Els tipus d'interès alts, la inflació elevada, el context geopolític i la necessitat de controlar els dèficits després d'una etapa expansiva de l'economia són alguns dels elements que estan frenant el creixement del sector de la construcció. Així ho avala la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, que en el seu darrer informe constata un descens important dels processos de licitació d'obra pública. El seu president, Lluís Moreno, explica que "venim d'on venim i no són dades per estar content. Un exemple el trobem que encara no hem recuperat els ritmes de producció d'abans de la pandèmia".

L'entitat creu que el pes de la construcció en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya hauria d'enfilar-se del 4,7% actual fins al 6%, la meitat que en el moment del boom immobiliari. A més de la davallada de la licitació, Moreno es mostra preocupat pel baix nivell d'execució pressupostària dels projectes ja aprovats, especialment per part del Govern central. La Cambra preveu un increment en el sector de la construcció d'entre un 1 i un 1,5% per enguany i fins a un 2% el 2025. L'any 2023, aquest va ser de l'1,8%.

A la caiguda de les licitacions de les obres públiques, que ha sigut d'un 16,1%, s'hi suma el fet que els habitatges iniciats i la compravenda de pisos ho van fer en un 11,5% i un 10,1%, respectivament. Fins i tot, la pujada de l'1,8% del sector durant l'any passat se situa per sota del creixement del PIB català (2,6%). Moreno ha comparat la situació de la construcció amb la del turisme, un sector que ja ha superat els ritmes de creixement que tenia en el període prepandèmic.

Moreno també destaca els baixos índexs d'execució pressupostària estatals, que són del 25% l'any 2021; del 42,9%, el 2022, i del 16,3% el primer semestre del 2023, segons les estadístiques de la mateixa Cambra de Contractistes. Aquesta situació contrasta amb el 87,2% del grau d'execució per part de la Generalitat i del món local.

Recentment, la mateixa Cambra, juntament amb la patronal Foment del Treball, van alertar que des de 2009, Catalunya pateix un problema d'infradotació pública en infraestructures per part del conjunt de les administracions públiques. Durant l'última dècada, ha mancat una aposta decidida per la inversió i les xifres de licitació en relació amb el PIB se situen molt per sota dels estàndards europeus. En aquest sentit, un informe de les dues entitats mostrava que el dèficit d'inversió acumulat se situa en els 42.500 milions d'euros l'any 2023 pel conjunt de les administracions públiques. La Cambra i Foment apel·laven a "la responsabilitat de les diferents administracions perquè resolguin d'una vegada per totes aquest problema".

Canvis en el sistema d'adjudicació

Des del Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC), el seu president, Joaquim Llansó, remarca que les infraestructures són un tema central en el debat polític a Catalunya. Per això, s'hi suma a la crítica a la baixa execució del pressupost en infraestructures, que amb prou feines arriba al 40%, a diferència de Madrid, on s'executa gairebé completament. El CAdIC ha elaborat documents sobre diverses àrees, com la modernització de la contractació pública.

Llansó també qüestiona el sistema d'adjudicació d'obra pública basat només en el preu, cosa que porta a sobrecostos i paralitzacions d'obres. Per revertir la situació, recomana adoptar sistemes col·laboratius. A més, marca la necessitat d'analitzar el cost-benefici per decidir les infraestructures, prioritzant les que generin més retorn econòmic, social i ambiental. El president del CAdIC destaca la importància de la gestió propera d'infraestructures, defensant la transferència de la gestió de Rodalies a la Generalitat amb el pressupost adequat. A més, emfatitza la planificació a llarg termini i el consens polític per evitar que les decisions depenguin de canvis electorals.

Un altre de les dades que serveix com a termòmetre del sector de la construcció és la del consum de ciment. Tot i el que al maig va incrementar-se un 0,4%, en els darrers 12 mesos, s'ha reduït un 8,5%. La xifra confirma l'atonia del mercat domèstic i les dificultats de les empreses catalanes per competir a altres països. Aquest context és susceptible d'empitjorar en la conjuntura actual que es viu. Ciment Català, la patronal del sector, adverteix sobre la paràlisi en la gestió de l'administració catalana pel fet que el Govern de la Generalitat es troba en funcions i amb els pressupostos prorrogats.

El seu president, Salvador Fernández Capo, alerta que amb aquesta situació "s'endarrerirà encara més l'execució d'inversions en infraestructures", imprescindibles per a la societat i per als sectors econòmics. La demora en la construcció i manteniment dels equipaments públics se suma al retard i la manca de resolució en la resposta als projectes tècnics de la indústria, amb el perjudici que això comporta a les fàbriques, per exemple, en els seus plans de descarbonització i de lluita contra el canvi climàtic.

Malgrat que els fons europeus eren unes de les esperances per reactivar el sector de la construcció, no han servit del tot per reimpulsar l'activitat. La manca de personal especialitzat, el retorn a les regles més estrictes des del punt de vista fiscal i del deute públic i la incertesa política juguen en contra d'aquesta recuperació total en relació amb la crisi de la Covid-19, que ja han experimentat àmbits com el turisme i l'automoció.