La secretària general d'ERC amb funcions de presidenta, Marta Rovira, coneixia l'estructura B del partit i va demanar activar-la quan ja sabia que eren els responsables dels cartells de l'Alzheimer contra els germans Maragall. "És una campanya tan agressiva que si la denunciem públicament potser arrenquem uns quants vots de solidaritat" de cara a les eleccions municipals de 2023, va dir l'aleshores secretaria general quan en va conèixer l'existència, segons missatges als quals ha tingut accés El matí de Catalunya Ràdio.

En un xat intern on es van compartir les imatges d'aquests cartells sobre la malaltia de l'expresident Pasqual Maragall (que posteriorment s'ha constatat que van sortir de les files del mateix partit), va considerar així que ERC podia treure profit de la polèmica, amb Ernest Maragall com a cap de llista per Barcelona. La mateixa informació indica que va demanar que s'actués des de "la B" un any després que a la direcció de la formació se li comuniqués que aquesta acció s'havia executat des de la mateixa ERC.

Arran de les informacions difoses, Rovira ha volgut "trencar el silenci". "No soc la culpable", sosté en un comunicat difós a les xarxes, assegurant que no hauria autoritzat "mai" l'acció dels cartells. La líder republicana relaciona aquesta "campanya de contrast" amb l'aleshores president del partit, Oriol Junqueras, que es torna a presentar a la reelecció al congrés nacional del 30 de novembre. "Des de la Presidència es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més ("som massa tous, també hem de trencar cames")", ha assenyalat.

Al mateix temps, ha relatat que les "campanyes de contrast" s'han desenvolupat "sempre" de forma legal, i respectant el corpus ètic del partit. "Fins que hi ha el primer error. I això ho replanteja tot", ha continuat Rovira, que ha insistit que només es poden fer les campanyes des dels valors propis: "Si no, et traeixes a tu mateix".

La Presidència i la Secretaria General

Rovira ha vinculat la figura de Junqueras amb el conjunt de les "campanyes de contrast", com a màxim responsable de la formació. Sense assenyalar-lo directament, afirma que la Presidència d'ERC i la Secretaria General (que aleshores ostentava) sempre han compartit el mateix equip que es va "reforçar i adaptar" a conseqüència de la repressió política. "Les relacions eren de confiança i les decisions per consens. I ho compartíem tot, encerts i errors", relata Rovira.

"És molt curiós que ara que decideixo no seguir a la posició de la Secretaria General, i aposto per una renovació de l'organització i l'estratègia del partit, jo sigui la responsable única de tots els errors i fallides. I que hagi d'assumir que els equips de treball compartits, coneguts i consensuats, només se m'atribueixin a mi", lamenta Rovira. "Jo també en tinc de captures, comentaris privats i converses que comprometrien a més d'un company", alerta, tanmateix.

En la línia, la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta, ha defensat que el publicat no aporta "res de nou", ja que es tracta només de "missatges privats entre companys de treball i organització" filtrats amb la intenció de "desgastar i fer mal" Rovira. Ha lligat aquesta nova política a la crisi interna que travessa ERC i que s'ha de resoldre al congrés. "Demanem a totes les persones que vulguin liderar l'organització que ho facin de la manera més responsable possible, de manera propositiva i amb projectes en ment".

Cronologia dels cartells

Al comunicat, Rovira relata que va tenir coneixement dels cartells el dia que la premsa se'n va fer ressò, el març de 2023. I que no va ser fins a principis del 2024 quan va constatar que els cartells podien sortir del partit. "Esgarrifada, vaig constatar que ens podíem equivocar fins a aquests nivells. I això va passar quan ja feia un any dels cartells, s'havien denunciat i estaven sent investigats", detalla.

Segons la informació periodística, el gener de 2024, mesos després de ja saber que l'acció provenia de dins d'ERC, Rovira pregunta: "Com estem de campanya B?", després de les declaracions d'un diputat de Junts contra ERC sobre l'amnistia. Des del partit expliquen que cal tenir en compte tant el context del grup, que no era l'únic on forma part Rovira, com també la resta de comentaris que s'hi van fer condemnant els cartells.