La quinzena legislatura del Parlament de Catalunya té previst arrencar aquest dilluns amb una sessió constitutiva que no es preveu curta ni fàcil. La incògnita de qui ocuparà la presidència de la cambra catalana, quina serà la composició de la Mesa o l'enrenou que pot generar la prohibició dels vots dels diputats de Junts, Carles Puigdemont i Lluís Puig -després de la resolució del Tribunal Constitucional que anul·la la possibilitat que votin telemàticament des de Brussel·les, marcarà sens dubte una jornada d'alt voltatge. I tot això just després de les eleccions europees d'aquest diumenge i amb la investidura, en principi del socialista Salvador Illa, en l'aire.

La gran cita de la política catalana, i per extensió de l'espanyola, és dilluns que ve a les 4 de la tarda, a l'hemicicle del Parlament de Catalunya. Els 135 escons no estaran complets, ja que dos diputats de Junts, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exconseller Lluís Puig; i Ruben Wagensberg d'Esquerra, resideixen a Brussel·les i Ginebra respectivament per eludir ordres de detenció de jutges espanyols.

El Constitucional anul·la el vot dels exiliats

I aquí apareixerà el primer gran problema, atès que el Tribunal Constitucional va fer pública dimecres passat una sentència que prohibeix Lluís Puig utilitzar el vot telemàtic. El mateix tribunal ja havia prohibit el vot delegat. Una decisió que per extensió afecta també el vot de Puigdemont. En canvi, el diputat d'ERC, Ruben Wagensber, de moment no es veuria afectat perquè disposa d'una baixa mèdica que l'habilita per delegar el vot.

Els magistrats del TC van dictar per unanimitat que en el vot telemàtic de Puig de l'anterior legislatura es va utilitzar una interpretació "que no permet exceptuar el principi de la presencialitat a l'exercici del vot dels representants polítics". I és que segons el TC "no es pot tenir com a circumstància constitucionalment vàlida" l'absència de qui "voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre el qual pesa una ordre judicial de cerca i captura".

Per a més embolic, el dictamen del TC és el resultat del recurs del PSC que va interposar fa un any. I els partits independentistes ja ho han qualificat de tota una declaració de guerra que pot impactar en l'aspiració de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, ja que requeriria la participació d'Esquerra per a la investidura del socialista. Tant ERC com Junts consideren el dictamen una "ingerència del TC". Per a ERC, "aquesta extrema dreta que s'aprofita de les injustícies (...) també s'expressa a través del Tribunal Constitucional que vol prohibir el vot dels nostres exiliats", segons el president del partit, Oriol Junqueras. I la cap de llista dels republicans a les eleccions europees, Diana Riba, ho deixa clar a Públic: "Que la Mesa del Parlament tingui en compte els tres vots dels diputats escollits democràticament i que són a l'exili, per a nosaltres és imprescindible".

Per part seva, Junts és encara més contundent i aprofita per pressionar Esquerra cap al bloqueig de la investidura d'Illa: "Els partits espanyols sempre tenen el comodí del TC i el Suprem per contrarestar el resultat de les urnes", assegura el secretari general, Jordi Turull. Mentre el candidat a les eleccions europees, Toni Comín, remata: "Un partit independentista no pot investir president de la Generalitat el candidat del partit que ha presentat el recurs per prohibir el vot dels nostres diputats a l'exili", en referència a Illa i a un possible acord amb ERC.

Aquest tema no serà menor, condicionarà sens dubte la constitució del Parlament i augura un inici de la sessió explosiu. I és que els grups independentistes ja han manifestat que exigiran que es comptabilitzin els vots dels 135 diputats a l'elecció de la Mesa del Parlament. I qui ho haurà de decidir seran els tres membres de la Mesa d'edat que es formalitzarà prèviament. I que per simple atzar presidirà el diputat de Junts, Agustí Colomines, com a membre de més edat de la cambra de 66 anys. Completant la tríada la diputada d'ERC, Mar Besses, i la de Vox, Júlia Calvet, com les més joves de l'hemicicle, amb 25 i 23 anys respectivament.

Una composició d'extrem a extrem de l'espectre ideològic, i amb un president de la Mesa d'edat, Colomines, que forma part del sector més radical de Junts, garanteix una sessió moguda. Esquerra ja ha comunicat que opta per comptar tots els vots i la mateixa Besses ho ha deixat molt clar: "Només el poble de Catalunya té la potestat de definir les majories del Parlament". Alguns diputats veterans recorden els "llargs i crispats debats del 6 i 7 de setembre" del 2017 per aprovar les lleis sobre el referèndum, que creuen que es poden repetir aquest dilluns.

Si els dos membres de la Mesa d'edat de Junts i ERC forcen la comptabilització dels vots de Puigdemont i Puig, com està previst, no hi ha dubte que comportarà una protesta forta dels grups espanyolistes del PP i Vox. I caldrà veure la reacció del PSC, que després de ser l'activador del TC ara es juga la relació amb els independentistes. Amb ERC de cara a la investidura a Catalunya, però amb Junts en l'estabilitat del Govern del PSOE i Sumar a Madrid. I sens dubte, en funció del resultat de les votacions no es descarta una impugnació que anul·li la constitució del Parlament i les conseqüents querelles contra Colomines i Besses per desobediència al TC en admetre els vots prohibits. També hi ha diputats que adverteixen que es pot arribar a donar un ajornament de la sessió de dilluns si la tensió arriba a límits insospitats.

Mesa antirepressiva o constitucionalista

I és que si s'arriba a arrencar la sessió constitutiva del Parlament, els vots de Puigdemont i Puig poden ser decisius en les votacions per a la Mesa, que ERC, Junts i la CUP intenten que tingui de majoria sobiranista. És el que anomenen una "Mesa antirepressiva" i per a això necessiten el concurs dels Comuns, com a mínim l'abstenció, ja que els independentistes sumarien 59 vots davant dels 57 del PSC i el PP. Però, a més, la decisió del TC complica la majoria independentista en la composició de la Mesa. Sense Puigdemont i Puig, el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) suma 57 escons, els mateixos de la suma del PSC i el PP. I en cas d'empat, la presidència del Parlament recauria al grup amb més diputats que són els socialistes.

Els Comuns es mostren partidaris d'un acord d'esquerres entre ells, el PSC i ERC, escenari que Esquerra ja ha descartat. ERC podria optar a la presidència del Parlament si es forja l'acord sobiranista amb Junts i aquests presten els seus vots juntament amb els de la CUP. Entre els noms que sonen hi ha tres membres de l'actual Govern en funcions: el conseller Joan Ignasi Elena, la consellera Ester Capella o fins i tot la vicepresidenta Laura Vilagrà. Si Junts finalment presentés candidatura, cosa que frustraria les aspiracions d'ERC, la candidata seria l'actual presidenta del Parlament, Anna Erra. En el cas del PSC hi ha més secretisme, però un nom que sona amb força és el del diputat d'Units per Avançar –partit soci del PSC amb membres de l'extinta Unió Democràtica–, Ramon Espadaler.

Els Comuns no es tanquen a una configuració "antirepressiva" de la Mesa com a segona opció però no concreten la posició. Per part seva, el PP no es tanca a participar en l'operació per garantir una Mesa constitucionalista. Segons el seu cap de files, Alejandro Fernández, "qualsevol moviment, vingui d'on vingui, que intenti trencar la proporcionalitat serà un moviment profundament antidemocràtic. És no saber perdre o no saber guanyar". La proporcionalitat que exigeix ​​el PP comportaria tres membres de la Mesa i la presidència per al PSC, dos per a Junts, un per a ERC i un altre per al PP. També falta veure la posició de Vox i dels dos diputats d'Aliança Catalana en les votacions d'aquest dilluns per a la Mesa. En principi, es preveu l'abstenció, ja que han quedat exclosos de les negociacions pel cordó democràtic a l'extrema dreta. Però res no impedeix que puguin prestar els seus vots sense contraprestacions provocant alguna sorpresa.

Però, en definitiva, el veto socialista als vots dels exiliats, i la configuració d'una Mesa com la que reclama el PP, pot deixar el PSC en una situació molt difícil per formar Govern. Ja que podria dificultar el suport d'ERC a la investidura d'Illa, que aleshores hauria d'aconseguir la participació del PP i Vox. Vots que, si els aconseguissin, faria saltar pels aires els suports independentistes a Pedro Sánchez a Madrid, tal com ja han advertit tant Junts com ERC.

La composició de la Mesa del Parlament no és un tema intranscendent. És un òrgan format per set diputats que decideixen des de l'ordre del dia dels plens, a les qüestions procedimentals. I que, d'entrada, decidirà sobre qui es pot presentar o no per a una sessió d'investidura. I aquí cal recordar que a més de Salvador Illa també s'hi ha postulat Carles Puigdemont. Els set membres de la Mesa s'han d'escollir a la sessió d'aquest dilluns, amb una aritmètica summament complicada i un sistema nominal que complica encara més les votacions, com ja va explicar Públic.

Les negociacions per a la investidura

Pel que fa a les negociacions per a la investidura del president de la Generalitat, el secretisme més absolut marca les converses. Tots els partits admeten contactes entre ells, però sense admetre que hi hagi cap avenç per a la investidura. La legislació marca que el primer ple d'investidura s'haurà de fer a partir d'aquest dilluns i amb el 25 de juny com a últim dia hàbil. Una primera investidura que caldrà esperar a veure si la protagonitza Salvador Illa o Carles Puigdemont, depenent de com quedi formada la Mesa aquest dilluns. Una Mesa de majoria sobiranista podria obrir la porta a una investidura de Puigdemont, una Mesa controlada pel PSC tancaria aquesta opció i deixaria Illa via lliure.

De qualsevol manera, aquesta és una primera investidura que es preveu fallida, la protagonitzi qui la protagonitzi. I suposarà l'activació del calendari cap a la repetició electoral dos mesos després de la seva celebració, amb el 25 d'agost com a topall. Després d'aquest 25 de juny, un cop activat el cronòmetre, les negociacions començaran a intensificar-se durant l'estiu. Negociacions en què ERC continua sent la peça clau per a la investidura de Salvador Illa. Uns republicans que, tot i que encara tocats per la desfeta electoral, van recuperant forces aprofitant la seva posició central al Parlament. I fonts de la direcció republicana asseguren que les negociacions se centren ara en la constitució de la Mesa del Parlament: "Sobre la investidura ja veurem després, però tenim propostes molt clares que caldrà atendre".

De moment, Junts pressiona per forçar el rebuig d'ERC i provocar el bloqueig que ens porti a una repetició electoral, tal com ja va avançar Públic. A Esquerra, a poc a poc s'esvaeix la por a la repetició electoral i qualla la idea que la investidura d'Illa no pot ser a qualsevol preu. I s'ha transmès al PSC que tingui cura de les formes, per exemple respecte als drets polítics dels exiliats, que es comenci a plantejar que Illa haurà de visitar la secretària general dels republicans, Marta Rovira, a Ginebra, i que haurà d'acceptar el finançament "singular" per a Catalunya. De moment, el PSC ja ha començat a parlar d'un "sistema de finançament català".

Fonts de la direcció d'Esquerra ho deixen clar: "Les nostres bases decidiran sobre la investidura, la percepció que els arribi del PSC en relació a l'independentisme i el respecte al dret a decidir dels catalans, i fins on estan disposats a arribar en la negociació, influirà en la nostra militància. Els socialistes han de canviar moltes coses del seu discurs i plantejaments en poc temps si aspiren a investir Illa".

Amb tot, ERC s'obre a negociar la investidura d'Illa si el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "mou fitxa" sobre el "finançament just i singular" per a Catalunya. ERC ha marcat dues grans condicions per estudiar la investidura d'Illa: una proposta de finançament singular i un full de ruta "clar" per al referèndum. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, assegura que "només" mouran "la posició" si és "per afavorir la gent". "Si Illa vol els nostres vots (...), sàpiga que posarem les persones al centre", remarca, i per aconseguir "millors hospitals i escoles" per als catalans, cal que Catalunya pugui "recaptar impostos".

Un nou repartiment, els grups independentistes se separen

Pel que fa als 132 diputats i diputades que està previst que assisteixin a la sessió, canviaran aquesta vegada la disposició de l'hemicicle. Fins ara ERC, Junts i la CUP ocupaven la part esquerra. Mentre el PSC se situava a la dreta amb el PP i Vox. Una distribució que dividia independentistes i constitucionalistes. Aquesta vegada els diputats de Junts se situaran a les primeres files de la dreta i tindran darrere seu PP i Vox, però ERC es quedarà a l'esquerra retrocedint per darrere del PSC que es mourà a les primeres files d'aquest costat de l'hemicicle.

La distribució ha estat decidida com s'escau per l'actual Diputació Permanent del Parlament, una mena de reproducció reduïda de la cambra que queda de guàrdia entre processos electorals. Tot i que posteriorment es podria variar la disposició dels grups, no es preveu que hi hagi modificacions. Tots els grups consultats admeten que és "pura distribució pràctica per a l'encaix de tots els grups". "Té més a veure amb la visibilitat dels grups que han obtingut més resultats, PSC i Junts, i les qüestions d'imatge, fotogràfica i televisiva, que amb derivades polítiques" assegura un membre de la Diputació Permanent.

Però a la política catalana tot importa, i el simbolisme ho és tot. Per tant, el fet que per primera vegada en més d'una dècada, la distribució sigui entre forces d'esquerres i de dretes, i no entre independentistes i constitucionalistes, ha generat més d'una anàlisi política. Més quan les tres forces d'esquerres, el PSC, ERC i Comuns, que Salvador Illa necessita posar d'acord per aconseguir la investidura presidencial, estaran a la mateixa banda de l'hemicicle. Ja veurem si és pura cosmètica parlamentària o al final s'acaba transformant en un bloc estable.