Catalunya és plena de mostres d'art romànic, des de campanars a les pintures murals d'esglésies i monestirs. Una de les icones més representatives d'aquest art són les vuit esglésies de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ara bé, si hi ha un element distintiu i ben visible que representi aquest període a Catalunya són les portalades, que donen la benvinguda a tot aquell que entra al temple catòlic. Repassem algunes de les més icòniques.

Portalada de Santa Maria de Ripoll

La de Santa Maria de Ripoll és probablement la portalada més icònica del romànic català. Inspirada en els arcs de triomf romans, es tracta d'una obra única. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement dintre la pròpia comunitat de benedictins ripollesos. És candidata a la UNESCO.

Portalada de Santa Maria de Porqueres

L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles (Pla de l'Estany), a l'altra costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres. Té una de les portalades romàniques més elegants. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells, com pinyes, flors i palmes. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.

Portalada de Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Seguim amb la monumental portalada de l'església de Sant Ramón del Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp. Es tracta d' una gran porta amb arc de mig punt abocinada i format per un total de vuit arquivoltes en degradació, donades suport sobre sengles parells de columnes amatents en els laterals de l'entrad. La llinda mostra una Mare de Déu alletant, així com l'adoració dels Mags i la Resurrecció.

Portalada de Santa Maria de Covet

Seguim amb la portalada de Santa Maria de Covet, al Pallars Jussà. Al centre tenim la imatge d'un Crist a qui sostenen àngels de braços molt estesos. A dalt, hi podem observar saltimbanquis i dimonis, a les arquivoltes, figures de la salvació. Els artistes que esculpir Covet tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. S'hi pot veure representat tot un programa iconogràfic i teològic de les diferents creences de l'època, algunes d'elles no gaire properes a l'ortodòxia catòlica.

Porta dels Fillols de Lleida, a la Seu Vella

Un altre icono del romànic català és la Seu Vella de Lleida, que té diverses portalades d'aquesta època, com el Portal Major, la Porta de l'Anunciació o la porta dels Fillols de Lleida. Ens quedem amb l'última, destinada durant segles a l'entrada dels infants que es batejaven. Es relaciona amb l'art tolosà i andalusí i també és coneguda com el Portal de la Seu, ja que aquest és l'accés principal en aquesta banda de la catedral. És considerada un dels paradigmes de l'anomenada Escola de Lleida, que difondrà el seu característic repertori escultòric en altres punts de Catalunya, Aragó i València.

Portalada de Santa Maria d'Agramunt

Un altre exponent de l'Escola de Lleida és la portalada de Santa Maria d'Agramunt, de finals del romànic (s. XIII). És una obra d'un romànic tardà, sense timpà, i amb un conjunt excepcional d’arquivoltes radials que presenten decoració geomètrica i figurativa, tot representant el món celestial, plenament equilibrat i ordenat. Les representacions escultòriques es concreten de dins a fora i a partir de l'arc d'ingrés, en sis representacions de la Verge als peus de les quals resten esculpits, a banda i banda, una àguila i un lleó.

Portalada de Santa Maria de Cornellà de Conflent

Anem ara fins a la Catalunya Nord, on queda una de les poques portalades amb una Maiestas Mariae romànica cal timpà, en lloc d'un Crist, i on es pot llegir: "Hereus de la vida, veniu a lloar la Senyora, per la qual es dóna la vida, per la qual es restaura el món". Hi destaca la portalada de cinc arquivoltes amb columnes i capitells esculpits amb els temes del romànic, palmes i lleons.

Portal de l'Epifania, a la Catedral de Tarragona

El portal de l'Epifania és una obra mestra en marbre del XIII que comunica el claustre de la Catedral de Tarragona amb la basílica. El timpà ens mostra una escena entranyable els Reis d'Orient dormint.