Aquest any atravessat per dues campanyes electorals ha deixat diverses polèmiques, entre les quals la qüestió de l'ocupació, que ha estat central en els discursos electoralistes dels partits de dreta i alguns mitjans de comunicació davant el greu problema de l'habitatge.

Amb els preus del lloguer en màxims històrics i expulsions massives de veïns, especialment a Barcelona però no només, la majoria d'ocupacions tenen lloc en habitatges buits de bancs o fons voltor per part de persones excloses de l'accés a l'habitatge. Tot i això, la dreta ha utilitzat aquest fenomen per generar alarma social, una estratègia denunciada pels col·lectius de l'habitatge.

Com a conseqüència d'aquest discurs, després de les eleccions s'estan obrint les primeres "oficines antiokupes" a Catalunya. Es tracta d'una mesura que ja defensava l'exlíder del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz el 2011 però que no s'havia arribat a plasmar fins l'auge reaccionari que estem vivint actualment.

Fa un any va ser Isabel Díaz-Ayuso a Madrid, i més tard el nou govern de PP i Vox a Castella i Lleó, qui les van començar a implantar als seus territoris. Ara la mesura s'està impulsant també a Catalunya.

La primera oficina, a El Vendrell

Tot i els fiascos que han suposat tant a Madrid com a Soria, entre d'altres, ara el govern municipal d'El Vendrell ha decidit crear-ne una. Governat per PSC i PP, la capital del Baix Penedès  -de 39.000 habitants- llança aquesta iniciativa per "assessorar els veïns" afectats i iniciar un cens de casos.

De moment, però, recullen la dada que tan sols el 5% d'ocupacions es tracta d'aquelles que qualifiquen de "delinqüencials", és a dir, on el pis ocupat és la base d'activitats il·legals. Es tracta d'una distinció que també aixeca recels per la dificultat de la seva concreció.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, reconeix a Públic que es tracta "d'una minoria" i que la major part de casos són de persones vulnerables sense accés a l'habitatge, a qui posen en contacte amb serveis socials.

"Amb aquestes persones nosaltres ja estem treballant per donar una alternativa habitacional", afirma el regidor. El mandat anterior van impulsar el "primer parc públic de la història" al municipi amb prop d'una dotzena de pisos socials, la majoria provinents de la Sareb.

"No tenim un problema amb l'ocupació, tenim un problema amb la ocupació delinqüencial", matisa el regidor. A tot Catalunya hi ha prop de 400.000 habitatges buits, majoritàriament propietat de bancs i fons voltor, i davant la manca d'alternatives, famílies i persones vulnerables es veuen abocades a l'ocupació per tenir un sostre. 

Denuncien la "criminalització" de l'ocupació

És el que denuncien els col·lectius per l'habitatge, que situen en l'especulació immobiliària i els fons voltor els problemes de l'habitatge i critiquen la "criminalització" de l'ocupació per part de la dreta. 

"El Vendrell ha patit molt la crisi immobiliària, hi ha molts grans tenidors amb pisos buits. Però aquesta ocupació no és la que ens precupa, sinó la que va acompanyada d'actes delictius", insisteix Soriano.

Un dels pioners a parlar sobre oficines d'aquest tipus va ser l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que durant la campanya va anunciar que crearia una regidoria per fer front a les ocupacions. Així ho ha fet, i estarà operativa a finals d'any després que el candidat del PP arrasés a les eleccions obtenint majoria absoluta.

El 98% de les ocupacions denunciades el 2022 a Catalunya es van produir en habitatges buits, un total de 6.704. La resta, 159, van ser violacions de domicili, és a dir, habitatges habitats, ja siguin primera o segona residència. Això desmunta el relat, difós per alguns sectors de dreta, que és fàcil absentar-se una estona de casa i trobar-se el pis ocupat al tornar.

Els moviments per l'habitatge, entre els quals la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres, han criticat durant les últimes campanyes l'ús electoralista que s'ha fet de l'ocupació.

Especialment a Barcelona, van denunciar la criminalització dels edificis okupats a la Bonanova, on els veïns reconeixien que els okupes no generaven cap problema tot i la insistència de PP, Ciutadans i Valents en convocar manifestacions que van acabar en una gran mobilització de Desokupa.

Els col·lectius apunten que "si s'ha demonitzat l'ocupació és perquè constitueix un atac directe a la propietat privada i a la impunitat de qui manté habitatges buits enmig d'una crisi de l'habitatge". 

A Barcelona, descens d'un 22% de les ocupacions

L'exregidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona Lucia Martín assenyalava a Públic que els programes d'oficines antiocupació són "una cortina de fum que desvia el focus d'on està el problema en realitat". L'ocupació afecta el 0,16% dels pisos de la capital catalana i en els últims tres anys ha caigut un 22%.

"Diuen 'Catalunya lidera en ocupacions', però vaja, Catalunya lidera en desnonaments, Catalunya lidera en pujades de lloguer... Hem d'anar a l'origen del problema i veure que l'ocupació és una de les petites conseqüències com moltes altres que hi ha i el que hem de fer és posar solucions", afegia Martín.