Poques hores després d'una de les votacions més importants de la legislatura, la que suposa convalidar el decret de mesures per pal·liar la greu crisi provocada per la guerra d'Ucraïna, el Govern espanyol no podrà comptar amb el vot favorable d'un dels principals grups parlamentaris de la majoria de la investidura de Pedro Sánchez. I és que Esquerra Republicana ja hauria descartat el vot favorable al decret, segons diverses fonts de la direcció del partit consultades, a causa de la tempesta política provocada per l'espionatge del 'Catalangate'.

Els republicans asseguren que encara hi ha temps de rectificar "si el Govern espanyol està disposat a assumir les seves responsabilitats sobre aquest escàndol i arribar al fons de l'assumpte sense cosmètica". Però la decisió abans d'iniciar la jornada decisiva seria en aquests moments la de no contemplar el 'sí'. Des del partit s'apunta que acabaran de decidir entre el 'no' i l'abstenció 'in extremis' en les properes hores. Però almenys alguna membre de l'Executiva republicana assegurava que "tal com van les coses estem més a prop del 'no' que d'una altra cosa".

Entre l'abstenció i el “no”

Una abstenció d'Esquerra podria donar un cert marge a la convalidació del decret en cas que la dreta es mantingui en bloc –PP, Vox i Cs– en el vot negatiu. Però un vot negatiu dels republicans forçaria el Govern espanyol a necessitar algun desmarcatge a l'oposició. Per exemple, amb l'abstenció del PP. A l'espera de veure quin serà el vot dels 4 diputats del PDeCAT, la resta de l'independentisme –Junts i CUP- estarien ara mateix en  el no més rotund. Hi ha alguns dubtes sobre el que faran els partits bascos, especialment EH Bildu, també afectat per l'espionatge polític del 'Cas Pegasus'. Però fins i tot amb el seu vot favorable i el del PNB, a més a més del dels grups d'esquerres minoritaris com Més País i Compromís que ja han anunciat el 'sí', amb un vot negatiu d'Esquerra els números podrien no sortir per al Govern de PSOE i UP.

A la Moncloa saben que l'abstenció d'Esquerra no és una cosa que puguin donar per assegurada en aquesta recta final i han incrementat els contactes amb el PP per intentar trobar un punt d'acord que permeti als populars moure's a l'abstenció i garantir el paquet de mesures -estimades en 16.000 milions d'euros- del decret contra els efectes a l'economia per la guerra d'Ucraïna. Uns contactes que d'altra banda a Esquerra critiquen de manera contundent: "El PSOE i Pedro Sánchez està buscant l'omertà d'Estat amb el PP per tirar endavant el decret i tapar l'escàndol d'espionatge polític de més abast en un país democràtic".

Els republicans són extremadament durs amb el PSOE per aquesta qüestió. "Resulta intolerable que en comptes d'assumir responsabilitats i intentar aclarir i eradicar un assumpte que afecta els fonaments de la democràcia -com és espiar des d'organismes del Govern com el CNI a 65 persones, com a mínim, de partits polítics, càrrecs electes, advocats o persones particulars- estiguin intentant tirar terra a sobre buscant un pacte d'Estat amb la dreta", assegura un membre de l'Executiva. "Si volen fer-ho que ho diguin, perquè els seus votants tenen dret a saber-ho", va assegurar aquest dimecres el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. El cap de files republicà al Congrés afegia: "Demani-li el telèfon al senyor Casero" adreçant-se a Pedro Sánchez i referint-se al dirigent del PP en cas de voler aprovar el decret sense ERC.

Unitat d'acció i aliances àmplies contra l'espionatge

La posició final d'Esquerra encara no està fixada. Però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura que "l'independentisme ha de fer front a aquest escàndol d'espionatge polític amb unitat d'acció". "Ens han espiat a tots i hauríem d'aparcar els retrets i respondre conjuntament. És el que ens dóna més força. A mi no em trobaran en els retrets", deia aquest dimecres Aragonès.

Veient les posicions de Junts i de la CUP -que exigeixen la ruptura total de totes les relacions amb el Govern espanyol-, si aquesta unitat d'acció es trasllada a la votació sobre el decret anticrisi, el 'no' és una opció més que plausible. Aragonès també inclou en aquest front ampli contra el 'Cas Pegasus' els partits bascos -EH Bildu i PNB- i fins i tot a l'esquerra espanyola des de Podem a Más País. Per al president cal articular un "front democràtic" que més enllà dels interessos polítics de cada partit planti cara davant d'un cas tan greu de menyspreu als valors democràtics encarnats en el respecte als drets fonamentals de les persones i a la pluralitat política.

Un Aragonès que aquest dimecres ha demanat al Parlament la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles. El president de la Generalitat es mostra –en públic i en privat– profundament molest amb la ministra. "Avui esperàvem un gest per part del Govern espanyol i ens hem trobat amb una descarnada i lamentable justificació de l'espionatge polític per part de la ministra. De val tot contra els independentistes. És intolerable", assegurava també un col·laborador estret del president.

Robles dinamita ponts

I si ens atenim al que expliquen fonts de la direcció d'Esquerra, les paraules de Robles d'aquest dimecres al matí al Congrés no han estat innòcues. Aquestes fonts admeten que dins de l'Executiva del partit hi ha hagut debat sobre la votació del decret anticrisi d'aquest dijous al Congrés. Per la seva naturalesa, ja que l'impacte social positiu que tenen per a una immensa majoria de ciutadans aquestes mesures és gran. Però l'evolució ha estat vertiginosa. Membres de la direcció republicana consultats per Públic dilluns i dimarts expressaven que "és difícil no aprovar un decret com aquest perquè Esquerra es guia per tirar endavant tot allò que millori les condicions de vida de la gent". I apuntaven ja el debat intern existent, però amb el 'sí' sobre la taula com a opció més plausible. Això sí, a l'espera i confiant en un gest sobre el 'Catalangate' per part de la Moncloa, afegien sempre. Algunes d'aquestes mateixes fonts consultades aquest dimecres eren en canvi contundents: "Ja no podem estar al sí, Robles és una irresponsable".

En les properes hores sabrem si el 'Cas Pegasus' explota amb estrèpit o amb sordina. Amb una patacada de proporcions històriques per a Pedro Sánchez i el seu Govern si el decret anticrisi -sens dubte un dels projectes estrella de la legislatura- acaba caient i provoca un terratrèmol polític de dimensions insospitades. O si el text surt endavant pels pèls o amb l'abstenció del PP. Però a Esquerra asseguren que passi el que passi aquest dijous "la crisi no es desactivarà. El PSOE ha de ser conscient de la gravetat de la situació. Vindran altres votacions i depèn del Govern que la legislatura no estigui ferida de mort".

I reiteren les seves exigències d'investigació a fons amb supervisió independent, comissió parlamentària oberta amb llum i taquígrafs, informació detallada, clara i veraç sobre l'afer i assumpció de responsabilitats. Una última demanda que com ja va avançar Públic aquest dilluns ha posat la ministra de Defensa, Margarita Robles, al centre de la diana de l'exigència de les dimissions. I difícilment ja salvarà el càrrec si no és atrinxerant-se i provocant la ruptura total de les relacions del PSOE amb qui va donar la presidència a Pedro Sánchez. Que no és altre que algú anomenat Pere Aragonès qui recorda, amb to irat, a qui vulgui escoltar-lo que "vaig ser espiat mentre negociava la investidura de Sánchez". Sense oblidar, com recorden fonts de la presidència d'ERC que ostenta Oriol Junqueras, que "més tard o més d'hora arribaran altres investidures per a un candidat del PSOE que no tindrà la majoria necessària i trucarà a la nostra porta".