L'acord per a l'amnistia i, de retruc, per a la investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i Junts torna a apropar-se i podria tancar-se de manera imminent, tot i que sembla difícil que sigui aquest mateix diumenge. Després d'allunyar-se dijous, quan en una llarga reunió el secretariat permanent del partit independentista no va avalar la proposta de llei per diferències sobre l'abast definitiu de l'amnistia, les converses no s'han aturat i ara mateix podrien encarar la recta final, segons es desprèn de les posicions manifestades per representants de les dues formacions.

Una mostra clara que la situació s'ha reconduït és que aquest mateix diumenge el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president del partit al Parlament, Albert Batet, han tornat a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, que és qui lidera absolutament les negociacions per part de Junts. Turull ja va estar divendres a la capital belga, al costat de l'expresident i de la líder de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, en una intensa jornada en què van reunir-se durant més de dues hores amb el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, un dirigent de la màxima confiança de Sánchez. Batet, al seu torn, va estar a Brussel·les dijous, en la reunió de la permanent de Junts, on òbviament també hi havia Turull.

Ja dissabte a la tarda, l'eurodiputat de Junts Toni Comín havia assegurat que “quan les coses són a tocar, 'keep calm'”. En declaracions des de Perpinyà, on s'havia desplaçat amb motiu de la manifestació de la Diada de la Catalunya Nord, Comín va afegir que calia ser "extremadament discrets" amb unes converses que continuen amb l'objectiu de trobar la fórmula que satisfaci les dues parts.

Pel que fa al PSOE, la militància ha avalat de manera molt clara -87% de suport- els pactes que assoleixi el partit per aconseguir la investidura de Sánchez, un fet que ha portat el mateix Cerdán a afirmar que “estem més a prop d'aconseguir la investidura”. Les darreres declaracions de dirigents socialistes transmeten optimisme pel que fa a l'entesa, si bé no detallen fins on s'ha avançat en la resolució de les diferències amb Junts.

La qüestió de la 'lawfare' per a Junts

L'aspecte que va fer encallar l'acord dijous, i que acapara les negociacions des d'aleshores, és el perímetre de l'amnistia, és a dir, el detall de quines persones i causes hi entren i quines en queden fora. El pacte dels socialistes amb ERC ja comportava que l'amnistia incorporaria les persones represaliades per les protestes del Tsunami Democràtic o dels CDR -com els detinguts durant l'Operació Judes, que l'Audiència Nacional ha dictaminat que han d'anar a judici.

Junts, però, pretén que l'oblit judicial abasti també causes que no estan directament vinculades al referèndum de l'1 d'octubre, però que considera lawfare contra l'independentisme, és a dir, que percep com una guerra judicial per perseguir el moviment. Un cas paradigmàtic és el de Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Carles Puigdemont, que té fixat un judici per als propers 20 i 21 de febrer per assistir al referèndum d'autodeterminació de Nova Caledònia, justament en representació del factòtum de Junts. Alay està acusat de malversació i afronta una petició de tres anys de presó i 17 d'inhabilitació. El PSOE recela ampliar l'amnistia a causes d'aquest tipus, en entendre que els casos de suposada malversació poden dificultar que la Llei d'amnistia superi el filtre del Tribunal Constitucional.

Aquest mateix diumenge, Carles Puigdemont ha fet referència a la lawfare en una piulada a X en què ha assegurat que "l’ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia sinó aconseguir, per mitjans innacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial".

Si Puigdemont, Turull i Batet perfilen un acord gairebé definitiu amb el PSOE, en les properes hores o dies l'haurà de ratificar primer la direcció nacional de Junts, posteriorment el Consell Nacional de la formació i, finalment, les seves bases en una consulta telemàtica. Tot i que el pacte no va tancar-se ni dijous ni divendres, com pretenia, el PSOE manté la perspectiva de complir amb un calendari segons el qual la investidura s'aprovaria durant la setmana vinent, de manera que Sánchez arribi ja com a president confirmat al congrés que el Partit Socialista Europea celebra el proper cap de setmana a Màlaga.