Els catalans han votat finalment en un referèndum d'autodeterminació i ho han fet a favor de la independència. El 'sí' ha guanyat en el referèndum amb 2.020.000 de vots, el que representa el 90% dels vots emesos sobre un cens total de 5,3 milions d'electors, mentre que 176.565 han votat 'no'. Un referèndum al qual li seguirà, ja amb tota seguretat, una vaga general. I, molt probablement una declaració d'independència des del Parlament.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que traslladarà "en els pròxims dies al Parlament" el resultat del referèndum, perquè aquest "actuï d'acord amb el que diu la llei del Referèndum". Encara Puigdemont no ho hagi especificat, la llei és molt clara quan diu que, en cas de victòria del 'sí' en el referèndum, el Parlament proclamarà la independència de C

"Ens hem guanyat el dret a tenir un estat independent en forma de república", ha afirmat Puigdemont. Un dret que Puigdemont ha lligat ja no només al resultat del referèndum -ha parlat abans de finalitzar l'escrutini, encara que es donava per descomptada la victòria del 'sí'-, sinó més aviat a la repressió violenta per part dels cossos policials estatals durant la jornada. "Avui Espanya ha escrit una pàgina vergonyosa en la història de la seva relació amb Catalunya", ha exclamat Puigdemont, en una declaració institucional des del Palau de la Generalitat, acompanyat de tot el seu govern. El president català ha definit l'actuació policial com "repressió brutal", i ha lamentat que, tot i pertànyer a la UE, la "resposta de l'Estat" davant el referèndum "ha estat la de sempre: violència i repressió".

"Europa ja no pot seguir mirant a un costat", ha opinat Puigdemont, que creu que la qüestió catalana "ja no és un assumpte intern" espanyol, sinó que afecta tot el club europeu. "Els catalans ens hem guanyat el dret a ser reconeguts", ha afirmat Puigdemont, que ha fet una "apel·lació directa" a Europa, mentre que "són ciutadans europeus" els que avui han vist conculcats els seus drets.

A la vaga abans de la proclamació d'independència

Poc abans que Puigdemont preparés el camí per a una declaració d'independència des de la seu del poder executiu català, les entitats independentistes cridaven a la vaga general des de la plaça Catalunya. "El dia 3 d'octubre, tothom al carrer", ha proclamat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, al costat del president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. Les entitats sobiranistes diuen així a secundar la vaga general ja convocada formalment per al dimarts per diversos sindicats minoritaris, i a la qual molt probablement s'uneixin en les pròximes hores UGT i CCOO.

De fet, la dirigent de CCOO Dolors Llobet ja ha apuntat el camí, a l'anunciar que el seu sindicat demana una "aturada de país" el mateix dia 3. Llobet també ha plantejat un assaig de l'atur per demà dilluns, quan ha demanat als catalans que es concentrin a les dotze del migdia "davant de centres de treball i ajuntaments", com "resposta a la vulneraciñon de drets" aquesta a l'anunci també s'ha unit amb entusiasme la CUP, que ha demanat "una vaga general que paralitzi el país ", en contra d'un" bloc granític "que s'oposa a les llibertats a Catalunya, segons paraules del seu dirigent Quim Arrufat.

Els 2.020.000 de vots a favor de la independència suposen un lleuger increment respecte als gairebé 1,9 milions de la consulta del 9N del 2014. El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha recordat que el cens de aquesta consulta era més gran només havien d'agafar votar majors de 16 anys i estrangers residents-. Però ha ressaltat més que la policia estatal ha aconseguit tancar un 13% dels col·legis electorals, i que també ha confiscat urnes amb vots ja emesos. A més, ha explicat que el context de repressió violenta pot haver desanimat de votar un important nombre de ciutadans. Per tot això, ha calculat que prop de 780.000 catalans no han pogut ser comptats en la consulta.

Rajoy: "Avui no hi ha hagut un referèndum"

Hem passat del " 'votarem' al hem votat, i ens hem explicat", ha explicat Turull. Una cosa que no veu exactament així el govern central. "Avui no hi ha hagut un referèndum", ha assegurat el cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, en compareixença a la Moncloa, tot just uns minuts després del tancament dels col·legis electorals a Catalunya. Ha qualificat la jornada de "escenificació contra la legalitat", i ha assegurat -abans de conèixer-se les dades de participació- que "la gran majoria" no han participat.

Malgrat que amb aquestes paraules rebaixava, quan no negava el referèndum, en realitat Rajoy li ha donat importància política. Per això ha anunciat que convocarà pròximament una reunió de tots els partits amb representació a les Corts -incloent-hi els sobiranistes catalans- per "reflexionar sobre el futur que cal abordar junts". Una reunió en la qual podria lliscar alguna contrapartida als partits catalans perquè, segons ell mateix ha donat a entendre. "No vaig a tancar cap porta", ha assenyalat. Tot i que ha afegit el matís -difícilment acceptable a hores d'ara per al independentisme- que la seva oferta de "diàleg" es mantindrà dins dels límits de la "legalitat". Rajoy, a més, compareixerà a iniciativa pròpia al Congrés en els pròxims dies.

Immediatament després de Rajoy ha parlat Pedro Sánchez. El líder del PSOE ha recollit les paraules del president espanyol i li ha exigit que iniciï un procés de "negociació política" amb la Generalitat. Sánchez li ha pressionat perquè "negociï, negociï i negociï i aconsegueixi un acord". El líder de Podem, Pablo Iglesias, per la seva banda, ha demanat igualmenet diàleg, perquè no vol "que Catalunya es vagi d'Espanya". Però també ha carregat contra el Govern del PP, pel "mal" que creu que ha fet amb el seu repressió del referèndum, i contra el PSOE, per haver permès que Rajoy es mantingués al capdavant de l'Executiu.

Des de Catalunya, la líder de l'oposició al Parlament i diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas García també ha fet una oferta a Catalunya: un nou sistema de finançament i una reforma constitucional. Amb el matís que s'hauria de sotmetre a "referèndum a tot Espanya". El coordinador de Catalunya a comú, Xavier Domènech, ha demanat la "màxima unitat de les forces polítiques del catalanisme", contra el "pitjor president" d'Espanya i per a acabar amb la "situació d'excepció" que al seu parer viu Catalunya. El president del PP català, Xavier García Albiol, finalment, ha defensat "plenament i sense fissures" l'actuació de la policia estatal aquest diumenge.