Els diputats suspesos tornen al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per demanar la restitució dels seus drets com a parlamentaris. Els encarregats de presentar aquesta nova denúncia han estat l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, també a l'exili, Marta Rovira, la diputada cupaire Maria Sirvent, l'expresident del Parlament català Ernest Benach i l'advocat Niko Kirsch, encarregat de portar la causa a l'organització internacional. Tots ells han fet una denúncia de la suspensió dels diputats, la negació per part de l'Estat a permetre les investidures de Jordi Sànchez i Carles Puigdemont i, amb aquestes accions, a no respectar les majories parlamentàries de les eleccions del 21 de desembre.

Kirsch ha qualificat la reacció judicial de l'Estat com a "legalisme autocràtic" i  l'ha comparat els tarannàs de països com Polònia o Rússia, propers a l'òrbita europea, o d'altres com les Illes Maldives o Veneçuela: "Es tracta d'una idea d'Estat de dret que no és respectada. Només d'aparença i forma", ha explicat l'advocat en anglès des de la seu del Club Suís de Premsa, on també han comparegut els quatre representants.

Kirsch també ha afirmat que apel·len a la Comissió de Drets Humans de l'ONU, formada per 18 experts, amb la certesa que avaluaran el cas de manera "neutra i professional" per tal de "cridar l'atenció del món" i enviar "un missatge al públic europeu" quan hi hagi resolució. L'acció s'emmarca dins les actuacions d'internacionalització del procés dels líders independentistes per fer d'altaveu, ja que, tal com ha mencionat l'advocat, l'Estat espanyol no es caracteritza per complir les recomanacions de les organitzacions internacionals de drets humans.

Tant Rovira com Puigdemont han reivindicat el dret a l'exercici parlamentari dels diputats suspesos i a la defensa de l'independentisme com una opció política democràtica: "Volen criminalitzar allò que pensem. La independència és una opció política que ha de poder ser defensada igual que qualsevol altre", ha dit la secretària general d'ERC. Puigdemont ha defensat que protegir els drets dels diputats és protegir "els votants catalans, que són els primers que han de patir la decisió arbitrària d'un jutge". A més, l'expresident ha reivindicat el seu cas concret, suspès provisionalment però sense cap ordre d'extradició en actiu: "Com pot ser que un membre que gaudeix de les llibertats europees, que no té cap mena de restriccions i que l'Estat espanyol ha decidit no perseguir, no tingui els seus drets com a diputat al Parlament? Com es pot explicar aquesta contradicció?", ha dit.

Rovira ha posat al centre de la denúncia contra la repressió el judici contra l'1 d'octubre que tindrà inici a principis de 2019, segons s'espera: "Durant els propers mesos, la repressió agafarà forma d'un judici i d'una sentència criminal als tribunals espanyols que pretendrà ser la resposta política a les demandes catalanes", ha advertit, afegint que aquestes resolucions tindran com a objectiu "limitar la democràcia" i "criminalitzar allò que pensem". Pel que fa al front judicial, aquest mateix matí també s'ha sabut que la Fiscalia del Tribunal de Comptes acusa a Puigdemont de desviar més de vuit milions d'euros per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre, segons ha avançat El País.

Per la seva banda, l'expresident del Parlament Ernest Benach ha emmarcat la repressió contra l'expresidenta Carme Forcadell en la història de persecució que ha patit la institució i, en específic, els seus presidents: "Des de 1932 fins ara, hi ha hagut un president afusellat, cinc presidents que varen morir a l'exili i tres presidents que varen morir en democràcia però que van ser represaliats pel franquisme. En democràcia, en som quatre, una de les quals és a presó"

21-D: consell de ministres a un any de les eleccions

La republicana Marta Rovira també ha criticat que el govern de Pedro Sánchez hagi triat la data del 21-D -dia que farà tot just un any es van celebrar "unes eleccions imposades" que "els tribunals no van respectar"- per reunir el seu executiu a la capital catalana: "Si el govern vol fer una sessió a Barcelona per donar peu al diàleg, la millor opció no era escollir aquesta data, dies després de dir-nos que, si les coses no van bé demà, un 155 selectiu és aplicable".

Per la seva banda, Puigdemont ha fet una crida a Sánchez a aprofitar la jornada de demà per fer "autocrítica": "El consell de ministres de Pedro Sánchez tindrà l'ocasió d'analitzar que els resultats electorals no van ser respectats, que la majoria parlamentària va ser alterada de forma absolutament il·legítima i dir als catalans: 'Us escolto'". 

A més, tots dos dirigents han enviat un missatge de "pacifisme" i d'acció no-violenta per la ciutadania que es mobilitzi demà, quan un ampli espectre de l'independentisme ha convocat diverses mobilitzacions de protesta.

Mostra d'unitat a l'estranger

Més enllà de la denúncia, la roda de premsa d'aquest dijous a Ginebra també ha estat l'enèsima posada en escena del front comú independentista. Qui més ha insistit en aquesta idea ha estat Rovira, que n'ha dedicat part de la seva intervenció: "Som junts. I dic que hi som junts, aquí, perquè la unitat és imprescindible per seguir avançant. És fonamental per defensar els drets democràtics, civils i polítics i, en definitiva, és fonamental per defensar l'espai democràtic que sempre hem defensat de manera radical", ha dit la republicana.

Menys entusiasme ha mostrat l'anticapitalista Sirvent qui, en absència de l'exdiputada Anna Gabriel -exiliada a Suïssa i desapareguda de la primera línia mediàtica després de la sortida del país- ha representat la CUP amb una intervenció molt breu respecte la dels seus companys de taula. Puigdemont ha dedicat el primer minut a mostrar el seu agraïment per compartir la roda de premsa amb els diferents representants. L'independentisme fa esforços, amb més o menys èxit, per trobar interseccions entre les diferents estratègies i opcions polítiques que el conformen.