La crisi econòmica derivada de la pandèmia està destrossant les economies familiars: més del 40% de les llars no té capacitat d'estalviar i gairebé la quarta part s'ha vist obligada a utilitzar estalvis, cosa que significa que gairebé dos terços de les famílies no arriba a finals de mes en un panorama en el qual la meitat d'elles ha vist reduïts els seus ingressos, segons assenyala el primer estudi realitzat per Asufín (Associació d'Usuaris Financers) sobre la situació financera creada amb la Covid.

L'informe, elaborat a partir dels resultats de 1.655 enquestes en línia realitzades entre el 17 de setembre i el 5 d'octubre de 2020, té com a objectiu "mesurar l'impacte de la situació actual, les expectatives i diferents decisions financeres que, de manera forçada o com a adaptació a la situació real, s'estiguin prenent pels consumidors". "Les dades, que són objectives, serien més dramàtiques encara si féssim l'enquesta avui", assenyala Patricia Suárez, presidenta d'Asufín.

Els resultats, en qualsevol cas, no disten molt dels de l'últim Focus on spanish society de Funcas, la Fundació de les Caixes d'Estalvi, segons el qual (amb dades del Parlament Europeu) el 31% de les llars espanyoles ha hagut de recórrer als seus estalvis durant la pandèmia, un "percentatge que com a mínim duplica al de França (15%), Alemanya (14%) i Països Baixos (12%)".

Funcas estima en un 19% el percentatge d'espanyols que "ha tingut dificultats per a afrontar les despeses d'habitatge" amb la pandèmia i en un 42% els que han vist reduïts els seus ingressos, una taxa netament superior a les d'Itàlia (33%) i França (20%).

L'informe d'Asufín perfila dos grans grups de llars amb tendències dispars. "Un que ha sofert una disminució de rendes i que aguanta com pot, i que caldrà veure com tira endavant quan acabin ajudes com els ERTO –resumeix Suárez–, i un altre al qual li surten els comptes i que amb les situacions de semiconfinament està estalviant".

Augmenten les despeses per a la meitat dels que ingressen menys

"Només un 18% de la població reconeix que està estalviant més, enfront del 40,3% que assenyala que no ho fa per no tenir capacitat per a això", assenyala l'estudi d'Asufín, que apunta que un 23,4% de les llars "afirma que està utilitzant els seus estalvis per al seu dia a dia" mentre el 18,1% restant diu no haver vist modificada la seva situació.

Paral·lelament, gairebé la meitat dels enquestats (49,1%) ha vist caure els seus ingressos, una tendència en la qual, "al marge dels que es troben en situació d'ERTO, la minva dels quals és òbvia" i generalitzada, "són els autònoms els que declaren una major sagnia" en afectar més de dues terceres parts del col·lectiu. La caiguda supera el 30% en gairebé un de cada cinc llars.

Al mateix temps, "davant de la disminució d'ingressos, hi ha un rellevant 24% dels enquestats que manifesta haver augmentat les seves despeses, la qual cosa ens situaria en un preocupant desequilibri financer per a moltes famílies", encara que el més habitual és que la reducció del consum, una cosa que s'ha donat en el 38,3% dels casos en un ajust que estan liderant les dones, més de manera considerable (27,1%) que lleugera (20,4%), assenyala l'informe.

Aquests resultats comencen a posar sobre la taula les conseqüències reals que està tenint en les economies familiars l'impacte d'una crisi que, des dels inicis de la pandèmia i el confinament, ha despullat la fragilitat en la qual, en realitat, ja vivien amplis sectors de la societat espanyola i del seu teixit empresarial abans que arribés el coronavirus, que ha intensificat i ampliat aquest quadre.

"El lògic minvament d'ingressos que han patit pràcticament tots els autònoms i bona part de la massa assalariada (bàsicament a través dels ERTO) es tradueix en la necessitat d'ajustar la despesa domèstica, la qual cosa recau en la seva major part en les dones", destaca el treball d'Asufín, que crida l'atenció sobre com "escala a prop de la meitat" dels que han vist reduïts els seus guanys el pes dels qui s'han vist obligats a augmentar les seves despeses, ja sigui per necessitar equips per al teletreball o les classes en línia, per la imprevista despesa en higiene i màscares o pels majors requeriments d'electricitat i calefacció, entre altres motius.

I això, adverteix, perfila un horitzó de "desequilibri financer en les economies familiars, que en el mitjà termini podria agreujar la situació de moltes llars si no es produeix una recuperació d'ingressos". Els efectes d'aquest escenari d'enfonsament total del consum en una economia basada en els serveis resulten tan obvis com inquietants.

Temors i incertesa mentre la banca tanca l'aixeta del crèdit

"Aquests desequilibris entre ingressos i despeses poden cobrir-se temporalment amb l'estalvi", recorda l'estudi, que afegeix que "així ho declara un 23,4% dels enquestats, que afirma que l'està utilitzant per a viure"; una cosa que resulta impossible per a "el percentatge més destacat" d'aquesta qüestió, que es troba en "el 40,3% que manifesta que tant ara com fa sis mesos, no té capacitat d'estalviar".

En el panorama que dibuixa l'enquesta d'Asufín conviuen el temor de qui preveu "canvis que dificultin el seu nivell de vida" (23,6%) amb la incertesa de qui no s'atreveix a fer pronòstics per "la situació d'inestabilitat actual" (50,3%) i de qui opta per guardar pel que pugui venir (20,9%) encara que es mostri optimista.

En aquest escenari, gairebé la meitat de les llars ha sol·licitat ajuda econòmica: principalment a la família i els amics (23,3%) i menys a les administracions (2,9%) o recorrent al crèdit, encara que en aquest cas amb dos rellevants matisos que indiquen que només un 5,3% ha optat pels préstecs mentre un altre 12,3% tirava de targeta.

"No sembla que la gent estigui tan disposada a endeutar-se després de la gran recessió, i els bancs tenen una actitud més cautelosa que abans a l'hora de concedir crèdits", explica Julio Rodríguez López, expresident del Banc Hipotecari i de Caixa Granada i membre d'Economistes Dvant de la Crisi, que apunta que "el saldo d'endeutament de les llars no ha crescut quasi, no s'adverteix una major demanda de crèdit per part de les llars com ha passat amb les empreses".

En aquesta línia, l'estudi d'Asufín, que detecta "un clar enduriment de les condicions" per a la concessió de crèdits, amb un 20,6% de sol·licituds rebutjades mentre un altre 19% tiraven endavant amb modificacions sobre el que es preveu, inclou una dada inquietant sobre les primeres condicions d'aquest augment de les dificultats per a accedir al finançament: el 7,8% dels enquestats que es van endeutar va optar per recórrer als microcrèdits i un altre 2,3% a prestadors privats; en el primer cas amb interessos elevats i en el segon, sovint, amb nivells d'usura. Sumen un 10% de les llars.

Aquest quadre de caiguda d'ingressos, augment de despeses i minva o desaparició de la capacitat d'estalvi es dóna d'una manera més intensa entre els autònoms, segons indiquen els resultats de l'estudi d'Asufín.

Així, el 70% ha vist com la seva facturació es reduïa, una taxa que només empitjora en el cas dels afectats per ERTO (100%) i els aturats sense prestació (75%); les necessitats ha crescut per a gairebé la meitat d'ells (46,8%), que només pateixen aquest factor amb menor intensitat que els estudiants (61%) i els treballadors en regulació, i gairebé tres de cada quatre (73%) s'ha vist obligat a demanar ajuda econòmica, amb més de vint punts d'avantatge sobre el següent grup.

Amb aquest quadre, la paraula "sorpresa" no seria la més apropiada per a observar que es tracta del col·lectiu més pessimista, amb un 60,7% que veu la seva situació "pitjor o molt pitjor" que abans de la pandèmia.

"Al gener es van perdre els 14.000 autònoms que s'havien guanyat el 2020, i ara tenim una situació més complicada que abans de Nadal perquè s'han endurit les restriccions", explica Eduardo Abad, que reclama "un esforç" i "ajudes directes" per a "salvar als milers de treballadors per compte propi que estan en una situació complicada. Cal treure la resta; si no, no hauran servit de res les ajudes anteriors. Allò micro és el 90% de l'economia del país".

"Les hipoteques superen els nivells precovid"

Superat l'episodi dels avals de l'ICO, que van suposar una injecció de 78.289 milions amb 62.576 avalats per l'Estat per a 901.218 pimes i autònoms, aquests últims s'estan veient obligats cada vegada amb major freqüència a hipotecar les seves cases i/o negocis per a continuar vius.

"Hem arribat a una situació en la qual està en auge l'intent d'aconseguir finançament addicional amb hipoteques", anota Abad, que critica que fins ara "el Ministeri d'Economia no ha tingut a bé reunir-se amb les associacions representatives del sector per a posar sobre la taula un pla de rescat i d'ajudes".

Això explica, si més no en part, una cosa que la majoria dels bancs apuntaven en els resultats anuals que han fet públics en les últimes setmanes: el negoci de les hipoteques s'ha disparat.

Així, Bankia va marcar el seu rècord trimestral la passada tardor en col·locar crèdits hipotecaris per 1.086 milions després d'haver-ne sumat només 2.262 de gener a setembre, Bankínter va tancar l'any amb un creixement de 900 milions en la seva cartera i Sabadell ho va fer amb un de 430 després de signar préstecs per 1.383 milions entre octubre i desembre.

"Les hipoteques superen els nivells precovid i hi ha una major proporció de préstecs no garantits per ICO a empreses", indica l'informe d'aquesta última entitat, que es va apuntar la "màxima producció d'hipoteques des de 2017" després de "una major activitat del mercat hipotecari després de l'aixecament de les restriccions de confinament" a partir de juliol.

Els sous més llargs que el mes acumulen 64.000 milions

No obstant això, no és aquest l'únic factor que està impulsant la contractació d'hipoteques. "S'estan col·locant estalvis en habitatge, que com a inversió continua sent una mica més atractiva que els dipòsits bancaris per la seva rendibilitat", explica Julio Rodríguez, que crida l'atenció sobre com "està caient la venda de cases de segona mà però no la de noves".

Les dades de l'INE avalen aquesta tesi, amb una mitjana mensual de gairebé 7.500 habitatges noves i poc més de 28.000 de segona mà venudes a partir de juliol que en el primer cas superen lleugerament el ritme dels mateixos períodes de tres anys anteriors mentre en el segon cauen de l'11% al 21%.

Juntament amb aquest focus d'inversió, els excedents de renda d'aquest terç llarg de la població que manté un nivell similar al d'abans de la pandèmia o que els ha vist augmentar, és a dir, aquells als qui els sobra sou al final de mes, estan provocant un desconegut augment dels dipòsits bancaris que palia amb escreix l'enfonsament de les aportacions a termini fix, ja sigui per no renovar-les en vèncer davant la seva baixa rendibilitat o per haver de disposar d'elles per necessitat.

Les dades del Banc d'Espanya reflecteixen un augment de 88.417 milions d'euros en els primers i una reducció de 24.191 a partir de febrer que llança un saldo de 64.226. Els registres del tancament de 2020 caminen prop de duplicar els de cinc anys abans en dipòsits mentre els terminis han quedat reduïts a poc més de la tercera part dels quals hi havia llavors, en un procés en el qual, juntament amb l'enfonsament del consum per la pandèmia, hi ha tingut bastant a veure la política expansiva de baixos interessos que el Banc Central Europeu (BCE) ve aplicant des de principis de la dècada passada.

Un fons públic per a mobilitzar els diners estalviats

La convivència d'aquests dos vectors, que perfila una sortida en K de desigualtat pel crash pandèmic, és un dels trets característics d'aquesta crisi. "El que genera recursos estalvia més que abans, però el que té falta d'ells es gasta els estalvis perquè els necessita per a poder consumir", explica Rodríguez, que assenyala entre els factors que estimulen aquest estalvi en el primer grup la inseguretat en l'ocupació i el temor per la incertesa que ofereix l'evolució de la situació.

El futur d'aquests recursos econòmics també inclou incerteses. "Hi ha amenaces sobre l'estalvi de les llars, com que els bancs comencin a cobrar pels dipòsits, o que les alternatives tradicionals, com els fons de pensions i els d'inversió, suportin una major pressió fiscal en el primer cas mentre en el segon la rendibilitat pugui convertir-se en un tobogan, en una cosa insegura, per la seva dependència de les bosses encara que hi ha molta liquiditat en els mercats", assenyala.

L'economista veu aquí una oportunitat. "El Govern podria articular algun tipus de fons d'inversió públic que permetés mobilitzar aquest estalvi" estàtic en dipòsits, suggereix, com a alternativa a unes entitats financeres que "no donen confiança als estalviadors, que no tenen a la vista totes les opcions d'inversió".

Suárez, que reclama "ajudes perquè famílies, empreses i autònoms puguin resistir" a la crisi, posa sobre la taula el temor dels bancs al fet que pugui repetir-se un escenari de sobreendeutament i morositat com va ocórrer després de l'esclat de la bombolla immobiliària, alguna cosa que, com llavors, "pot arrossegar a la indústria bancària i a tot el sistema econòmic".

Aquesta incipient ona d'insolvència, que porta temps encenent les alarmes tant en el teixit productiu com en el Govern espanyol, està directament relacionada amb l'enfonsament del consum i de la demanda per les restriccions per a afrontar la crisi sanitària.

I, en aquest sentit, Abad crida l'atenció sobre com "l'augment de l'estalvi indica que la demanda i el consum s'han contret d'una manera alarmant. I això, que podria ser una bona notícia a llarg termini, és una cosa molt dolenta a curt".