"Auschwitz no té fi", va proclamar, ja fa anys, el dramaturg alemany Heiner Müller, conegut pel seu pessimisme històric. Una frase que és una càrrega de profunditat i que podria haver-se escrit al frontispici del Born Centre de Cultura i Memòria aquest diumenge. L’històric edifici ha acollit unes jornades sobre Auschwitz per abordar el seu record i el seu significat avui en dia amb motiu del 75è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini. "Escoltem-nos, discutim i intentem comprendre el que pot semblar impossible d’entendre i de representa", demanen els organitzadors al programa d’una jornada dividida en tres taules rodones, la projecció d’una pel·lícula i un taller de lectura de l’arxiu a partir del dibuix amb uns aparells òptics creats per Oriol Hernando.

"La jornada vol construir un espai de reflexió: precisament quan Hannah Arendt es proposa d’entendre els actes criminals a gran escala comesos durant la Segona Guerra Mundial, ens diu que és la incapacitat de pensar la que ha fet possible Auschwitz", explica a Públic una de les organitzadores, Paula Kuffer. "La banalitat del mal de què parla quan afirma que qualsevol pot comportar-se com un criminal només es combat amb el pensament: avui, com ahir, també estem amenaçats pels discursos d’odi, una combinació de dogmatisme, mandra i ceguesa, i només el pensament ens pot salvar de les regressions democràtiques estem vivint arreu del món", afegeix.

Record i silencis

La primera taula, "Auschwitz avui", ha estat moderada per l’escriptora Marta Marín-Dòmine i ha comptat amb la participació del filòsof Xavier Antich, la professora de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Marta Simó i l’exdiputat al Congrés d'En Comú Podem Marcelo Expósito. El debat s’ha centrat no només en el record d’Auschwitz, sinó que ha tractat d’inserir-lo en un context com el contemporani, caracteritzat per un increment dels discursos autoritaris i una pujada electoral de les forces d’ultradreta a tota Europa. Simó, per exemple, ha parlat del cas polonès i de com la memòria històrica ha quedat desdibuixada, entre d'altres, per una "competició entre memòries" que enfronta falsament els camps de concentració nazis i el sistema del gulag soviètic.

Les dificultats en la transmissió de l’experiència concentracionària ha estat el tema de la segona taula, coordinada per la directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, Daniela Rosenfeld, i en la qual han intervingut la historiadora Rosa Toran -que també és membre de l'Amical de Mauthausen-, la coordinadora de projectes europeus de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Anabel Carballo, i l’expert en història LGTBI Leopold Estapé.

Carballo ha denunciat a la seva intervenció el retard en el reconeixement del genocidi gitano, que no va arribar fins el 17 de març del 1982. La primera exposició sobre el genocidi gitano al Museu d'Auschwitz-Birkernau, al barracó 13, no es va obrir fins el 2011, i, en qualsevol cas, no està oberta al públic i per visitar-la s'ha de solicitar l'entrada. També la intervenció de Toran ha tingut un to de denúncia, al valorar que "posar una corona de flors és un preu molt baix" al record dels represaliats antifeixistes, malgrat tots els avenços que hi ha hagut en el seu reconeixement i reparació.

"Sense la veu dels supervivents, s'han d'explorar altres vies" historiogràfiques per reconstruir aquest capítol negre de la història, ha advertit Toran al final de la seva intervenció. Finalment, Estapé ha recordat la repressió contra els homosexuals, un reconeixement que també va arribar tard, concretament "uns 45 anys després". Com Carballo en el cas del poble gitano, Estapé ha relatat diversos casos. d'homes i dones, víctimes de la persecució i l'extermini, en ocasions fins i tot pel seu aspecte. I, com la resta de ponents, ha posat l'accent en la feina de memòria històrica: "Si no parlem nosaltres, ells parlaran per nosaltres", ha dit, en referència a l'ultradreta, l'especialista en història LGTBI, qui en el seu discurs ha alertat contra les noves formes d'intolerància que representen a Espanya, entre d'altres, la reclamació de la censura parental que demana Vox.

Cooperació amb l’Amical de Mauthausen

Tindran continuïtat aquesta mena d’actes? "Més que noves activitats, en el que estem treballant és en aprofundir la relació amb les amicals de Mauthausen i altres camps i de Ravensbrück, és a dir, en accions en col·laboració amb elles encaminades bàsicament a reconèixer la seva tasca de defensa dels drets humans i valors democràtics i la tasca de mantenir la memòria de les persones deportades i assassinades als camps nazis i a donar-los suport en aquestes tasques", contestes des de la Regidoria de Memòria Democràtica, en afegir que "en aquests moments encara hi estem treballant per tancar detalls i esperem anunciar-ho ben aviat".

"El sentit de les commemoracions és retre homenatge a les víctimes i alhora fer-los justícia", sosté per la seva banda Kuffer. D’una banda, precisa, "una justícia simbòlica, perquè de la mort no es torna, però també una justícia en present: l’imperatiu de la memòria ens commina a no oblidar, la qual cosa no significa només recordar, sinó sobretot a identificar on és el racisme avui, l’explotació, l’expoliació… i combatre-ho". En aquest sentit, "Auschwitz forma part de la nostra història, i per tant del nostre present", de tal manera que "el gest de la memòria és un imperatiu ètic que busca transformar políticament el present".