La deriva ideològica de la societat catalana, els canvis de l'opinió pública en les últimes dècades i l'estat actual de l'esquerra són alguns dels temes que han centrat l'acte Què pot fer l'esquerra davant la dretanització de la societat?, organitzat per Espacio Público juntament amb l'Ateneu Barcelonès aquest dimarts. A partir de l'anàlisi sociològica a càrrec del director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Muñoz, que ha ofert guies per interpretar les preferències polítiques a Catalunya, el col·loqui ha tractat qüestions sobre com combat l'esquerra el racisme i estén els drets al conjunt de la societat, la necessitat d'una transició energètica justa i l'impacte de les polítiques de comunicació dels partits.

Una diversitat de qüestions plantejades per veus amb una trajectòria llargament acreditada, com la periodista i investigadora feminista descolonial Sara Cuentas, el jurista especialitzat en dret de l'energia i exsecretari general d'ICV Joan Herrera, el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i exsecretari de Comunicació de la Generalitat, Enric Marín, i la metgessa, exdiputada del PSC i exconsellera d'Interior, Montserrat Tura.

Muñoz ha apuntat que històricament la societat catalana s'ha autoubicat en l'eix ideològic en una posició de centreesquerra, configurant-se com una de les societats que més s'autodefineix en aquests termes d'Europa. La vinculació de la dreta amb la dictadura o la interferència de la qüestió nacional són alguns dels motius que estan a l'origen d'això. Muñoz ha constatat que "no hi ha un procés de dretanització generalitzat" a Catalunya, tot i que això no és incompatible amb la dretanització de certs sectors de la societat, i ha explorat les preferències pel que fa a temes com els impostos o la migració.

Pel que fa als canvis en les preferències polítiques, l'exsecretari general d'ICV, Joan Herrera, ha assenyalat dos elements que hi han influït recentment. D'una banda, l'evidència que el col·lapse és possible quan va arribar la crisi de la Covid; i l'alta inflació, que ha qualificat de "factor dissolvent de democràcies" per l'impacte que té sobre la pèrdua de poder adquisitiu i l'alteració que això pot tenir sobre la convivència.

A més, Herrera ha apuntat que el col·lapse per la Covid no és comparable a l'escenari que planteja l'emergència climàtica, que reclama "propostes ràpides i accelerades en els propers 10 anys". La transició energètica es perfila com una urgència, però el jurista ha assenyalat que cal que sigui "justa" per no alimentar uns ecofeixismes que ja s'estan fent realitat.

Tornant a la autoubicació en l'eix ideològic, la metgessa i exconsellera d'Interior, Montserrat Tura, ha assenyalat la contradicció que "a Catalunya mai ningú ha volgut ser de dretes, però anys i anys ha tingut governs de dretes". Tura ha fet un repàs d'alguns assoliments transformadors, especialment pel fa amb la universalització de la sanitat. L'exdiputada ha recordat que un dels principals impactes és que mentre que a la Barcelona del 1900 l'esperança de vida era de 38 anys, ara és de 84. La metgessa també ha apuntat a l'anomenat "trilema de Rodric", que es pregunta si és possible la hiperglobalització, la sobirania nacional i la democràcia.

"El capitalisme i el diner han tingut un projecte i per ells la globalització ha estat molt bona, mentre que els Estats nació han tingut dificultats per legislar sobre aquest fenomen econòmic a escala mundial", ha apuntat. Per a Tura, la situació política, social i econòmica actual és "molt complexa" i "s'està intentant corregir amb mitjans del passat", fet que considera erroni.

Durant el col·loqui, moderat per la periodista, filòloga i membre del grup promotor de la Fundació Espacio Público i sòcia de l'Ateneu Barcelonès, Lídia Penelo, la periodista i activista descolonial Sara Cuentas ha criticat que el marc de l'esquerra segueixi ancorat en un racisme estructural. Cuentas ha apuntat el concepte "colonialitat del poder", on ha assegurat que la dreta però també l'esquerra estan socialitzades, que es vincula no només al poder, sinó també al saber.

Cuentas ho ha exemplificat amb qüestions tan d'actualitat com l'Agenda 2030, que ha denunciat que ha sigut colonialitzada per les esquerres europees. "Quan parlem de com combatre el racisme, les ideologies més properes a la transformació social què estan fent per construir comunitat humana i desterrar pràctiques colonials?", ha preguntat. 

Pe l que fa a la capacitat transformadora de l'esquerra, l'activista ha assenyalat que és difícil introduir canvis en un Estat construït de forma "molt vertical", "patriarcal", i de manera que impedeixi la seva pròpia reforma. "No es naturalitza que qualsevol persona pugui tenir drets", ha afegit, en relació amb les prop de mig milió de persones sense papers que viuen a l'Estat.

Repensar polítiques i estratègies comunicatives

Per la seva banda, el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Enric Marín, ha alertat que la globalització "ha generat unes condicions econòmiques favorables a l'extrema dreta", incidint en un empobriment de la clase obrera i també en la migració, aprofitada per l'extrema dreta per crear "por". "La dreta ha desenvolupat tècniques comunicatives sofisticades", ha assenyalat, i ha apuntat que hi ha think tanks treballant per identificar els principals missatges susceptibles de ser llançats i també com es pot manipular la informació. "Han identificat les pors de la gent, el que amenaça la identitat", ha sostingut.

Per donar-li la volta, Marín ha afirmat que l'esquerra necessita pensar també com construir aquestes estratègies, tot i que això va lligat de manera "inseparable" a repensar les pròpies polítiques. "Malgrat tot, fins fa 20 o 30 anys es van fer polítiques transformadores sotingudes, una voluntat que l'esquerra occidental sembla ara haver perdut", ha conclòs.