Amb l'oficialitat del català a Europa estancada, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, s'ha compromès a "no abandonar el combat" fins a aconseguir-ho. Així ho ha dit en un acte organitzat per Pimec a Barcelona, justament en presència de la consellera d'Acció exterior, Meritxell Serret.

Precisament ha estat la consellera qui, en la seva intervenció, ha demanat al ministre "màxima ambició" per "desplegar tota la capacitat i eficiència diplomàtica" perquè es pugui continuar "fent passos ferms" per a l'oficialitat del català.

Al seu torn, Albares li ha garantit que no abandonaran "el combat" fins que no s'aconsegueixi. A més, ha posat en valor que ho puguin fer conjuntament amb les forces polítiques catalanes. El ministre ha subratllat que precisament aquesta és la "identitat" espanyola, amb un Estat "plurilingüe".

L'oficialitat del català, sense terminis 

Vuit mesos i cinc reunions després que el govern espanyol portés per primera vegada al Consell de la Unió Europea l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la UE, l'afer continua estancat. Amb l'inici de la campanya de les eleccions europees, però, el debat tornarà a revifar per ser un dels temes que més es comentaran en les pròximes setmanes a Catalunya.

En les últimes trobades a nivell dels 27, l'Estat ha reiterat que es tracta d'una qüestió "d'identitat nacional" i ha presentat diversos documents per esvair les reticències que han mostrat alguns dels estats membres. Des del govern espanyol asseguren que la comprensió entre els socis comunitaris "és cada vegada major". Malgrat tot, l'oficialitat continua sense terminis definits.

L''Executiu espanyol ha intentat convèncer els més escèptics a la oficialitat del català. Al novembre, Espanya va presentar un memoràndum on s'incloïen una sèrie de condicions per evitar que altres llengües poguessin utilitzar el cas català per demanar l'oficialitat. En paral·lel, l'Estat va mostrar la seva predisposició a assumir tots els costos econòmics de la mesura i calmar així els dubtes de països com Suècia, que els consideren "massa elevats".

Malgrat els esforços del Govern espanyol, no tots els estats han mostrat plena predisposició a avançar en la qüestió. Sense anar més lluny, en l'última reunió de ministres d'Afers Exteriors en què es va abordar l'oficialitat del català -el darrer mes de març-, estats com Finlàndia van verbalitzar el teu temor a "possibles repercussions" dins el seu territori per part d'altres llengües minoritàries.

Anteriorment i en la mateixa línia, altres països com Lituània també van manifestar els seus dubtes, esgrimint l'argument que l'oficialitat del català desencadenaria "una onada de peticions" similar per incloure més llengües.