Fins fa uns dies era un locutori i una botiga de queviures al centre de Guissona (la Segarra), però ara és un magatzem que bull d’activitat. Hi ha gent entrant i sortint constantment, fent caixes per enviar menjar i material mèdic a Ucraïna. El Mykola supervisa i atén trucades sense parar al mig del que fa una dècada que és el seu negoci. Però tot ha passat a un segon pla des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el seu país. "Aquest mes tindré pèrdues, però no passa res. Si perdem el país, ho perdem tot", explica.

A Guissona, un de cada set habitants són ucraïnesos. Són més d’un miler i representen la segona comunitat més nombrosa al poble, després dels romanesos i seguits pels senegalesos. Des de l’esclat del conflicte, el poble s'ha bolcat en les mostres de suport a la comunitat i també en l'autorganització, ja sigui per enviar material cap allà com per acollir els refugiats que comencen a arribar. De moment, han arribat dues famílies, amb parents ja establerts al poble. Alguns veïns han posat rumb en cotxe cap a la frontera d'Ucraïna amb Polònia per anar a buscar els seus familiars.

Tot i la rapidesa amb què ha anat tot, la invasió russa no els ha agafat per sorpresa. Natalia Moskal regenta una botiga de roba a tocar de l’Ajuntament des de fa anys i admet que sent molta "ràbia" pel que està passant, sobretot perquè creu que s’hagués pogut evitar. "Fa vuit anys que estem en guerra", recorda, en referència a la situació a la regió de Donbass.

Moskal va arribar a Guissona fa 15 anys, però té tota la família a Ucraïna. Per sort, viuen a prop de la frontera amb Polònia, lluny del focus del conflicte, tot i que això no mitiga del tot la seva preocupació. "Fa un mes vaig preguntar al meu fill si volia venir, però em va dir que no, que ell es quedava allà". La seva mare, ja gran, va viure l’inici dels atacs amb "pànic", però Moskal hi parla cada dia i ara ja no està tan espantada. S’ha resignat, en certa manera: "És la guerra, s’han de perdre coses", afirma Moskal. Amb qui no manté el contacte és amb el seu germà, que viu a Rússia. Assegura que no vol saber-ne res perquè està d’acord amb el que diu la propaganda russa.

Mentre parlem, una veïna s’apropa a la porta de la botiga i li pregunta com està la família. Comenten les últimes notícies amb el cor encongit. Moskal explica que el poble s’ha unit, que "tothom vol ajudar" i que han rebut molt de recolzament per part dels veïns. Repartits pels plafons del poble hi ha cartells que informen de la recollida de material al locutori del Mykola i d'una reunió celebrada aquest dilluns amb l’Ajuntament per organitzar-se. A diverses botigues també hi ha cartells contra la guerra i banderes d’Ucraïna. Al mateix Ajuntament hi ha una bandera del país penjada al balcó.

Al locutori, de sobte hi ha més pressa perquè han arribat dos conductors que marxaran en pocs minuts amb furgoneta cap a la frontera amb Polònia i cal enllestir. El Mykola va decidir "sense pensar-s’ho" reconvertir l’espai en un magatzem improvisat, al qual s’hi suma un local aportat per l’Ajuntament. Un home que està ajudant i que prefereix mantenir-se en l’anonimat explica emocionat que el seu fill viu allà amb la família i no vol venir perquè vol quedar-se a defensar el seu país. Ell porta des de l’any 2000 a Guissona, treballant al BonÀrea. És el que fan la majoria, almenys, en arribar.

Arribada als anys 90

Els ucraïnesos van arribar a Guissona principalment als anys 90 i inicis dels 2000, atrets per la feina que oferia el grup empresarial agroalimentari. Més de la meitat dels 7.500 habitants d’aquest poble de la Segarra són originaris d’altres països, fins a 43 de diferents. L’alcalde, Jaume Ars (JxCat), explica que fa un mes que ja parlaven que la guerra podia arribar, i ara el poble s’ha bolcat en la gestió de l’emergència. Considerant el nombre d’habitants ucraïnesos, la previsió és que arribin força refugiats, principalment, familiars. "Estem intentant canalitzar les peticions, però som una administració petita i arribem on arribem", assenyala.

De moment, l’Ajuntament s’està centrant en l’enviament d’ajuda, també a través d’un acord amb Open Arms, que treballa per fletar un avió amb material. I pels que arriben, gestiona l’empadronament perquè tinguin accés als serveis bàsics. Tot i això, estan en mans de la Generalitat i l’Estat per tal de tramitar permisos de residència a llarg termini. També han habilitat una pàgina web per tal que els veïns puguin oferir allotjament a refugiats, i ja hi ha hagut una trentena d'oferiments.

L’Ivan té una botiga de queviures amb aliments principalment ucraïnesos i d’altres països de l’Europa de l’Est. Reconeix que "no hi ha paraules" per parlar del que està passant, tot i que tampoc l’ha agafat per sorpresa després d’anys de guerra al Donbass. Viu des del 1999 a Catalunya, primer a Guissona, i ara, a Tàrrega. Tot i que té germans i cosins a Ucraïna -també en una zona llunyana al focus bèl·lic-, el tranquilitza tenir la família aquí. Si fos necessari, però, no en tindria cap dubte: "Si fes falta, hi aniria".

Tots els ucraïnesos entrevistats mostren preocupació per la propaganda russa i pel fet que no arribi "informació correcta" aquí, i esperen que la presència de nombrosos mitjans aquesta setmana al poble serveixi per donar a conèixer la seva situació. També alerten sobre la possibilitat que la guerra es pugui expandir. "Ucraïna ara protegeix Europa", afirma el voluntari anònim. Alguns habitants del poble han marxat a defensar el país, tot i que ningú en sap números i prefereixen no parlar-ne gaire. Però la sensació és que cal resistir: "Lluitarem, perquè no en tenim una altra", diu Moskal.