Si hi ha algun polític o política ha de ser conscient de com està d'exposada la classe política a rebre alguna que altra envestida judicial és sens dubte un alcalde o alcaldessa o els seus regidors. Passa als pobles i a les ciutats. És el que té la gestió de proximitat, la més agraïda perquè es pot veure amb facilitat la feina feta i els seus efectes en veïns i veïnes. Però també la més ingrata perquè rebre les ires dels descontents també és molt més fàcil. I sempre hi ha algú a qui no li agrada com s'ha fet el nou carrer o que s'hagi permès aquesta activitat molesta. I tothom té dret a defensar els seus interessos fins i tot davant dels tribunals.

Però això és una cosa i una altra de ben diferent el que passa d'un temps ençà a Barcelona on una allau de querelles contra l'Ajuntament posa de manifest que els poders fàctics de la capital catalana han posat setge judicial a l'obra del Govern d'Ada Colau. Algunes causes fins i tot s'han reobert als jutjats malgrat haver estat tancades prèviament per altres instàncies judicials. Una intensa activitat judicial contra l'Ajuntament barceloní que abasta tota mena de decisions municipals i que comporta que més d'un càrrec de Barcelona en Comú ja parli de Lawfare, o el que és el mateix, la instrumentalització de la justícia amb finalitats polítiques o ideològiques.

El darrer cas reobert

L'última escomesa judicial ha arribat aquesta mateixa setmana. És la protagonitzada per un fons d'inversió immobiliari. L'Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir una investigació contra Colau, i dos regidors més, pels expedients sancionadors oberts a un fons d'inversió immobiliari que va fer desnonar diversos veïns d'un bloc del barri barceloní del Poble-Sec. L'anomenat Bloc Llavors. El 2019 el fons Vauras es va negar a oferir lloguer social a sis famílies vulnerables afectades i el consistori, aplicant la llei d'habitatge catalana vigent, el va sancionar amb 417.000 euros. L'empresa es va querellar contra Colau i altres càrrecs per vuit delictes, però la magistrada instructora va arxivar el cas perquè va considerar que l'Ajuntament havia fet complir la llei catalana d'emergència habitacional. Ara, l'Audiència obliga el jutjat a reobrir el cas amb acusacions de presumptes coaccions i prevaricació dels càrrecs municipals contra l'empresa immobiliària.

La magistrada del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va inadmetre a tràmit la querella, amb l'acord de la fiscalia, al considerar que no existia cap indici de fets delictius i tampoc s'especificaven quins documents o fets serien els delictius. Vauras va recórrer la inadmissió el novembre del 2020 perquè considera que s'havien de practicar diligències d'investigació contra Colau, el regidor del districte de Sants-Montjuïc i de Drets de Ciutadania, Marc Serra, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i una funcionària. Ara una altra instància judicial reobre el cas.

L'Ajuntament defensa que va aplicar la llei i assegura que "és un cas claríssim d'especulació immobiliària", en paraules de Lucía Martín. Per part seva, Serra ha assenyalat que del que se'ls acusa realment és "d'aplicar la legislació d'habitatge, que protegeix els drets dels veïns". "No podíem fer res més que aplicar-la perquè els veïns desnonats pel fons d'inversió tenen dret a un lloguer social i ho fem tant per convicció com per obligació legal", va indicar. Serra ha lamentat que es doni "una situació del món al revés", ja que al seu parer qui hauria d'estar donant explicacions és el fons d'inversió "que ha acabat desnonant famílies en situació de vulnerabilitat".

Colau: "Cap fons voltor ni cap especulador aconseguirà espantar-nos"

Ada Colau es reafirma en allò que assegura ha vingut a fer com a alcaldessa de Barcelona: "Defensar els drets fonamentals i el bé comú", encara que expressa la sorpresa per la reobertura d'un cas que s'havia arxivat. L'alcaldessa assegura que l'Ajuntament continuarà col·laborant amb la justícia, demostrant que no s'ha produït cap delicte i que s'ha aplicat la llei "escrupolosament". Però sobre el cúmul de querelles contra el seu Govern, Colau assegura que no evitaran que "seguim defensant més que mai els drets de la ciutadania per sobre dels interessos dels que només volen obtenir el màxim rendiment econòmic especulant amb béns de primera necessitat, com la habitatge". "Cap fons voltor ni cap especulador aconseguirà espantar-nos", afirma amb rotunditat l'alcaldessa.

Lawfare, prop de vint disputes i quatre motors

Fonts municipals asseguren que aquesta nova acció judicial "no és res de nou", ja que "s'han interposat una desena de denúncies com aquesta contra membres del govern municipal" i confien que, com la resta, la del bloc del carrer Lleida acabarà també arxivada. En realitat ja s'aproximen a la vintena les causes judicials presentades. I fonts de càrrecs del Govern de la màxima confiança de Colau no amaguen una certa preocupació per aquesta ofensiva judicial. "Estem tranquils des del punt de vista jurídic, però l'objectiu és fer soroll per entorpir i desgastar el Govern municipal de Colau", asseguren.

Les querelles contra el Govern de Colau tenen quatre fronts molt clars: elements del sector immobiliari i dels fons d'inversió lligats a aquest sector; grans empreses de serveis; alguns actors del sector turístic; i el lobby del sector de l'automoció. I es fonamenten en una lluita dura d'aquests poders fàctics contra les polítiques del Govern municipal per fer front a l'especulació immobiliària i la defensa del dret a l'habitatge, remunicipalització de serveis, regulació de la massiva i descontrolada activitat turística –frenada durant la pandèmia però que Barcelona està recuperant a marxes forçades-; i reordenació urbanística i de trànsit per reduir la circulació de vehicles i la contaminació.

Sector serveis essencials

Aquesta ofensiva judicial als fronts esmentats es plasmaria en casos concrets com les querelles contra el regidor Eloi Badia pel projecte de remunicipalització de l'aigua, que van ser arxivades el 2018. En aquest sector, l'última demanda va ser davant del Tribunal de Comptes contra Ada Colau, i el mateix Eloi Badia, a més de dues treballadores municipals. La querella va ser arxivada el 30 de juny del 2021.

Un altre exemple seria un servei tan essencial com la salut dental. El projecte d'intentar garantir un accés universal a la salut bucodental oferint l'atenció de clíniques amb serveis municipals també va trobar davant a les clíniques privades, que van recórrer el projecte. La sentència, que els donava la raó, per envair l'Ajuntament "competències impròpies", va ser recorreguda pel Govern municipal, en entendre que la salut dels veïns també és competència municipal, i està pendent de resolució. En qualsevol cas, el debat sobre la necessitat de garantir l'assistència sanitària bàsica bucodental de forma universal va quedar establert.

Sector turístic

Al sector turístic destaquen les querelles de propietaris d'hotels de luxe contra la tinenta d'alcaldia Janet Sanz per diversos motius regulatoris que van ser arxivades el 2018 i 2019. Entre ells destaca el projecte de l'anomenat Hotel Drassanes al qual no se li va concedir llicència per incompliment de la normativa municipal i el grup promotor va interposar una querella que va ser arxivada.

De fet, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) va ser una eina regulatòria de la qual es va dotar l'Ajuntament per fer front a la proliferació de lloguers turístics il·legals i per posar fre al monocultiu turístic a la ciutat de Barcelona, ​​particularment al cèntric districte de Ciutat Vella. Aquesta eina municipal pionera -que després va servir d'inspiració a ajuntaments com el de Madrid- es va enfrontar al seu moment al recurs de set empreses hoteleres. Els recursos van prosperar, però el PEUAT, corregides qüestions de forma, es va tornar a aprovar el gener d'aquest any. Tot i així, el Gremi d'Hotelers ho ha tornat a recórrer.

Sector immobiliari

Quant al sector immobiliari, els anomenats "fons voltors" són l'ariet fonamental contra el Govern municipal. Com a exemple ja hi va haver una primera demanda a l'anterior mandat contra l'exregidora Gala Pin per un d'aquells fons acusat de moobing immobiliari al cèntric i humil barri del Raval. I que va ser arxivada el 2019. Una altra important demanda és la que es va presentar contra Ada Colau, Lucía Martín, Marc Serra i la responsable del departament de Disciplina d'Habitatge i Inspecció pel desnonament del ja esmentat Bloc Llavors que va ser arxivada el 2020 i que aquest dilluns l'Audiència de Barcelona ha reobert.

I és que no és cap secret que una de les prioritats del Govern de Barcelona en Comú -Colau i altres membres del seu equip provenen de l'activisme habitacional- és la defensa del dret a l'habitatge digne i la promoció d'habitatge públic, combatent l'especulació immobiliària. Entre d'altres polítiques, l'Ajuntament va establir una ordenança per la qual el 30% de les noves promocions havien d'estar reservada a habitatge social. Aquesta mesura per garantir l'accés a l'habitatge es va rebre amb un recurs de la Cambra de la Propietat. Ara, però, és una ordenança que inspira la llei estatal per establir aquesta reserva d'habitatge social.

Sector automobilístic

I finalment, tampoc no s'han salvat les mesures de regulació del trànsit. La de més envergadura és la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tomba la Zona de Baixes Emissions. Una àmplia zona que inclou Barcelona i la primera corona metropolitana -delimitada aproximadament per les rondes de circumval·lació- en què s'havia prohibit el trànsit de vehicles que produeixen un excés de contaminació, bàsicament per la seva antiguitat. Una mesura en què també hi participen la Generalitat i altres municipis catalans.

La sentència, que no és ferma, i de moment està recorreguda per l'Ajuntament de Barcelona, ​​va ser fervorosament aplaudida pel Gremi del Motor, la patronal catalana del sector de l'automoció. Es dóna la paradoxa que aquesta mesura es va posar en marxa per l'exigència de la Unió Europea que obliga Barcelona i altres ciutats a rebaixar el seu alt nivell de contaminació sota amenaça de fortes multes. Amb això l'anul·lació per part de la justícia espanyola entra en contradicció amb les directives europees, de compliment obligat.

En aquest àmbit automobilístic destaca una altra querella interposada contra la nova reordenació del trànsit de l'anomenada Superilla de l'Eixample. Un sistema de direcció del trànsit que permet pacificar els barris respecte de l'excés de trànsit i alliberar als carrers zones de joc i lleure veïnals. La demanda ha estat interposada per una autodenominada Plataforma Salvem Barcelona. I fins i tot es podria afegir la demanda de la gran patronal Foment i el lobby comercial Barcelona Oberta contra les obres de remodelació de la cèntrica Via Laietana, que acaben de començar. O la querella presentada pel grup municipal de Junts pels blocs de formigó que han servit per delimitar als carrers espais de terrasses improvisades per als restauradors afectats per la Covid amb els tancaments o limitacions d'interiors. La demanda va ser arxivada l'abril del 2021.

Colau, a la diana de la imputació

Els poders fàctics s'han mogut judicialment prioritàriament en defensa dels seus interessos i privilegis. Però això no vol dir que no hi hagi algunes actuacions que tenen per objectiu una figura clau, l'alcaldessa. Ada Colau és sens dubte una prioritat en aquesta ofensiva judicial. Per posar un exemple, la denúncia de Ciutadans (Cs) al Tribunal de Comptes contra Ada Colau per suposades irregularitats en la contractació menor de l'Ajuntament, arxivada el 2020.

Però destaca especialment la demanda presentada pels anomenats Advocats per la Constitució acusant Colau i el seu Govern de presumptes irregularitats en les subvencions atorgades a entitats socials com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). O altres que treballen contra la pobresa energètica, etc. Entitats que ja eren subvencionades abans que Colau arribés a l'alcaldia de Barcelona. La querella en qüestió va ser desestimada per la fiscalia i arxivada el 30 de juliol del 2021. Però una nova denúncia pels mateixos fets, aquesta vegada per una denominada Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, ha estat admesa a tràmit per un jutge que va portar l'alcaldessa a haver de declarar el 4 de març passat, obrint un procés judicial amb una certa incertesa a un any de les eleccions.

Poders econòmics molestos, però no amb el PSC

Massa querelles per ser casualitat i que no tingui res a veure amb el fet que l'any 2015 Barcelona en Comú prengués les regnes de la ciutat amb un canvi de prioritats i de manera d'actuar en la relació amb els poders fàctics. "Aquest govern es va posar al costat de l'interès general per protegir la ciutat de l'especulació amb un missatge clar: a la ciutat es pot fer negoci, però la prioritat és la defensa de les vides i els drets de les veïnes i veïns de Barcelona" , asseguren fonts del Govern municipal. Que afegeixen: "Això ha molestat grans poders econòmics que han posat en marxa una estratègia de desgast a través de querelles que estan més pensades per aconseguir titulars que per a qualsevol altra cosa".

Uns poders que, per cert, paradoxalment tenen una magnífica relació amb els socis de Barcelona en Comú al Govern municipal, el PSC de Jaume Collboni. De moment, totes les querelles han quedat en res. Però queda un any per a les eleccions municipals i caldrà veure l'impacte i la intensitat que l'estratègia lawfare té a la nova carrera cap a l'alcaldia de Barcelona, ​​en què tot i no haver-ho explicitat encara, tothom dóna per fet que comptarà per tercera vegada amb Ada Colau com una de les principals candidates.