Junts per Catalunya reclama suspendre les relacions de la Generalitat amb el Govern espanyol fins que no s’obri una comissió d’investigació al Congrés per aclarir el Catalangate. En roda de premsa després de l’executiva del partit, el secretari general, Jordi Sànchez, ha rebutjat les mesures anunciades aquest diumenge pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, entre les quals l’obertura d’una investigació interna al CNI i la convocatòria d’una comissió parlamentària urgent de Secrets Oficials al Congrés. "Una investigació interna no ens mereix cap confiança", ha reblat. JxCat demana la creació d’una comissió similar a la que s’ha obert al Parlament Europeu en relació a Pegasus.

Mentre no s’obri aquesta investigació, JxCat demana suspendre les relacions amb el Govern espanyol i que ERC, soci habitual al Congrés, li retiri el suport parlamentari. Aquest dijous hi haurà la primera prova de foc amb la convalidació del decret de mesures econòmiques per pal·liar la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna, i Junts demana a ERC una posició "inequívoca" al respecte i que no hi voti a favor. Els de Carles Puigdemont reclamen que no es validin decrets lleis i no hi hagi reunions bilaterals ni cap tipus de relació multilateral.

"No podem negligir en l’exigència d’una investigació exhaustiva a tots els nivells per conèixer l’origen, l’abast i responsabilitats" dels qui van ordenar l’espionatge i també els que, sense ordenar-lo, l’han "tolerat i aprofitat", ha afirmat el secretari general en una referència implícita al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

"Responsabilitat directa" de Pedro Sánchez

Sànchez s’ha mostrat convençut que "per acció o per omissió", el president del Govern espanyol té una "responsabilitat directa" en l’afer. "Ens alarma el silenci persistent de Sánchez i de la Fiscalia General de l’Estat", ha apuntat. Tot i que per ara JxCat no en demana la dimissió, sí que posa sobre la taula la "depuració de responsabilitats" i no descarta fer-ho quan hi hagi la informació sobre la taula. "Aquest silenci els fa còmplices i probablement es deu a què estan buscant un recorregut per sortir d’aquestes clavegueres", ha afirmat Sànchez.

La investigació també serviria per aclarir com s’ha finançat l’espionatge i si hi ha més afectats, una qüestió de la qual el partit se’n mostra convençut. "Només una comissió d’investigació i el compromís de tots els actors polítics per dur-la a terme pot reparar mínimament el dany comès i retornar als fonaments bàsics d’un Estat democràtic", ha afegit el secretari general.

Sànchez ha posat èmfasi en la gravetat de l’assumpte, que ha titllat de "terrorisme digital" fomentat des de l’Estat, i ha demanat no banalitzar-lo. A més, ha assegurat que tot i que fa una setmana que va sortir a la llum pública, els afectats fa temps que saben que estaven sent espiats i això explica la posició de JxCat respecte el Govern espanyol, a qui acusa d’espiar mentre feia veure que "estenia la mà al diàleg".

A més, Sànchez ha manifestat que la investigació no pot estar en mans dels òrgans judicials de l’Estat, que "no mereixen confiança" pel fet que haurien pogut autoritzar ells mateixos l’espionatge massiu. Un cop aclarit l’abast del cas, el partit reclama depurar responsabilitats tant dels autors com dels responsables polítics i judicials que ho hagin pogut autoritzar. "Cal posar llum no només sobre el CNI sinó també sobre la resta d’organismes policials de l’Estat, com la Guàrdia Civil", ha afirmat Sànchez, que ha apuntat el seu rol "a l’hora d’inventar relats" que han acabat marcant la presó i exili dels líders independentistes.

El Consell per la República, un pas més enllà

Per la seva banda, el Consell per la República, encapçalat per l'expresident Carles Puigdemont, s'ha mostrat encara més contundent i ha demanat que el Govern "trenqui tota relació política" amb l'Estat, incloent els pactes polítics de l'independentisme amb partits que formin part del Govern espanyol, com és el cas de la Diputació de Barcelona (governada per JxCat i PSC). Pel que fa a això, el secretari general de JxCat se n'ha desentès i ha manifestat que els debats sobre les aliances en organismes locals o supralocals s'abordaran en el Congrés del partit, previst pel juny. 

A més, el Consell per la República reclama que l'independentisme estableixi una "aliança" per tal que la força més votada encapçali les institucions corresponents. En un comunicat, també demana la retirada de la taula de diàleg "per inútil i mancada de tota credibilitat" i restringir les relacions tècniques i administratives amb l'Estat.