Alcanar, al Montsià, ha patit en només sis anys quatre episodis greus de temporals que han provocat destrosses importants: el 2018, el 2021, el 2023 i l'últim va tenir lloc la setmana passada, quan part del sud de Catalunya estava en alerta vermella per una DANA, que tot i no deixar incidències greus, ha normalitzat el confinament preventiu de la població per aquesta mena de fenòmens i ha posat la sobre la taula la necessitat de revisar les zones inundables arreu del país, ja que el 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan construïdes en barrancs o rieres.

No és casualitat que Alcanar sigui l'epicentre d'aquestes catàstrofes naturals. El fet d'estar a tocar del mar i amb la serra del Montsià a l'esquena combinat amb la pèssima planificació urbanística dels anys seixanta i setanta i les edificacions al costat de barrancs creen la tempesta perfecta per ser molt vulnerable davant de fenòmens com la DANA, cada vegada més extremes i freqüents pel canvi climàtic i l'escalfament global. També ho són poblacions com Les Cases d'Alcanar o Ulldecona, que també es va emportar el principal impacte de l'última DANA.

L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, explica que hi ha maneres d'intervenir, amb actuacions a llarg termini i que en alguns casos implicaran decisions complicades, com l'expropiació o desplaçar algunes edificacions en zones no tan exposades a inundacions. Ara bé, per fer-hi front calen experts en emergències, arquitectura o crisi climàtica. Roig és molt clar: "La solució passa per l'esfera tècnica. El discurs polític està esgotat, ja no podem aportar res més. Les solucions s'han de canalitzar a través dels coneixements dels experts", detalla. 

Arran de les DANES dels últims anys, l'Ajuntament d'Alcanar va crear una taula d'experts per implantar solucions tècniques per afrontar les riuades. Roig considera que la taula d'experts hauria de ser el camí a seguir per part de tots els municipis que tenen els mateixos problemes que Alcanar, "que són bàsicament els que es troben a l'arc mediterrani". "Han de ser persones expertes en meteorologia, en geologia, urbanisme o protecció civil", detalla.

Ara bé, Roig creu que "la tasca d'articular aquests grups hauria de recaure en les administracions supramunicipals, és a dir, al Govern català o espanyol, ja que això és una problemàtica general". "Ja sabem quines són les mesures preventives que hem de prendre, les tenim en ment, però els ajuntaments, sobretot els més menuts, no tenim ni les capacitats ni els professionals adequats per portar-les a terme", lamenta l'alcalde d'Alcanar. "És impossible que els ajuntaments poguem acabar construint bases de distribució o de laminació, augmentant la canalització o derivant canals d'un lloc a un altre sense la part tècnica", detalla. Per això, reclama professionals en els diferents àmbits per poder fer-ho. 

Un cop articulats, Roig detalla que aquests equips d'experts "no s'han de moure dels ajuntaments fins que no estiguin els projectes redactats per poder optar a les subvencions i ajudes que els governs acabin determinant", explica. En aquest sentit, l'alcalde reclama "recursos econòmics, però també tècnics perquè els primers tinguin sentit".

"No ens serveix de gaire rebre una subvenció de 5, 10 o 15 milions per a projectes de mesures preventives si no tenim la capacitat tècnica per poder redactar aquests projectes. Per tant, són diners que s'acaben perdent o que acaben a ciutats grans perquè tenen més capacitat tècnica", explica. Roig posa d'exemple una subvenció de l'ACA que han acabat perdent perquè, com és lògic en ajuntaments petits, "la seva tècnica no té els coneixements per redactar projectes d'aquestes magnituds".

Roig es va reunir la setmana passada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i van acordar que el Govern participarà a la propera taula tècnica convocada pel consistori a finals de desembre per analitzar les mesures preventives que cal aplicar a la localitat per fer front a les pluges.

Sitges, al Garraf, ha estat escenari de fortes pluges que han provocat greus inundacions en els darrers mesos. En aquest sentit, fonts de l'Ajuntament detallen que disposen d'un protocol d'actuació que s'activa "tant bon punt" es reben els primers avisos de Protecció Civil i es consulta el servei de metereologia. Malgrat que l'execució d'obres hidràuliques correspon als tècnics, matitzen que "la priorització (o no)
d'aquestes obres pertany a l'esfera política".  

La participació d'experts i tècnics és "bàsica"

Cambrils, al Baix Camp, és una altra població exposada a temporals. La desembocadura de la riera de Riudoms presenta un dels riscos més elevats. La proximitat d'aquesta riera a zones urbanitzades i infraestructures augmenta el perill de desbordaments, especialment durant episodis de pluges torrencials. Un dels episodis que va deixar més rastre a aquesta població costanera tarragonina va ser el temporal Glòria, que va propiciar molts problemes amb talls de circulació, inundacions, caigudes d'arbres i passejos.

La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Cambrils, Hélène Arcelin, destaca la tasca de neteja preventiva de les rieres i posa el focus en la canya americana, una espècie invasora capaç de créixer i reproduir-se amb molta rapidesa. A banda de les neteges, per aturar el seu creixement, s'instal·larà una lona biodegradable. Una acció amb la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Per altra banda, Arcelin detalla que l'Ajuntament ha elaborat un pla d'inundacions "que compta amb un comitè d'emergència i que recull diverses accions que implica diferents àmbits, com protecció civil o policia. És un pla en què s'actua abans i durant l'emergència". Per tot plegat, assenyala que la participació d'experts i tècnics és "bàsica", però sovint els ajuntaments no tenen els especialistes necessaris en temes molt concrets. "El consistori té enginyers però a vegades necessitem suport extren o formacions més epecífiques", explica. 

Sobre la construcció en zones inundables, Arcelin admet que hi ha preocupació. "Ara hem de mirar com ho resolem, minimitzant els efectes o pensant algun tipus de sistema alternatiu", comenta. 

Confinament preventiu, nova normalitat? 

Alcanar ja fa anys que saben què és el confinament preventiu quan hi ha previsions de fortes pluges i inundacions. "Quan rebem una alerta vermella, automàticament se suspenen les classes i la gent es queda a casa. Sabem que una DANA és molt imprevisible", comenta Roig, que lamenta que al principi van ser molts criticats i titllats d'exagerats, "però ara s'ha vist que és realment necessari". En aquest sentit, celebra els confinaments preventius d'aquestes darreres setmanes, ja sigui d'unes hores o d'un dia: "Quan val la vida d'una persona?", es pregunta.

Roig creu que la darrera DANA ha estat un punt d'inflexió. "Em dol que hagi d'haver passat una catàstrofe d'aquesta magnitud, a nivell humà, perquè les administracios reaccionin. Nosaltres ja sabem des de fa anys i de primera mà que els carrers d'un poble es poden convertir en rius de fang en qüestió de minuts", acaba.