Entitats ecologistes demanen una moratòria dels plans urbanístics amb risc d'inundabilitat

Diferents associacions i entitats ecologistes s'han unit per demanar una moratòria dels plans urbanístics amb risc d'inundabilitat de Catalunya. De moment ja n'han sol·licitat una vintena i fan una crida per sumar-ne de nous. Recorden que tot i que a Catalunya un 15% del territori urbanitzat està en risc d'inundació, on hi viu el 6,6% de la població, les administracions continuen urbanitzant en zones de risc. 

"Ara es lamenten hipòcritament de les morts a València per la DANA però continuen fent el mateix", assegura Carlos Ballestero, membre de l'Entesa per a un gran parc litoral al Besòs. En cas que no es doni resposta a les peticions de moratòria han anunciat que exigiran responsabilitats als responsables dels diferents plans urbanístics, començant per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter.

En una roda de premsa celebrada davant les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, representants de 14 col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes han anunciat la presentació de requeriments de moratòria per a 20 plans urbanístics amb risc d'inundabilitat. Entre els plans que volen aturar per reformular-los hi ha el PDU de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià i Badalona; el del Biopol Granvia, a l'Hospitalet; l'ARE Ribera-Salines de Cornellà de Llobregat, el Pla de Ponent de Gavà o el Calderí de Mollet.

Els col·lectius denuncien que les eines de càlcul del risc d'inundació que utilitzen les administracions "s'han quedat obsoletes i les dades que ofereixen ni estan actualitzades, ni coincideixen amb la realitat". Han recordat que tot i que els mateixos plans urbanístics reconeixen l'existència dels riscos d'inundabilitat, l'ACA n'acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que "només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit".

Per a les entitats, les eines de càlcul del risc d'inundació que utilitzen les administracions "s'han quedat obsoletes"

També han denunciat que es permeten planejaments a municipis que incrementen la perillositat per aiguats en altres poblacions més avall del mateix curs fluvial, i que no es tenen en compte les evidències científiques més recents i la realitat climàtica actual.

No descarten mobilitzacions

Amb l'objectiu que les institucions i càrrecs polítics amb competències en l'àmbit urbanístic "es responsabilitzin de les seves decisions i evitin més desgràcies com la viscuda a València", les peticions de moratòries s'han adreçat a persones amb responsabilitats en la matèria com la consellera Paneque, el director de l'ACA o els alcaldes dels municipis corresponents.

En cas que aquestes persones no responguin a les peticions i es produeixi alguna desgràcia amb víctimes, les entitats han anunciat que exigiran "responsabilitats personals en l'àmbit administratiu, civil o penal". Els col·lectius no descarten sortir al carrer a principis d'any i fan una crida a totes les associacions o plataformes que tinguin identificats projectes urbanístics amb risc d'inundabilitat que s'uneixin a aquesta iniciativa.

Els col·lectius que s'han unit per demanar les moratòries urbanístiques són Salvem el Calderí (Mollet del Vallès), Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs (Sant Adrià de Besòs i Badalona), No Més Blocs (l'Hospitalet de Llobregat), ADENC-Salvem el Riu Ripoll (Sabadell), Plataforma Ribera-Salines (Cornellà de Llobregat), AUP Rubí, Salvem les Valls (la Garrotxa), No a la benzinera Can Petit (Terrassa), GEVEN (Cunit), Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0 i Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya (Sant Just Desvern), Aturem el Pla de Ponent (Gavà i Castelldefels), Ni un Pam de Terra (Prat de Llobregat) i Ecologistes en Acció de Catalunya.