LLIBERTAT DE MANIFESTACIÓLes vuit persones citades a Lleida pels actes contra la detenció de Puigdemont s'acullen al dret de no declarar

Vuit persones relacionades amb els CDR de Lleida i també afins a grups de l'Esquerra independentista s'han presentat aquest dimecres al matí a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Lleida després de rebre dos dies abans una citació per declarar. Tots els citats s'han acollit al seu "dret constitucional" de no declarar, ha explicat Josep Maria Pocino, un dels membres d'Advocats per la Democràcia que els ha assistit, i per aquest motiu no han pogut tenir accés als atestats. A partir d'aquí haurà de ser el jutge instructor qui decideixi si continua tirant endavant la causa i si per tant, s'hauran de fer declaracions als jutjats. En aquest sentit, Pocino ha explicat que com que els investigats han manifestat davant la policia que no farien cap declaració "desconeixem les preguntes que volen formular així com els fets concrets que se'ls imputa".

Ho han fet després que quatre membres dels Comitès en Defensa de la República (CDR) fossin detinguts dilluns a Lleida i Alcarràs acusats de desordre públic i atemptats als agents de l'autoritat, en relació als fets que van tenir lloc davant la Subdelegació del Govern a Lleida el 25 de març, el dia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.

"L'atestat dels mossos d'Esquadra els imputa delictes de desordre públic però la veritat és que és una imputació molt genèrica. Durant l'interrogatori del passat dilluns no se'ls va fer cap pregunta concreta sinó tot el contrari, molt genèriques i sense endinsar-se en cap cas dels fets que en un inici se'ls atribuïen", explica Jaume Giribet, advocat del torn d'ofici que va assistir tres dels quatre detinguts. A més Giribet assegura que els agents de la policia catalana van reconèixer que els havien citat perquè "apareixien a les fotografies de la premsa local i els havien identificat". Els quatre detinguts van declarar que havien estat presents a la manifestació del 25 de març però que no van participar en el trencament del cordó policial per intentar entrar a la Subdelegació del Govern de Lleida. Tots ells han quedat en llibertat després de declarar a la comissaria dels mossos de Lleida i s'hauran de presentar davant del jutge quan siguin requerits. Giribet afirma que "si han estat els mateixos mossos qui els han deixat en llibertat és perquè no tenen cap tipus d'imputació que els pugui incriminar en cap fet violent de la citada manifestació".

Pablo Hásel: "ens tenen bastant fitxats"

Pel que fa als joves que han estat citats aquest matí, un d'ells és el raper Pablo Hásel que ha reconegut la seva participació a la manifestació contra la detenció de Puigdemont però res més. "Dóna la casualitat que quatre de tots els imputats som militants comunistes i ens tenen bastant fitxats. Jo crec que han anat a buscar persones molt determinades entre centenars de manifestants. Tot i que ens podien haver detingut dilluns, ens van donar la citació en mà per avui", explica Hásel. Pel raper "aquesta és una altra persecució de la llibertat de manifestar-se".

Cal recordar que durant aquella protesta es van viure moments de tensió entre els manifestants i els Mossos, que van carregar diverses vegades per evitar que desenes dels concentrats, després de desbordar el cordó policial, poguessin arribar fin a les portes de l'edifici. Diverses persones van resultar ferides i fins i tot un veí de Lleida de 18 anys va ser evacuat en ambulància per una ferida al cap, suposadament, per un cop de porra. A més, es va penjar una estelada i una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics a la façana de la Subdelegació del Govern.

Precisament aquest passat dilluns al vespre, centenars de persones vingudes d'arreu de la demarcació de Lleida s'han concentrat davant la Subdelegació per mostrar el seu suport als detinguts i als citats. S'ha llegit un manifest i el lema de la protesta ha estat "La solidaritat és la nostra millor arma. Tots som CDR". Els mossos s'han tornat a encarregar de la seguretat de l'edifici.

Valtonyc recorre a Estrasburg per no entrar a la presó

I de raper a raper. L'Audiència Nacional ha donat un termini de deu dies al raper Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtonyc per ingressar a la presó després que el passat divendres el Constitucional rebutgés el seu recurs contra la condemna de 3 anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injuries greus a la Corona. El raper, per la seva banda, intentarà evitar el seu imminent ingrés a la presó mitjançant un escrit al Tribunal Europeu de Drets Humans. Així ho ha assegurat l'acusat indicant que aviat presentarà un escrit al tribunal amb seu a Estrasburg en què demanarà la suspensió de l'execució de la pena i al·legarà una vulneració del conveni europeu dels Drets Humans.