Una àmplia majoria parlamentària ha votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a nou president del Govern espanyol. L'actual líder de l'Executiu en funcions i secretari general del PSOE ha aconseguit el suport de 179 diputats i diputades de fins a vuit grups polítics diferents.

Té ja el mandat del Congrés per conformar el segon Govern de coalició progressista de la història de la democràcia espanyola recent. Ho farà amb Sumar, l'espai que lidera Yolanda Díaz i que integren partits com Podemos, IU, Més País, Comuns, Compromís o Chunta Aragonesista o Més, entre altres.

No hi ha hagut sorpreses i tots els diputats dels grups socialista, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària han votat a favor de la investidura. Amb tots ells ha signat acords que es plasmen en mesures concretes més enllà de la llei d'amnistia, que ha sobrevolat l'ambient polític durant les últimes setmanes i el propi debat d'aquesta setmana en la Cambra Baixa.

Sánchez és president del Govern estatal des de l'any 2018. Va presentar una moció de censura contra Mariano Rajoy pels casos de corrupció que assetjaven el PP aquells anys. Va governar en solitari fins a les eleccions de novembre de 2019. Després d'aquests comicis va arribar a un pacte històric amb Unides Podem i que va ser signat al costat de Pablo Iglesias, que es va convertir en vicepresident segon.

Abans d'aquell pacte i d'aquella moció de censura, Sánchez ja havia intentat ser president del Govern l'any 2016. Va pactar amb Ciutadans un acord que no comptava amb els suports parlamentaris suficients. Però tot i així va acudir al debat d'investidura, que va perdre.

Aquell any 2016 va ser clau en la trajectòria política de Sánchez i del PSOE. El líder socialista es va negar després a abstenir-se en la investidura de Rajoy. La cúpula del seu partit el va forçar a dimitir en un Comitè Federal traumàtic que va obrir en canal els socialistes. Sánchez va dimitir i amb ell fora la immensa majoria de diputats del PSOE (excepte deu) es va abstenir i va afavorir que Rajoy fos president.

Mesos després es va presentar a unes primàries contra Susana Díaz i Patxi López. Amb tot en contra, va guanyar el procés i va tornar a convertir-se en secretari general del PSOE gràcies al suport majoritari d'unes bases que no van perdonar el favor a la dreta.

Legislatura complexa

Sánchez s'enfronta ara a una legislatura complexa, com reconeixen de manera insistent en les files socialistes. Els acords amb la resta de grups haurien en teoria donar-li una certa estabilitat. Però alguns dels seus socis, especialment Junts i ERC, ja han avisat que aquesta estabilitat per anar aprovant lleis només es donarà si el PSOE compleix els acords. Sánchez té el repte de conjuminar una majoria molt diversa i arribar a consensos amplis amb partits d'ideologies molt diverses.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, acudirà previsiblement a la tarda d'aquest dijous al Palau de la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI el resultat de la investidura. La incògnita ara, que no revelen ni a la Moncloa ni en el PSOE, és quan es produirà l'anunci dels integrants del nou Consell de Ministres. Un de les opcions que més sona és que es produeixi aquest mateix cap de setmana. Abans, probablement aquest divendres, Sánchez ha d'acudir també a Zarsuela per jurar el seu càrrec davant el monarca.