"Al Raval està complicada la cosa, però com tot a la vida", diu Santi González, comerciant de Riera Baixa 5, al Raval de Barcelona. Enmig de la polèmica per la inseguretat en la capital catalana, diferents plataformes veïnals demanen un debat seriós sobre les veritables causes del problema que no es redueixi a mesures policials. La crisi és real o mediàtica?

Els homicidis a Barcelona han augmentat en aquests mesos d'estiu, però segons les dades del ministeri de l'Interior, que només arriben al primer trimestre de 2019, a la capital catalana va haver-hi un assassinat  mentre a Madrid, la xifra arribava fins a les quatre morts en el mateix període. Encara que Madrid té 1,5 milions més d'habitants que Barcelona, a la ciutat comtal arriben cada any 2 milions més de turistes que a la capital espanyola. Després d'aquest informe hi ha hagut 11 casos més, però la informació és encara escassa per decretar si es tracta d'una crisi, com reconeixia en aquest diari el president de la comissió deontològica del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Pedro Campoy.

No obstant això, el conseller d'Interior, Miquel Buch, contestava a cop de titular a la pressió mediàtica. En una entrevista a Ser Catalunya la setmana passada, anunciava que proposaria al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, un enduriment del Codi Penal. La seva intenció és "combatre la sensació" que els delinqüents "entren per una porta i surten per una altra". També el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, se sumava a les alarmes apuntant a una "crisi de seguretat" a la ciutat. I insistia en la percepció de la ciutadania com a causa per a aplicar mesures que "reverteixin la solució".

Un d'aquests 11 assassinats va tenir lloc en la plaça Folch i Torres el passat 25 de juliol. Un home va apunyalar a un altre en plena tarda i uns dies després es va lliurar als mossos d'esquadra. Un dels testimonis, que prefereix ocultar el seu nom, explicava com ràpidament van aparèixer una trentena d'agents en diferents cotxes, "però l'ambulància va trigar mitja hora". Per quan van arribar els sanitaris, la víctima havia mort. No obstant això, "ningú reclama més atenció sanitària", es queixava.

"Si no vols que algú dormi al carrer, se soluciona donant-li un llit, no enviant a la policia. És un raonament que entén un nen", ironitza González, que forma part de la Xarxa Veïnal del Raval. Un grup ha creat una Comissió de Seguretat i Convivència amb la qual estan elaborant una sèrie de demandes per solucionar els problemes del barri, que "són més socials que policials".

En aquest diagnòstic els ha sortit un aliat inesperat. A mitjans d'agost, el director de mossos, Andreu Joan Martínez, va afirmar sobre els apunyalaments que "moltes vegades són més objecte d'atenció dels serveis socials que de la policia".

Turisme, gentrificació, atur i abandó institucional

La Xarxa Veïnal del Raval estima que la dreta ha aconseguit "colar" el discurs sobre la criminalitat en l'agenda mediàtica després de mesos de campanya. "I així han justificat la seva intervenció, que de moment ha servit només per perseguir els manters, que també són els nostres veïns", denúncia González.

Però no se senten més insegurs? "Sí, però perquè el 30% dels nostres veïns estan en risc d'exclusió social", contesta el portaveu de la Xarxa. A això s'afegeix que el Raval és un dels barris amb menor esperança de vida o més fracàs escolar de Barcelona. Se sumen al voltant de 300 pisos buits, segons l'Ajuntament, dels quals molts han estat ocupats per traficants de droga, encara que ara siguin minoritaris.

Des de la Xarxa, que agrupa una desena d'associacions veïnals, han establert uns mínims per aconseguir la seguretat en el barri i cap implica augmentar la presència policial o endurir el Codi Penal: "Garantir l'accés a l'habitatge i el treball amb un salari digne, sanitat i educació públiques de qualitat i serveis socials dignes".

La feina que realitzen des del barri busca revertir el discurs sobre la criminalitat i dirigir-lo a l'arrel del problema. "Si els recursos anessin a les mans dels veïns i no a grans empreses, la mal dita crisi de seguretat desapareixeria", explica convençut González. "Des dels Jocs Olímpics del 92, els recursos s'han destinat a que vingui més turisme i grans empreses a invertir aquí", es queixa "i els recursos ja no van als veïns". Amb l'augment d'aquest turisme, també ha pujat el preu del lloguer i que ha acabat perjudicant fins i tot el petit comerç, com el que regenta González. Abans d'abaixar la persiana, sospira: "Els veïns tornen per continuar comprant, el turista marxa".