El testimoni del cap de la Guàrdia Civil amb el qual ha arrencat aquest dijous el judici al procés al Tribunal Suprem ha apuntat cap a la confiscació a l'exsecretario d'Hisenda de Generalitat, Josep Lluis Salvadó, de diversa documentació que assenyalava la preocupació dels líders independentistes per aconseguir finançament per sostenir una futura república, entre els quals ha destacat un e-mail en el qual s'indicava la necessitat de buscar uns 11.000 milions d'euros a la Xina.

Segons aquest testimoni, al qual es va encomanar la cerca de factures que demostressin la comissió d'un possible delicte de malversació, de l'anàlisi de la documentació confiscada va poder inferir una preocupació dels líders independentistes per aconseguir uns 4.500 milions d'euros que es van calcular com a imprescindibles per mantenir la independència en el 'punt mort' que anava a produir-se entre la declaració unilateral d'independència i la posada en marxa d'una Agència Tributària pròpia.

En relació amb aquests 4.500 milions d'euros, l'agent de l'Institut Armat ha assenyalat que segons els documents analitzats ja s'havia tancat un pla per començar a cobrar els impostos del sector públic català, cosa que s'aconseguiria mitjançant la signatura de convenis amb totes les entitats perquè comencessin a liquidar a l'agència tributària catalana.

A partir d'aquí, i segons un correu electrònic sense remitent trobat a un pen drive confiscat a Salvadó, era també necessari aconseguir 11.000 milions d'euros de finançament a la Xina, als quals se sumaven uns altres 6.000 milions procedents dels Ajuntaments i uns 1.300 milions d'ingressos propis. Totes aquestes quantitats -que sumen més de 22.000 milions d'euros- serien necessàries pel manteniment econòmic de la futura república.

Factura de 240.000 d'IBM

Tots aquests plans ja havien generat despesa, ja que es requerien aplicacions informàtiques que començaven a implementar-se i que es van encarregar a IBM. "Li sol·licitem la factura i ens la van enviar, per un total de 240.000 euros", ha dit el testimoni a preguntes del fiscal Jaime Moreno, que s'ha interessat durant l'interrogatori per l'existència d'indicis que permeten sustentar el delicte de malversació que pesa sobre la majoria d'encausats.

L'anàlisi documental també permetia deduir, segons aquest testimoni, un repartiment de papers entre el llavors secretari d'Hisenda i actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, que segons el cap s'encarregaria del finançament a l'exterior i del futur Banc Central de Catalunya; i Salvadó, sobre qui recauria la gestió d'impostos.

Viatge d'Aragonés a Eslovènia

A la documentació confiscada a Salvadó també es van trobar altres referències als viatges realitzats per alts càrrecs de la Generalitat, entre ells l'actual vicepresident català, Pere Aragonés, per informar-se sobre la construcció i disseny d'estructures d'Estat de cara a una hipotètica Catalunya independent.

El cap de la Guàrdia Civil ha ressaltat un en concret a Eslovènia el gener de 2017 i en les referències oposades es parlava de la independència d'aquest país fent una comparativa amb la situació catalana, encara que no de forma "exacta", ja que recordava que "Eslovènia va fer front a l'Exèrcit iugoslau", però es destacaven que "Iugoslàvia era una federació en col·lapse i Espanya era un país més poderós".
​