"De la Irene disposàvem imatges prèvies i per això jo mateix la vaig detenir". Així reconeixia un agent dels Mossos d'Esquadra que el cos policial compta amb un arxiu d'imatges per acotar la identitat de 13 estudiants, encausats per presumptes delictes de desordres públics i danys en una manifestació estudiantil. Cap d'ells va ser identificat per la policia durant la protesta, convocada per demanar la rebaixa de les taxes universitàries, per la qual cosa els advocats es pregunten com van arribar als seus noms. Aquesta no és l'única vegada en què Mossos ha deixat entreveure que compten amb un banc de dades amb noms d'activistes i militants d'organitzacions polítiques.

"Ens va sorprendre la tranquil·litat amb la que reconeixien que havien consultat diligències policials per 'actes similars'", explica un dels advocats dels estudiants, Xavier Monge, de l'organització antirepressiva Alerta Solidària. Es referien els Mossos a l'ocupació de la Secretaria d’Universitats mesos abans pel moviment estudiantil, però també a les protestes veïnals contra el pla CAUFEC, les mobilitzacions contra l'autobús trànsfob de la ultradretana Hazte Oír o l'entrada de la seu del PP convocada per l'organització Arran el 2017 en defensa del referèndum de l'1-O. Fins i tot en una ocasió un agent va justificar el reconeixement de dos acusats per televisió en una d'aquestes protestes.

"Aquest concepte d'‘actes similars' és peculiar. Què hi tenen a veure el CAUFEC o el PP amb la protesta? Amb quin criteri guardes tot això? Doncs amb el de reprimir la dissidència política i unes organitzacions concretes", opina Monge. L'advocat explica que, per obrir diligències contra una persona en una manifestació, el procediment adequat seria fer una identificació en el lloc dels fets i fins i tot treure imatges durant la mobilització. Atès que en el cas dels estudiants no va anar així, la defensa va preguntar com havien arribat als seus noms: "El Mosso instructor va assenyalar que havien estat els seus subordinats els qui els havien identificat, mentre que ells assenyalaven a l'instructor o deien no recordar-ho. Si va ser l'instructor qui va passar els noms, es tracta d'una recerca prospectiva: no tinc fets delictius que vull investigar, tinc autors als quals vull encausar, i busco fins a trobar".

Una pràctica habitual

Aquesta no és la primera vegada que activistes es troben amb identificacions que apunten a l'emmagatzematge d'imatges. També els va passar el mateix a vuit joves d'Arran que van participar d'un primer de maig el 2016 a qui se'ls va condemnar per un delicte de danys amb multes que sumen 24.000 euros entre tots. "No ens van identificar durant la mobilització, però diuen que ens van monitorar les xarxes socials", explica Salim B. Durant el seu judici, de nou, els Mossos van afirmar haver relacionat les imatges d'un dels acusats amb altres anteriors, per després trobar a la resta d'encausats mitjançant els seus vincles per xarxes socials i ‘likes’ a pàgines de contingut polític. "Tenim la sensació que ens persegueixen per militar on militem", diu el Salim.

Aquesta impressió és compartida pels estudiants, tal com explica Alba Monfort, una de les encausades: "Sembla que volien perseguir les nostres militàncies en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i a les assemblees de facultat". Monfort no entén com la van identificar: "Diuen que van accedir a un perfil de Facebook, però tampoc especifiquen quin… I si em van buscar, és que tenien el meu nom. Ni m'han identificat, ni tinc antecedents penals. No haig de constar en cap registre, en principi".

Monge recorda també el cas dels 16 encausats el 2008 per cremar una fotografia del rei a Girona, unes identificacions que van ser posades en dubte durant el procés, o el que encara va ser més polèmic, els joves encausats a la vaga general de 2012 que van ser exposats en una web creada per la conselleria d'Interior dirigida per Felip Puig perquè la ciutadania els identifiqués.

Un altre episodi va ser el de 2013, quan Anonymous va filtrar 38 documents elaborats pel Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (CESICAT) on hi havien registrats els moviments d'una sèrie d'activistes per les xarxes socials, entre els quals hi havia també Monge: "Mossos va encarregar un monitoratge de perfils oberts a les xarxes socials amb criteris polítics". Algunes de les persones monitorades van ser l'exdiputat de la CUP David Fernández, el fotoperiodista Jordi Borràs o l'exmembre de la mesa del Parlament per ERC, Anna Simó. Va ser a causa d'aquest escàndol que l'actual vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va passar a dirigir aquesta institució.

Un reglament amb molt de marge

Quina informació pot emmagatzemar la policia? Segons la IRP/435/2009 sobre fitxers policials "que contenen dades de caràcter personal", Mossos està autoritzat per comptar amb un "sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques" (SIP FP) amb finalitats com ara "gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana" o "prevenir les infraccions penals". La llista de possibles afectats és molt àmplia, i no només cobreix aquelles persones involucrades en atestats policials o en un procediment penal, també aquelles "sobre les quals existeixin interessos policials en vigor" o "relacionades amb informació d'interès policial". Cap responsable dels Mossos ha volgut comentar els fets constatats en aquest reportatge, per la qual cosa Públic no ha pogut recollir la seva posició.

Fonts de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) asseguren que la policia només pot recollir la informació necessària per a la recerca d'un delicte o quan "hi hagi un perill real per a la seguretat pública". En el cas que es tracti de "categories especials de dades", com són l'afiliació sindical o la ideologia, fa falta que es tracti "d'una recerca concreta". A més, les dades només es podran conservar mentre siguin necessaris per a la investigació: "S'han de cancel·lar si ja s'han exigit responsabilitats, si hi ha hagut una sentència absolutòria o si ha prescrit el delicte". Aquest precepte canviarà el pròxim 17 de juny amb la nova llei orgànica 7/2021, que establirà un període màxim de 20 anys de conservació, tret que hi hagi investigacions obertes.

Pel que fa a les imatges amb sistemes de videovigilància, l'APDCAT assegura que només es poden conservar durant un mes, tret que hi hagi una investigació oberta, quelcom que no casa amb el cas dels estudiants, així com tants altres. "S'ha de justificar com s'arriba d'una imatge a una altra, i a un nom, i a una identificació", uns requeriments que segons Monge no sempre es compleixen. Per això, recomana a tothom tramitar la cancel·lació de registres policials i penals, ja que el cos policial no sempre compleix amb l'obligatorietat d'esborrar les dades tant si s'ha passat per un procés judicial com si, simplement, alguna vegada s'ha rebut una multa.