització social a l’inici de la pandèmia. Les xarxes construïdes per la lluita per l’habitatge, per la construcció del nou CAP, pels drets de les treballadores sexuals i col·lectius migrants segueixen al peu del canó i diversos grups organitzen regularment repartiments d’aliments per alguns centenars de famílies. Vecines en Red Ciutat Vella n’atén 200, que van augmentant. "Les administracions estan desbordades i no atenen a tothom, ja sigui perquè el sistema deixa fora algunes persones o, simplement, no hi arriba", diu Ángel Cordero, un dels seus membres.

Sonja Poehlmann forma part de la Xarxa Veïnal del Raval i la seva botiga d’articles per la llar és, un cop a la setmana, el punt de recollida d’aliments que després distribueixen en coordinació amb altres col·lectius. "Cada vegada és pitjor, perquè la gent ja no té estalvis i segueix sense ingressos", diu. Sense la recuperació del sector turístic, és díficil que la situació mirolli aviat, degut a què la majoria treballaven en el sector de la restauració o l’hostaleria.

Mentre parla, l’Adrià surt del súper i entra a la botiga amb la seva filla a deixar alguns aliments que ha comprat. "La resposta veïnal ha estat més potent que la institucional", diu. Fa un parell d’anys que viu al barri, i tot i que no està implicat activament en les xarxes veïnals, sí que hi col·labora regularment. "Els problemes s’han accentuat, però ja hi eren", assegura. Destaca, però, que els veïns han recuperat el barri, per exemple, el mercat de la Boqueria.

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants també reparteix aliments de forma regular a unes 300 famílies, principalment migrants i refugiades. "Hem arribat on no pensàvem que poguéssim fer-ho. La necessitat ha estat enorme", explica en Mohamed, un dels seus membres. Destaca que per ells ha estat una activitat totalment nova, i segueix creixent el nombre de famílies que els demana participar. El confinament ha afectat de forma especialment dura els manters: "La pandèmia ha afectat tothom, però tenint en compte que ja estàvem en reserves ha estat molt difícil".

Tot i l’inici de la desescalada, no hi ha perspectives de millora: "Veiem el desconfinament llarg i complicat". Els manters demanen que les administracions mobilitzin tot el seu potencial per "fer que la gent tiri endavant", i reclamen la necessitat de regularitzar totes les persones migrants amb la campanya #RegularizaciónYa. "És la manera de fer que les persones puguin treballar".

Els menjadors, a ple rendiment

Als voltants de la una, la plaça de Sant Agustí està plena de gent esperant que les Missioneres de Santa Teresa comencin el repartiment de menjar. La Cherish és el primer dia que ve i no està apuntada a llista. Espera que igualment li puguin donar l’àpat per ella i el seu marit, que treballava en un restaurant de la Barceloneta i encara no ha cobrat l’ERTO. Ella no treballava, però les coses els hi anaven més o menys bé. No tenen fills i mai havien hagut de demanar menjar. Ara, però, ja no els hi surten els números.

Passejant per la plaça, fent temps, hi ha en Narcís Salinas. Des que viu al carrer, ve tant a aquest menjador com al Chiringuito de Dios, on també reparteixen àpats. Vivia a Itàlia, on feia treballs verticals, però poques setmanes abans de l’inici del confinament va decidir tornar a Catalunya. Amb l’inici de l’emergència i la impossibilitat de trobar feina, i sense família, va acabar al carrer. Li han anant sortint feines, però necessita alguna cosa més estable per sortir del carrer. "A les cues per demanar menjar no només hi ha persones sense llar, també classe mitjana", explica.

"Amb aquesta situació s’ha vist que la imatge de la Barcelona i el Raval multicultural i actiu no era real. Es veu el drama, la desigualtat, la pobresa i la injustícia", apunta Iñaki García. Tot i que les necessitats alimentàries s’estiguin cobrint amb l’esforç de tothom, el preocupa la situació de l’habitatge un cop passin els mesos més durs de l’emergència sanitària. "S’hauran d’impedir els desnonaments, perquè sinó la gent quedarà al carrer". La resposta la donaran un cop més les xarxes veïnals, preparades per fer-hi front: "Som conscients que ens hem d’organitzar bé perquè això no sigui un problema personal, sinó col·lectiu", conclou.