L’expresident Carles Puigdemont no seguirà com a president de Junts per Catalunya, el partit que ell mateix va fundar el 2020 deixant enrere el PDeCAT i seguit per la majoria de líders de l’antic espai postconvergent. En una carta enviada a les bases aquest dimarts, Puigdemont afirma que "és necessari que el partit tingui una nova presidència, que participi de les reunions executives, que participi a fons de les decisions polítiques que calgui adoptar". 

La decisió es formalitzarà en el Congrés que el partit celebrarà el proper 4 de juny a Argelers, a la Catalunya nord. L’anunci no ha agafat per sorpresa, ja que feia mesos que aquesta opció estava sobre la taula. L’adeu de Puigdemont se suma al de Jordi Sànchez, l’actual secretari general, que a principis d’abril ja va anunciar que no optaria a la reelecció. No sense una dura pugna interna i múltiples controvèrsies sobre les dinàmiques i decisions imposades per Sànchez al partit. La decisió de Puigdemont aplana ara el camí per articular un tàndem de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exconseller i antic pres polític Jordi Turull, i a la vegada evita una nova confrontació interna, aquest cop per optar a la secretaria general. Càrrec que de confirmar-se els pronòstics ocuparia Turull mentre Borràs optaria a la presidència. 

L’exili ha marcat la presidència de Puigdemont, que ostenta des de l’agost del 2020, poques setmanes després de celebrar-se el congrés fundacional de manera virtual per la pandèmia. Ningú dubta que Puigdemont seguirà sent el líder emblemàtic del partit, que va fundar en el marc de la reestructuració que ha viscut el món independentista -i especialment l'espai convergent- posteriorment a l'1-O i la repressió que se'n va derivar, encara vigent. 

La distància de l'exili i les dificultats per a la gestió des de Brussel·les són alguns dels motius que al·lega per no presentar-se a la reelecció, igual que altres factors que també posa de manifest més subtilment a la missiva, com la seva implicació com a president del Consell per la República (CxR). "D’un temps ençà he arribat a la conclusió que al partit li cal una presidència més implicada del que jo no he estat; aquest va ser, de fet, un compromís meu i he d’agrair el respecte que tothom ha tingut i que m’ha permès mantenir l’estratègia que menem des de l’exili i que no és, ni ha de ser, la de cap partit en particular".

Deixar la presidència del partit li permet, doncs, centrar-se plenament en presidir el CxR i esquivar les crítiques de partidisme, consolidant el seu rol com a figura independent. També li permet concentrar-se en la recta final dels litigis judicials a Europa, que l’independentisme espera guanyar i que aplanaria el camí de cara a un hipotètic retorn de l’expresident a Catalunya.

Puigdemont va ser reelegit president del Consell a inicis de març per dos anys més. Aquest organisme, que més que un partit o moviment té vocació d’institució, es va crear el 30 d'octubre de 2018 en el marc de l'acord d'investidura del president Quim Torra i té la seva seu a a la Casa de la República, a Waterloo, residència de l'expresident. Es va formar per donar continuïtat al Govern destituït per l'aplicació de l'article 155 mesos abans tot i que, a la pràctica, només s'hi van implicar els exiliats, amb Puigdemont al capdavant com a president provisional.

ERC i la CUP se'n van desentendre pràcticament des de l'inici i JxCat és el partit que hi té més presència, però la decisió de Puigdemont de deixar el partit vol fer-lo avançar cap a una independència dels partits a la qual ell mateix hi ha fet referència en diverses ocasions. En el discurs de la seva reelecció, l’expresident va assenyalar que "compten amb els partits polítics" però també va advertir que seran "exigents" amb ells. "No podem esperar els consensos dels partits perquè no és possible. Són imprescindibles per aconseguir la independència, però hem de prendre la iniciativa des del Consell".

És en aquest context en què Puigdemont, deixant la presidència de Junts, espera consolidar el seu lideratge al capdavant del CxR com a persona sense càrrecs de partit. A la pràctica, però, pel govern del CxR Puigdemont s’ha envoltat de noms com Toni Comín i Lluís Puig, el cantautor Lluís Llach i d'altres figures polítiques com els diputats Toni Castellà i Aurora Madaula, tots provinents del mateix entorn de JxCat.

La qüestió dels nous lideratges

L’altra qüestió que ha marcat el seu adeu i que es torna fonamental de cara al Congrés és qui optarà a assumir els dos lideratges, tant la presidència com la secretaria general. Quan Sànchez va anunciar que no renovaria com a secretari general, ja es posava sobre la taula que les dues figures amb més opcions de lideratge eren, d’una banda, l’exconseller i antic pres polític Jordi Turull, i de l’altra, la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El pas al costat de Puigdemont sembla deixar via lliure per l’articulació d’una candidatura conjunta -tal com va reclamar Sànchez- dels dos, fent un tàndem en ambdós càrrecs.

Tot i que cap dels dos ha confirmat públicament la seva postulació al càrrec ni que vulguin articular una candidatura conjunta, sí que són les persones que acumulen més projecció i suport tant entre els companys de files com de les bases i els seus entorns així ho assenyalen. Puigdemont ha animat a la carta a les persones del partit amb una "demostrada capacitat de lideratge" que s’hi postulin, i ha assegurat que comptaran amb el seu suport "d’entrada". Tot i això, no concreta què passaria si hi hagués més d’una candidatura.

La incògnita que no resol per ara Puigdemont és si amb la seva decisió renuncia a presentar-se de nou a les eleccions. Sembla que sí, almenys pel que fa a les catalanes i a les estatals, tot i que sembla difícil que ho faci també amb les europees. En les últimes eleccions catalanes, el 14 de febrer de 2021, encapçalava la llista per Barcelona tot i que era un candidat simbòlic, ja que ell mateix havia manifestat que no abandonaria la seva condició d'eurodiputat i, per tant, no recolliria l'acta de diputat al Parlament. La candidata real i presidenciable, doncs, era Laura Borràs.

Jordi Turull i Laura Borràs, dos sectors oposats

Els dos polítics que sembla que optaran a dirigir el partit formen part de sectors contraris dins la formació, de manera que combinar els dos lideratges seria una opció per evitar eixamplar encara més la fractura interna dins de JxCat. Les tensions entre els diferents sectors de la formació han estat una constant des de la seva creació, i també han provocat desgast en la relació amb ERC al si del Govern.

Turull pertany al sector pragmàtic del partit, on s’hi engloben la majoria de dirigents de l’antiga Convergència. Home de partit de tota la vida, Turull és clarament partidari de participar del Govern i fins i tot va mantenir en el seu dia converses amb ERC -durant els moments més difícils de la negociació per formar el govern actual- per mirar de desencallar la qüestió oferint-se com a interlocutor.

L’exconseller de la Presidència durant l'1-O és militant des de 1983 a l’antiga CDC, primer a les joventuts i després a la formació com a tal. El 2010 va ser nomenat portaveu del grup al Parlament i el 2013 el va començar a presidir. De perfil liberal, a més de conseller de la Presidència va ser portaveu del Govern de Carles Puigdemont els últims mesos de la legislatura, abans de l’aplicació del 155. Actualment és un dels quatre vicepresidents del partit.

A diferència de Turull, Borràs va entrar en política el 2017 com a independent, fet que la situa en un perfil molt allunyat. Provinent del món acadèmic, va presidir la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2017) abans de fer el salt a la política a les llistes de JxCat com a independent. En l’actual legislatura va ser molt més reticent a l’acord de Govern, fins al punt que va rebutjar formar-ne part i assumir-ne la vicepresidència, acabant a la presidència del Parlament. Dins el partit, ocupa la secretaria de Drets i Llibertats.

La combinació dels dos perfils podria relligar les dues ànimes del partit i contribuir a una major coordinació dins de la formació, especialment pel que fa a les relacions amb el seu soci de govern, ERC. Tot i que sembla que per ara no està sobre la taula deixar la Generalitat, la reconfiguració interna de Junts sí que augura canvis en l'Executiu de cara a la tardor per col·locar figures properes a la nova direcció.