El vincle del CNI amb el 17-A ha sacsejat la política catalana. Diversos dirigents han reaccionat a Twitter per reclamar esclarir els atemptats, després que l'excomissari José Manuel Villarejo hagi afirmat aquest dimarts en seu judicial que els atacs de La Rambla i Cambrils del 2017 van ser "un error greu" de l'aleshores director del CNI, Félix Sanz Roldán, que "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya" abans de l'1-O. 

El president del Govern, Pere Aragonès, també ha criticat durament que el CNI pugui estar darrere de l'atemptat com diu Villarejo i ha posat l'afer en mans dels serveis jurídics de la Generalitat per a què avaluï si s'escauen accions judicials a partir de les declaracions de l'excomissari. Aragonès també exigeix al Govern espanyol les investigacions pertinents sobre les declaracions conegudes avui i les eventuals responsabilitats que puguin suposar.

ERC ha demanat directament les compareixences al Congrés del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán arran de les declaracions de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo sobre el 17-A. El comissari jubilat ha afirmat aquest dimarts en seu judicial que els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017 van ser un "error greu" del CNI, que volia donar "un petit ensurt a Catalunya". Aclariments parlamentaris que també ha exigit Junts demanant compareixences al Senat. A més, el conjunt de forces catalanes, basques i gallegues que formen part de la plataforma de la Llotja de Mar amb representació al Congrés han formalitzat una petició de comissió d'investigació parlamentària.

En una piulada a Twitter, Rufián ha afirmat que l'executiu espanyol "no pot callar" i ha exigit "explicacions immediates". Per això els republicans han registrat aquest dimarts les tres peticions de compareixença a la comissió d'Interior de la Cambra baixa per "esclarir i prendre mesures" sobre les declaracions judicials de Villarejo. Rufián també ha afirmat que ERC reactivarà les comissions d'investigació sobre el 17-A "presentades i vetades".

Villarejo ja havia apuntat a la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021 quan va declarar en un judici on estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán. Va afirmar que una font "molt important" havia avisat el CNI d'un "possible risc" d'atemptat a Barcelona, però "el CNI va dir que no era fiable" perquè "havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí".

En aquesta ocasió, però, l'excomissari apunta directament a la intencionalitat del que va ser director del CNI. Segons el seu relat, Sanz Roldán va cometre "un error greu" perquè "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya". Ho ha afirmat durant el judici de tres de les branques del cas Tándem que té lloc a l'Audiència Nacional i que jutja diversos dels encàrrecs que l'excomissari va dur a terme.

La seva declaració apuntala les informacions sobre la vinculació del CNI amb els atemptats, malgrat que aquesta branca no es va investigar durant el judici que va acabar a principis de 2021 a l'Audiència Nacional, on Villarejo, malgrat les peticions d'algunes acusacions, no va testificar. Tot plegat després que aquest diari donés a conèixer el 2019 la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI.

En la relació de declaracions polítiques destaca la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dit que "és absolutament imprescindible saber la veritat". La consellera Lourdes Ciuró ha qualificat el fet d'"ignominiós", i l'expresidenta Carme Forcadell ha apuntat que és "molt greu", alhora que ha reclamat aclarir les paraules de Villarejo.

Borràs ha afegit que, "a la llum de les greus informacions aparegudes", ara és "absolutament imprescindible saber la veritat". "Aportar transparència a un atemptat tan greu és fonamental. Ocultar informació sota la premissa del secret oficial no aporta credibilitat, al contrari, desacredita". La presidenta del Parlament ha reclamat aprovar la comissió d’investigació al Congrés, que fins ara no ha rebut prou suports per a constituir-se. "Ara és l’hora de donar la cara i assumir les responsabilitats que corresponen", ha conclòs.

El Parlament sí que va crear una comissió d'investigació sobre el 17-A. El seu president, el diputat Jordi Munell (Junts), alcalde de Ripoll, també ha reaccionat avui a Twitter: "Molt greu aquesta declaració. Ara cal exigir de nou als partits que ho varen bloquejar, una comissió d'investigació al Congrés espanyol i explicar en seu parlamentària pública les exposicions i conclusions de la Comissió de Secrets Reservats".

De la seva banda, Ciuró ha subratllat que hi ha "una unitat policial d'un ministre que hauria permès un atemptat, protegit corruptes i perseguit adversaris polítics". "Alguns agents en actiu, condecorats i amb pagues vitalícies regulades per lleis franquistes encara vigents. Ignominiós. No demanem saber la veritat, ho exigim".

El qui va ser conseller d'Interior durant els atemptats, Quim Forn -empresonat després per l'1-O, i indultat l'any passat-, ha preguntat què pensa fer la Fiscalia. "Xiular com ha fet el Congrés de diputats?
Tenim dret a saber la veritat".

El exconseller de la Presidència d'aleshores, Jordi Turull -també empresonat i indultat- ha preguntat amb retòrica si es tracta de "terrorisme d'Estat". "Que repugnants! I és que entre ells (togues i corts mediàtiques) s’ho taparan tot, sota la lògica de 'primero és la unidad y despues la verdad'", ha afegit.

També hi ha dit la seva l'expresident Quim Torra: "Gravíssim. Ens trobaríem davant d’un crim d’estat. Cal arribar fins el final".