Junts per Catalunya aposta per liderar "l'alternativa independentista a Catalunya al govern espanyolista" de Salvador Illa i "mantenir en tensió els governs de l'Estat i de la Generalitat" en l'actual context polític. Alhora, "no refusa la negociació" si és per aconseguir pactes amb contingut. Ho recullen les ponències aprovades aquest dilluns per l'executiva, i que el partit ha enviat aquesta tarda a la militància per a iniciar el procés d'esmenes de cara al congrés dels dies 25, 26 i 27 a Calella (Maresme).

En aquest sentit, recorda que el PSOE "és qui té la responsabilitat de cercar acords amb Junts i no a l'inrevés". Alhora, alerta que el partit "no regalarà els seus vots per mantenir un Govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res". En clau independentista, la formació s'obre a la creació d'un "front patriòtic" o "entitat paraigua" que ha de permetre la "represa de la lluita" i reconstruir l'independentisme, segons els documents aprovats després de les jornades de treball del partit a Waterloo.

Junts per Catalunya defensa que les relacions polítiques amb l'Estat espanyol "són inevitables tenint en compte el context polític que viu l'independentisme". Tot i això, assegura que "l'etapa del catalanisme regeneracionista s'ha acabat perquè és evident que Espanya és irreformable", deixant així clara la deriva per la qual aposta la formació.

Pel que fa a les propostes concretes i en matèria de finançament, a banda la supressió "completa" de l'impost de successions, Junts també proposa rebaixar l'impost de societats al 20%, i al 15% per aquelles empreses que potencien la recerca i la innovació i reinverteixen els seus beneficis. De la mateixa manera, planteja "revisar l'impost d'activitats econòmiques" o bonificar al 99% de l'impost de transmissions patrimonials en l'adquisició del primer habitatge de segona mà i de l'IVA en els d'obra nova.

Els documents també recullen l'aposta per enfrontar la immigració com un repte prioritari: "És el debat més important sobre el futur del nostre país", per la qual cosa hi destinen diverses accions concretes. En aquest context, en el marc de la delegació de competències pactada amb el govern espanyol, es conjuren a "treballar activament a curt termini" per a "introduir el requisit del coneixement del català" per a la ciutadania, entre altres. "El problema no és la immigració, sinó la falta d'eines per gestionar-la", afegeixen.

En els documents remesos a la militància, el partit sosté que "hi ha ciutadans que esperen sentir debats que són latents al carrer, però que institucionalment estan encallats per l'hegemonia del pensament woke que ofega els debats reals". "Junts ha de liderar el debat polític del país. Sense renúncies. Sense censures", reivindiquen. La formació també reivindica altres aspectes com una millora de la comunicació, canvis en l'organització interna, potenciar el municipalisme o la coordinació d'acció arreu on siguin.

Liderar l'alternativa

En els documents remesos a la militància, el partit també reflexiona sobre el Procés i el moment de l'independentisme. Assenyala que ERC ha facilitat el Govern de Salvador Illa, cosa que suposa el tancament de "tan sols una etapa de l'anomenat procés", i això els "obliga a iniciar-ne una de nova, centrada en la represa". "És evident que alguns lideratges de l'independentisme han quedat molt desgastats per decisions estratègiques de dubtosa", critiquen els juntaires.

En qualsevol cas, aposta per la convivència de passat i present "perquè no es trenqui el fil roig de l'independentisme". En aquest sentit, defensa "liderar amb determinació les reformes que reclama el país i plantar-se davant de Madrid per defensar els interessos de tots els catalans". "Recuperem la iniciativa des de la construcció d'una alternativa política clara amb mentalitat d'estat i desacomplexadament independentista", proposa.

Front patriòtic o entitat paraigua per la reconstrucció

En el document, Junts s'obre a la creació del "front patriòtic" que ha de permetre la "represa de la lluita". "Per assolir els objectius polítics de l'independentisme, cal treballar per una nova unitat i rebaixar les hostilitats", reivindiquen. Per això, sosté que "si la societat civil independentista impulsés una entitat paraigua on partits, organitzacions i entitats s'agrupessin en forma confederativa per tal de facilitar sinergies i estratègies institucionals compartides, des de Junts per Catalunya ens hi adheriríem", sosté sobre una iniciativa que seria "decisiva per a la reconstrucció del moviment independentista".