El nombre de capellans cau un 16% en sis anys i el de catequistes baixa gairebé a la meitat

El nombre de capellans a Catalunya ha caigut un 16,3% en sis anys, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense. L'any 2023 constaven 1.313 capellans, davant dels 1.569 del 2017. Pel que fa al total de religiosos, l'any passat hi havia 3.773 mossens, monjos i monges, i altres persones relacionades amb l'Església, davant dels 5.764 registrats del 2017. En la mateixa línia, el nombre de catequistes ha baixat un 47%, de 7.758 a 4.097. 

El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, admet a l'ACN la davallada del sentiment religiós, i per això creu que Europa ha de rebre religiosos d'altres continents. Alhora, però, creu que hi ha una revifada de l'espiritualitat en general.

En una entrevista, Bacardit reconeix que a quasi tot Europa, i potser a Catalunya una mica més, s'ha "refredat la religiositat" i les tradicions catòliques s'han anat perdent, excepte algunes manifestacions més culturals, com el Nadal o la Setmana Santa. En canvi, però, creu que l'espiritualitat en general no ha disminuït, sinó que fins i tot ha augmentat, vinculada al benestar emocional, la psicologia, la vida interior i la salut mental.

Aquesta disminució de la religiositat s'ha traduït en una reducció de la presència pública del catolicisme, excepte en moments puntuals, com la visita del papa Benet XVI a Barcelona l'any 2010 o les jornades mundials de la joventut en diverses ciutats. Bacardit també vincula aquesta disminució de la visibilitat pública de la religió al caràcter "sobri" dels catalans, allunyat d'expressions religioses més festives com a Andalusia o Amèrica Llatina.

Un altre dels factors que creu que afavoreix el descens de vocacions religioses, i fins i tot dels casaments per l'Església, és que els joves d'ara són més "reticents a una opció per a tota la vida". "Avui dia tot és més provisional, les feines, les amistats, les inquietuds; tot és molt més inestable, tot està molt més fragmentat", opina, i afegeix que "aquesta dificultat de triar una opció per sempre fa pensar, i fa que molts no donin aquest pas per una certa inseguretat".

Possibles respostes

Per revertir aquesta situació, el rector del seminari creu que l'Església catòlica no ha de fer propaganda ni proselitisme, però sí "explicitar" el sentit que té per als cristians l'espiritualitat. En aquest sentit, diu que l'Església ha de plantejar el seu missatge "en positiu". "Nosaltres diem que el que fa més feliç, el que dona més sentit a la vida és poder confiar sempre en una persona, malgrat que costi, que hi hagi moments de crisi; si un va avançant en aquest camí, és una proposta de realització humana, espiritual, que té sentit", assegura.

Una altra de les possibles solucions a la davallada de vocacions religioses, i fins i tot d'assistència a cerimònies religioses, és justament l'arribada de nouvinguts. Seminaristes o sacerdots de fora arriben a Catalunya per acabar de formar-se i ajudar en algunes parròquies, i alguns s'hi queden definitivament. L'Església catalana recorre a sacerdots vinguts directament d'altres països o fills d'immigrants arribats aquí amb les seves famílies. Venen sobretot de l'Amèrica Llatina, però també de l'Àfrica subsahariana i l'Àsia.

"Per a ells i per a nosaltres és una riquesa, ells han de fer un esforç d'adaptació a la cultura, a les llengües, però s'acaben adaptant molt bé", assegura. De fet, aquests capellans nouvinguts també són un bon vehicle d'integració dels migrants dels seus propis països o zones geogràfiques.