El Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona ha portat fins al Tribunal Suprem la causa contra l'expresident Carles Puigdemont per presumptes irregularitats relacionades amb la compra d'obres d'art quan era alcalde de Girona. El jutjat veu indicis de criminalitat pels delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental, quan el consistori liderat per Puigdemont va utilitzar part d'un cànon extraordinari per l'aigua per comprar el fons del crític d'art Rafael Santos Torroella. El cas, que es va iniciar amb una querella de la CUP el 2016, va generar el rebuig de la plataforma Aigua és Vida i de l'oposició. Aquest dijous al matí l'expresident ja ha dit via Twitter que es tracta d'un intent a la desesperada d'extradir-lo a l'Estat espanyol:

Puigdemont argumenta que aquest cas ja va sortir fa un any, quan el jutjat que instruïa el cas va ordenar registres als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià per buscar documentació relacionada amb el cas. En aquell moment, la defensa de l'expresident va oferir una declaració voluntària a la Fiscalia que li va ser denegada, ja que "no estava investigat". 

Ara però, aquesta situació ha canviat. La magistrada ha accedit a la petició de la Fiscalia Anticorrupció de fer arribar el cas a la Sala Penal del Suprem, ja que Puigdemont és aforat del Parlament Europeu. Si aquest tribunal decideix finalment assumir el cas, haurà d'enviar un suplicatori a la cambra comunitària perquè li aixequi la immunitat, un fet que provocaria probablement el reinici de la causa que té oberta a Bèlgica per tramitar-ne l'extradició a Espanya.

Rebuig ciutadà a la compra de les obres d'art

El cas de les obres d'art va començar amb el ple municipal del 14 de febrer de 2014, quan Puigdemont, que governava en minoria, va utilitzar el seu vot de qualitat per desfer l'empat i autoritzar la compra del fons artístic. CiU i el regidor no adscrit Carles Palomar (antic regidor del PP) hi van votat a favor, mentre que el PSC, la CUP i ICV ho van fer en contra. El PP i el regidor no adscrit Carles Bonaventura (antic regidor de la CUP) s'abstenien.

D'aquesta manera, l'Ajuntament va adquirir per 3,9 milions d'euros la col·lecció, que s'havia de pagar de manera fraccionada entre el 2014 i el 2019. En aquell moment, l'oposició (en especial el PSC i la CUP) i la Plataforma Aigua és Vida van denunciar que el Govern de CiU volia pagar aquestes obres amb el cànon de l'aigua, els 3,75 milions d'euros obtinguts per la renovació del contracte de gestió de l'aigua amb l'empresa Agissa (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que era mixta, ja que en un 80% estava en mans privades i el 20% pertanyia als ajuntaments.

Aquest nou cànon també va alliberar un milió d'euros previst al pressupost ordinari per millorar la gestió de l'aigua, que podia ser destinat també al fons Santos Torroella. De tots aquests diners, un milió d'euros va estar destinat a les millores previstes de la gestió de l'aigua, mentre que des de l'Ajuntament asseguren que el cànon de l'aigua no es va arribar mai a utilitzar per pagar aquest fons. Segons Anticorrupció, en canvi, al mateix moment que es comprava la col·lecció es reduïa dràsticament els diners destinats al manteniment de la xarxa d'aigua.