Les limitacions d'espai i el volum de persones que s'hi concentren fan dels centres penitenciaris un polvorí pel contagi del coronavirus. Mantenir les mesures de seguretat que reclama el Departament de Salut es fa gairebé impossible sense retallar els drets dels interns i internes, amb els recursos disponibles i sense que això vagi en detriment de les condicions dels funcionaris de presons. Per això, i condicionat també per la pressió de diverses entitats, aquest dimarts el Departament de Justícia ha anunciat que les presons catalanes estudien que els presos polítics i la resta de reclusos acollits al 100.2 puguin passar el confinament a casa. La mesura pretén adaptar-se a l'enduriment del confinament i al pronunciament de les Nacions Unides que insta a reduir la població penitenciària. Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi en qupe cal "que hi hagi menys gent" als centres penitenciaris per reduir el risc de contagi.

Però com s'està vivint la pandèmia a les presons catalanes? Ara per ara, ja s’han confinat totalment la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona, els mòduls 5 i 13 de les presons de Brians 1 i Brians 2 i el mòdul femení d’aquest últim centre. El director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), Iñaki Rivera, denuncia que aquesta mesura impossibilita saber què hi passa a dins: "Es tracta d’una restricció molt severa de les condicions de vida a l’interior. L’aïllament total de les persones per qüestions sanitàries no es pot aplicar com si fos un aïllament disciplinari". L’activista explica que les comunicacions de les presons amb l’exterior s’han tallat, un fet que genera un gran impacte tant als interns com a les seves famílies: "Les comunicacions, tant les normals com els vis a vis, són sagrades. És un tema fonamental. La suspensió del contacte amb l’exterior afecta de manera brutal els presoa".

Aquesta és la mesura que es va aplicar a la presó de Wad-Ras el passat 17 de març, a partir de la qual les preses van deixar de poder rebre tota mena de visites familiars mentre, per altra banda, seguien tenint contacte amb els treballadors a les presons, que també podien ser portadors del coronavirus. Les preses van decidir respondre iniciant una vaga de fam: "Hem iniciat una vaga perquè els funcionaris venen sense mascaretes, ni guants. Ha vingut la subdirectora i li hem dit que una de les nostres companyes ha agafat el virus, i nosaltres hem conviscut amb ella a la mateixa cel·la. Li hem demanat que ens facin la prova, que tenim símptomes, i no ens ha fet ni cas", afirmen en un comunicat difós pel perfil Solidaritat Rebel a Instagram.

Les preses demanen que no s’endarrereixin les dates de revisions de graus i de permisos, que s’estableixin videoconferències amb l’exterior o que s’apliquin alternatives per passar el temps, com ara classes en línia, més temps de pati o que "es facilitin diners per poder fer trucades", una mesura que Justícia ja ha aplicat per a les persones que "acreditin falta de recursos". També reclamen la llibertat per a les preses de segon grau amb bon comportament i per aquelles que tenen més de la meitat de la condemna completa, així com per a les mares, les més grans i les més vulnerables de salut. Tanmateix, aquestes demandes van provocar que tres de les preses fossin portades a aïllament, i dues d’elles han estat traslladades fins a Brians en una conducció no autoritzada, una informació difosa per les xarxes socials i confirmada per l’OSPDH.

Protestes diverses

Aquesta protesta, però, no és l’única que s’ha donat a les presons catalanes. Els interns de Brians també han protagonitzat disturbis per demanar el retorn de les connexions amb l’exterior, tal com explica Xavi Martínez, delegat sindical de funcionaris de presons de l’UGT, que és el sindicat majoritari al sector. "A Brians 1, un fet puntual amb un intern va ser aprofitat per 30 més per reclamar la recuperació dels contactes amb l’exterior. I uns 30 més van fer reclamacions conjuntes al pati. Posteriorment, ens vam assabentar que 60 interns preparaven accions reivindicatives més violentes, però vam aconseguir que el focus final no es produís". Per evitar-ho, Martínez explica que els funcionaris "van acudir en massa" al mòdul: "Vam haver de deixar altres espais de la presó sense seguretat".

De moment, Justícia ha iniciat un pla pilot a la presó de Quatre Camins perquè els interns puguin comunicar-se amb les seves famílies per videoconferència. Aquestes trucades es posen en marxa a través d’un programa gratuït que permetrà comunicar amb les persones recluses des de telèfons, tauletes i ordinadors dels familiars. El Departament també ha fet una comanda de 230 telèfons mòbils per repartir entre tots els equipaments penitenciaris perquè es puguin comunicar per videotrucades mitjançant Whatsapp.

A diferència del que diu Rivera, aquest sindicalista atribueix les demandes dels presos a la falta d’accés a les drogues pel confinament: "La falta de droga és un factor importantíssim que afecta la convivència. El tràfic d’estupefaents que es mou a les presons s’ha aturat, no hi ha comunicació exterior ni permisos, i això fa que hi hagi incidents constantment".

"La majoria de presos han de sortir en llibertat"

Set entitats de defensa dels drets humans, com l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH), el Centre Irídia o l'Institut de Drets Humans de Catalunya, han iniciat una campanya per reclamar a Justícia que apliqui el tercer grau a tots els interns majors de 70 anys, aquells que tinguin patologies severes i aquells que ja hagin gaudit de permisos de sortida per bona conducta. "Sabem que França estudia la posada en llibertat de 5.000 presos i que Itàlia ja ha posat en arrest domiciliari a 2.800 presos. En una situació com l’actual, la majoria de presos han de sortir en llibertat", reivindica el director de l’OSPDH, Iñaki Rivera.

"El famós metre i mig que es demana a la ciutadania és, senzillament, impossible dins d’una presó", defensa Rivera. Les entitats apel·len a les paraules de l’alta comissionada de l’ONU i expresidenta de Xile, Michel Bachelet, qui fa pocs dies va demanar buidar les presons de manera dràstica perquè podia ser una "catàstrofe": "Les autoritats haurien d’examinar la manera de posar en llibertat els individus especialment vulnerables al virus, entre altres, els presos de més edat i els malalts, així com els menys perillosos", deia Bachelet a mitjans de la setmana passada.

Ara mateix, el 69 % de reclusos en tercer grau estan passant el confinament a casa, segons Justícia. D'altra banda, hi ha 101 persones acollides a l'article 100.2 en segon grau, que surten de les presons per treballar, fer voluntariat, formació, tractament o tenir cura de persones grans. És el cas dels presos polítics, que van començar a gaudir d'aquest règim poques setmanes abans que s'interrompés degut a l'ordre de confinament.

Un 20% dels funcionaris de presó de baixa

A banda dels presos, els altres grans damnificats per l’exposició del virus són els treballadors a les presons, tal com denuncia Xavi Martínez. Actualment hi ha 849 funcionaris de baixa d’una plantilla de 4.600 en total: "Ara fa un mes, hi havia 470 funcionaris de presons de baixa. Acostumem a tenir un 10% de la plantilla de baixa, ja que el nostre col·lectiu està exposat a agressions i situacions de molta exposició. El que no és normal és que aquest nombre es dupliqui en un mes. I totes són baixes vinculades a la situació del contagi", afirma.

El sindicalista qualifica de "caòtica i desastrosa" la gestió del Departament de Justícia i ja han denunciat a Inspecció del Treball que els facilitessin mascaretes caducades: "A sobre, ens van avisar que no servien, i que no els utilitzéssim en algunes situacions més complexes. El que necessitem són equips de protecció individualitzats complets: mascaretes, ulleres, guants i bates". Com a resposta, Justícia va anunciar que repartiria 50.000 mascaretes entre els professionals dels centres penitenciaris.

Martínez diu entendre que els presos reclamin mesures de protecció amb els treballadors, ja que són ells els que poden portar el virus des de l’exterior, i explica que, davant la situació de desprotecció, són els mateixos metges dels centres els que treuen els presos de les cel·les perquè són els únics que tenen material: "Des del punt de vista de seguretat és nefast".

Per contra, el funcionari és partidari de mesures més restrictives a les presons per prevenir el contagi, tot i que aquestes són contràries a les recomanacions de les organitzacions en defensa dels drets dels interns: "En una situació en la que se’ns priva als ciutadans dels nostres drets constitucionals, des de l’UGT reclamem el confinament total a les cel·les. Així, s’evitarien els contagis". Matisa que no proposen un confinament de 24 hores al dia, però que les sortides a l’aire lliure, creu, s’haurien de limitar: "S’haurien de reduir les sortides en grups petits per tal de garantir que es poden dispersar els individus més fàcilment. Però aquesta demanda no ha estat valorada pel departament".