Les presons catalanes estudien la possibilitat que els presos polítics i la resta de reclusos acollits al 100.2 puguin passar el confinament per l'emergència del coronavirus a casa, en una "mesura inèdita" impulsada pel Departament de Justícia en relació amb l'enduriment del confinament a l'Estat i un pronunciament de les Nacions Unides que insta a reduir la població penitenciària. Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi en què cal "que hi hagi menys gent" als centres penitenciaris per reduir el risc de contagi. La possibilitat que temporalment els presos polítics s'estiguin a casa seva ja ha provocat la reacció del Tribunal Suprem, que ha advertit que la mesura podria constituir un delicte de "prevaricació". 

A dia d'avui, el 69 % de reclusos en tercer grau estan passant el confinament a casa, segons Justícia. D'altra banda, hi ha 101 persones acollides a l'article 100.2 en segon grau, que surten de les presons per treballar, fer voluntariat, formació, tractament o tenir cura de persones grans. És el cas dels presos polítics, que van començar a gaudir d'aquest règim poques setmanes abans que s'interrompés degut a l'ordre de confinament.

"La decisió, com sempre, la prendran les juntes de tractament, i estic segura que ho faran amb objectivitat i professionalitat i tenint en compte que cal preservar més que mai la salut i la vida de les persones que es troben privades de llibertat", ha afirmat Capella.

Els principals criteris que les juntes de tractament de cada centre tindran en compte per autoritzar el confinament domiciliari dels 100.2 són que el pronòstic de reincidència sigui de nivell baix i que disposin d'un domicili.

Els centres penitenciaris començaran la revisió de la situació dels presos aquest dimarts, i durant la setmana se celebraran juntes de tractament extraordinàries per aprovar les mesures oportunes, que seran d'aplicació immediata.

Segons la consellera de Justícia, hi ha hagut nou positius de Covid-19 entre presos a Catalunya, dos dels quals ja estan donats d'alta, i 34 sospitosos. Entre els funcionaris, hi ha hagut 19 positius.

Des de l'inici de l'emergència sanitària, la Generalitat ha pres "mesures molt dràstiques" per evitar l'expansió del coronavirus dins les presons. S'han ajornat els trasllats d'interns, s'ha aturat l'accés de voluntaris als equipaments i s'han suspès les sortides per fer activitats a l'exterior, a més de totes les visites i permisos dels reclusos. En contrapartida, s'ha impulsat el contacte amb les famílies a través de videoconferències.

Advertència del Suprem

El Suprem, el tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, ha emès un comunicat després de conèixer la intenció del Departament de Justícia. En el text avisa que "en el cas que la Junta de Tractament de les presons on hi ha els presos" [independentistes] "acordi la seva excarceració per complir el confinament als seus respectius domicilis", es dirigirà a cada una d'aquestes "juntes de règim general i a la direcció dels centres respectius perquè en la major brevetat expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de forma nominal als funcionaris que han recolzat l'acord". Finalment, adverteix que "s'emmarcaria en l'exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d'un delicte de prevaricació". 

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha titllat de "vergonya" la reacció del Tribunal Suprem. En una publicació a Twitter, Mauri ha criticat que els poders de l'Estat se saltin "allò que diu les Nacions Unides o les ONG en defensa de drets humans". "Ara directament amenacen funcionaris per fer la seva feina i aplicar el dret", ha criticat. Mauri ha subratllat que els poders de l'estat "només entenen el dret penal de l'enemic".

La diputada al Congrés, Montse Bassa, i germana de l'ex-consellera Dolors Bassa, empresonada a Figueres, on s'han confirmat casos de coronavirus, ha expressat també la seva indignació davant la pressió del Suprem sobre els funcionaris de presons.