Público
Público

El ministre Hereu recupera l'ús del català al Consell de la UE 19 anys després

La primera i última intervenció la va protagonitzar José Montilla, que va emprar-lo per defensar el castellà. La intervenció es produeix en un moment que el govern espanyol ha tornat a demanar permetre les llengües cooficials a l'Eurocambra

El ministre d'Indústria i Turisme del govern espanyol, Jordi Hereu, en la seva arribada al consell de Competitivitat
El ministre d'Indústria i Turisme del govern espanyol, Jordi Hereu, en la seva arribada al consell de Competitivitat. UE

El ministre d'Indústria i Turisme del Govern espanyol, Jordi Hereu, ha intervingut en català en el Consell de la Unió Europea, en el marc del consell de Competitivitat que se celebra aquest dijous a Brussel·les. És la primera vegada en 19 anys que un ministre espanyol utilitza aquesta llengua en una reunió ministerial comunitària, després que l'any 2005 el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, ho fes arran dels acords que permetien l'ús de llengües cooficials a les institucions europees.

En l'inici de la seva intervenció, Hereu ha avisat a la resta de ministres que el català és la seva llengua materna i que l'utilitzaria en la trobada. Durant el seu parlament en aquest idioma, el ministre espanyol ha reivindicat el Mercat Únic com el "principal avantatge competitiu" de la Unió Europea i ha subratllat la importància de prendre mesures "decisives" per "desplegar tot el seu potencial".

En el mateix sentit, ha apuntat que el mercat interior "haurà de continuar ocupant un lloc destacat en l'agenda de la pròxima Comissió" i mantenir-se "al centre" de les prioritats per impulsar la competitivitat de les empreses i la indústria a Europa. Sobre aquestes qüestions, el dirigent socialista suggereix que s'explori la proposta "d'una nova estratègia horitzontal del mercat únic" que estigui en marxa "abans del juny de 2025".

La intervenció d'Hereu es produeix just la mateixa setmana en què ha transcendit que el govern espanyol ha tornat a enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè permeti l'ús de les llengües cooficials de l'Estat a la cambra. En la missiva, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, assenyalava que es tractava d'un afer "prioritari" pel país i confiava que l'inici de la nova legislatura europea "constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d'un acord administratiu per l'ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu".

El precedent de Montilla

La primera i última vegada que el català ha estat present al Consell de la Unió Europea va ser el novembre de 2005, quan el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, va emprar-lo per defensar el castellà. El que també fou president català va qualificar "d'injustícia històrica" i "d'error" els plans que aquells anys tenia la CE de reduir l'ús del castellà en les institucions comunitàries. I va defensar una Europa "reforçada des del reconeixement de la seva pluralitat i diversitat lingüística", mentre que en la seva part en castellà va puntar que "el castellà és la llengua de tots".

Procediment per utilitzar el català al Consell

Per poder fer ús de les llengües cooficials en una reunió al Consell, cal que s'enviï a la secretaria general de la institució una llista indicativa de les trobades en què té intenció d'emprar una llengua diferent del castellà. Ha de notificar a la secretaria general del Consell amb almenys set setmanes d'antelació que l'Estat té intenció d'utilitzar una llengua cooficial, per poder garantir la interpretació. El Consell ha de confirmar amb almenys 14 dies de marge l'acceptació de la petició. Els costos derivats d'aquesta petició van a càrrec de l'estat membre que ho sol·licita.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?