L'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar per delictes de sedició i resistència als votants ferits a les càrregues policials de l'1-O, com demanava un sindicat policial que esgrimia la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics independentistes.

En un acte, la Secció tercera de l'Audiència de Barcelona desestima el recurs del Sindicat Professional de la Policia i diversos dels agents de la Policia Nacional imputats per les càrregues de l'1-O i confirma la decisió del jutge instructor de no investigar als ferits del referèndum.

La mateixa sala ja va descartar el juliol de 2019 imputar per desobediència i resistència a l'autoritat als votants de l'1-O, arran d'una petició del Sindicat Professional de la Policia a la qual, en aquesta ocasió, es van sumar tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat.

No obstant això, l'octubre del 2019 el sindicat policial va tornar a sol·licitar al jutge que imputés als "perjudicats" en la causa oberta per les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona, adduint que la sentència del Tribunal Suprem obria la porta a investigar-los per sedició o resistència.

La secció tercera de l'Audiència ha tornat a avalar la decisió del jutge de no investigar els votants ferits i, per això, es remet a la seva anterior resolució, en la qual sostenia que l'objectiu dels mobilitzats l'1-O no era "denigrar el principi d'autoritat que ostentaven els agents de policia".

Per al tribunal, els votants pretenien "posar en marxa, com a eina politicosocial, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública", a la recerca d'un "canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes provocant fet i fet un canvi de l'actual legalitat".

En el seu acte, la sala recorda als recurrents que, després de la sentència del Procés, l'Audiència Nacional ha absolt a la cúpula dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació a l'1-O, malgrat que el Suprem havia considerat a la policia catalana "part coadjuvant en la celebració del referèndum il·legal".

I ressalta un paràgraf de la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre al major Josep Lluís Trapero: "L'ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim".