El març passat els llibres es van revelar com el gran refugi per a moltes persones, també per a les més petites. Els nens i nenes van estar mesos sense poder sortir a córrer pels carrers, i els llibres es van convertir en una finestra a través de la qual podien passejar pel bosc o viure aventures. La lectura no es pot confinar i és un dels hàbits que durant aquesta pandèmia s'ha enfortit. La literatura infantil i juvenil, la LIJ, és una baula important de l'engranatge de l'edició en català, però moltes de les fonts consultades que s'hi dediquen sostenen que se senten menystingudes i oblidades. "Penso que la LIJ al nostre país es considera un gènere menor i és literatura d'alçada. Els lectors que fem avui, seran els lectors de demà", afirma Mar González editora i responsable de Babulinka Books, un segell que publica quatre títols l'any. La paraula Babulinka significa àvia en rus i la van prendre d'El jugador, de Dostoyevski. La van escollir perquè consideren que es tracta de ser "savis" com més aviat millor.

A Babulinka els hi agrada dir que no fan llibres perquè sí. "Això ve una mica de la convicció que els llibres poden transformar realitats i punts de vista. La idea és apostar per la bona literatura i per un text que pugui suscitar alguna transformació, ja sigui amb la literatura autònoma de joves o de lectura compartida, i obrir finestres i diàlegs", sosté Mar González. Ella també confirma que el coronavirus ens ha apropat als llibres, i que el gust per la lectura ha revifat, també a casa seva, on la seva filla s’ha convertit en lectora durant el confinament.

Aquest canvi d’hàbits lectors el ratifiquen des de l’editorial Cruïlla. Diuen que ha pujat l’interès per les col·leccions com Els forasters del temps, Cosins S.A., i també pels contes per a nens i nenes de tres a cinc anys com Un sopar de por o Tinc un drac a casa. "Sempre hem tingut la pota de text i tenim en compte els valors però també la qualitat literària. Intentem ser garantia de qualitat. Encarem el futur seguint les nostres directrius i una manera de fer i ens adaptem al dia a dia. Hem vist una pujada de vendes de llibres de coneixement, suposem que pel tancament de les escoles", argumenta Anna Pauner, responsable editorial del segell, que va impulsar la creació del Premi El Vaixell de Vapor fa 36 anys amb la voluntat de promoure la creació d’una literatura per a infants i joves en català, que els fomenti el gust per la lectura i els transmeti valors socials i humans.

Malgrat la bona salut d’aquest sector, moltes editores segueixen tenint present el que va dir l’escriptora Tina Vallès quan va guanyar el Folch i Torres el passat 15 de desembre. "La LIJ se segueix considerant una literatura de segona divisió. L’èmfasi es posa en infantil o juvenil i no en literatura, i no és una segona divisió, els nens que llegeixen seran els adults que llegiran. Penso que la frase de la Tina Vallès va generar molt de consens, no té el mateix espai un autor de LIJ ni el mateix tracte en tots els aspectes malgrat que n’hi ha que venen molt, perquè funciona molt la prescripció. Si tu tens una escola o un llibreter, o un títol entra al circuit escolar es pot convertir en un long seller", apunta Pema Maymó, que tot just fa unes setmanes que s’ha incorporat al capdavant de la Galera amb tota la il·lusió del món, i amb la intenció de tornar a fer gran aquest segell mític.

"La Galera necessita torna a recuperar visibilitat i tornar a convertir-se en el que ha estat sempre, la gran escola de lectors de Catalunya i també d’Espanya. I ara necessita navegar amb un objectiu més clar, publicant amb una mica més d’estratègia", afirma Maymó, que a banda d’editora també és autora de la casa amb Super Germans, un llibre on parla de com s’ho fan dos bessons que li han de fer lloc a una germaneta petita.

La creació del cànon de la LIJ en català

El passat 28 de desembre, l’associació Escrivim va impulsar unes taules de debat titulades Els orígens de la literatura infantil i juvenil en català. El coordinador del projecte, Sebastià Bennassar, argumentava en la presentació que "tenim un patrimoni molt important i molt desconegut que són els escriptors de Literatura Infantil i Juvenil en català que des de finals dels anys seixanta s'han encarregat de crear un públic lector en la nostra llengua. Es tracta d'escriptors que han abocat tot el seu talent i la seva alta qualitat a crear per als més menuts convençuts que era el que calia en aquell moment i en aquella època i que demostraren que hi havia una gran quantitat de nois i noies esperant les seves històries i esperant-les en la nostra llengua. És de justícia retre'ls homenatge i situar-los en el lloc que els pertoca".

I és que hi ha molts lectors que són hereus de Vallverdú, Carbó o Teixidor però a partir dels orígens d’aquesta literatura no s’ha reivindicat amb el rigor que es mereix. L’escriptora i presidenta d'Escrivim, Maite Carranza, explica que aquesta associació va néixer d’una plataforma àmplia d’escriptors i il·lustradors, i que aposten per un projecte ambiciós i de llarg abast que permeti crear el cànon de la LIJ catalana. Es tracta d’un projecte audiovisual i divulgatiu, a cinc anys vista, que contindrà una cinquantena de vídeos d’autors, i més d’un centenar d’obres significatives de la LIJ en català. "Hem volgut deixar testimoni del nostre respecte i la nostra admiració per als nostres predecessors, aquells qui en altres temps varen posar les bases que han fet possible la nostra professió, el nostre ofici, i que han estat els nostres mestres i referents", reivindica Carranza.

Hi ha autors com l’enyorat Emili Teixidor, Gemma Lienas o Jordi Sierra Fabra que han batut records de vendes però la crítica no els acompanya. I els professionals de la LIJ en català tenen raó quan diuen que els mitjans de comunicació, salvant comptades excepcions, només ens en recordem de la LIJ per Nadal i Sant Jordi, un greuge que cal esmenar.