Aquest divendres, 4 de març, estava marcat en vermell al calendari polític municipal de Barcelona. La raó és que l'alcaldessa, Ada Colau, ha hagut de declarar a la seu judicial com a investigada, després de la querella que va presentar contra ella una associació sense activitat a la ciutat que l'acusa de diversos delictes en la concessió de subvencions a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o Observatori DESC.

En seu judicial, la també líder de Barcelona a Comú (BComú) ha negat cap irregularitat i, posteriorment, en una compareixença davant dels mitjans a l'ajuntament s'ha mostrat convençuda que el cas quedarà "en res" i s'arxivarà. Però, sobretot, ha assenyalat les motivacions polítiques del que ella i el seu partit veuen com una lawfare –guerra judicial– de determinats lobbies que volen aturar les seves polítiques.

"Estava molt tranquil·la perquè no tenim res a amagar i crec que la declaració ha anat molt bé", ha comentat Colau, per afegir que "ha quedat molt clar que estem parlant d'uns fets en què no hi ha cas, que ja havien estat denunciats fa un any en una querella calcada per una altra associació fantasma i ja havien estat arxivats". Davant els mitjans, l'alcaldessa ha subratllat que darrere d'aquestes querelles hi ha motivacions polítiques, que busquen "no només atacar-me a mi i al que represento, sinó també erosionar la legitimitat social de les entitats" esmentades a la denúncia [Enginyers sense Fronteres i la Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), a més de la PAH i l'Observatori DESC, les quals han rebut en total 2,6 milions municipals des del 2014].

"No permetrem que les querelles d'entitats fantasma qüestionin la feina imprescindible que fan aquestes entitats", ha recalcat Colau. També ha recordat que el gruix de querelles i denúncies que ha rebut el seu equip de govern fins ara -11, totes arxivades- procedeixen fonamentalment del sector immobiliari o de l'aigua, punt en què ha citat explícitament Agbar, la companyia que controla el servei a la ciutat -i en gran part de la seva àrea metropolitana- i de la que considera que és darrere de l'actual querella. Bàsicament, perquè l'entitat que l'ha interposat -la desconeguda associació Transparencia y Calidad Democrática- ja va actuar per paralitzar el reglament de participació de la ciutat, que en primer terme havia de servir per preguntar els ciutadans sobre el model de gestió de l'aigua.

"Hi ha una ofensiva per intentar bloquejar l'acció democràtica d'aquest ajuntament, però no ho aconseguiran. No ens espantaran i continuarem defensant el bé comú, el dret a l'habitatge i el dret a l'aigua", ha advertit Colau, per a qui "és pertinent que un ajuntament plantegi la gestió pública de l'aigua", un servei que ara mateix representa un negoci enorme fonamentalment en mans privades.

Estratègia de 'lawfare'

Prèviament, a la seva declaració en seu judicial, Colau ha defensat la seva gestió i la del seu equip de govern en la concessió de subvencions a les quatre entitats socials. L'alcaldessa de Barcelona s'ha limitat a contestar les preguntes de la seva defensa i de la Fiscalia, que va arxivar una denúncia similar el juliol passat -d'una entitat també "fantasma" representada pel mateix bufet- però no a les de l'associació querellant.

A més de subratllar que les quatre entitats ja rebien subvencions abans de la seva arribada a l'alcaldia, Colau ha detallat que el 2020 el consistori va introduir aquests ajuts al pressupost ordinari, per deixar de donar-los de manera extraordinària a través de convenis bianuals, seguint la recomanació de l'interventor municipal. La líder de Barcelona a Comú també ha negat que participés en la tramitació dels expedients de subvenció, ja que les competències estan delegades a l'àrea de drets socials.

L'associació Transparencia y Calidad Democrática, que ha desenvolupat una nul·la activitat pública a la ciutat, l'acusa de destinar arbitràriament fons públics a organitzacions que situa a l'òrbita dels Comuns: la PAH, que va tenir Colau de portaveu; l'Observatori DESC, on va treballar abans del seu salt a la política; l'Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres- i li atribueix els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris i frau. Aquestes entitats reben finançament municipal des del 2014, quan l'alcalde era Xavier Trias, aleshores a CiU.

Tant l'alcaldessa com el seu partit, Barcelona en Comú, atribueixen la querella a una estratègia de lawfare –guerra judicial–, protagonitzada per grans poders econòmics que intentarien instrumentalitzar els mecanismes judicials amb finalitats i objectius polítics, en aquest cas fer caure Colau. De fet, la formació considera que darrere de l'associació s'hi trobaria Agbar, la multinacional que gestiona l'aigua a la capital catalana i a la majoria de municipis de l'àrea metropolitana, molesta pels intents de BComú de municipalitzar el servei o, almenys, d'obrir el debat sobre el model de gestió.

El centenar de persones que s'han concentrat a les portes de jutjat en suport a Colau ho han fet amb un lema molt explícit: "Agbar vs democràcia". Al costat també hi havia una vintena de concentrats de Vox que demanaven la dimissió de l'alcaldessa. Tot esperant la resolució del cas, tot el procés s'ha posat en marxa quan falta poc més d'un any per al final del mandat i sense que Colau hagi confirmat encara si optés a la reelecció, una opció a priori cada vegada més probable tenint en compte que Barcelona a Comú no compta ara mateix amb cap alternativa que garanteixi els suports ciutadans que suma l'alcaldessa.

Precedent arxivat

La defensa de Colau, exercida pels advocats Àlex Solà i Olga Tubau, es mostra confiada que el jutge arribi a la mateixa conclusió que la Fiscalia i tanqui el cas. Solà ha recordat que la Fiscalia ja va arxivar l'any passat una denúncia semblant presentada per una altra entitat amb poca activitat, Abogados Catalanes por la Constitución, que també li atribuïa irregularitats en la concessió de subvencions a entitats. Tant aquesta denúncia a la Fiscalia com la querella actual estan presentades des del mateix despatx d'advocats, situat a Granada.

El Ministeri Públic va arribar a la conclusió que les subvencions s'havien atorgat correctament i no hi havia raons per anul·lar-les. En aquest sentit, BComú creu que el resultat final serà el mateix que en les 11 querelles i denúncies presentades els darrers anys contra Colau i altres membres del govern, és a dir, l'arxiu.

Per a Solà no hi ha indicis de delicte en aquestes subvencions i ni tan sols hi ha cap irregularitat administrativa, de manera que, si en comptes d'optar per la via penal, l'entitat hagués presentat un recurs contenciós administratiu, "no s'haguessin anul·lat", perquè estan tramitades tal com marca la llei. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha afegit, a més, que la participació de l'alcaldessa amb relació a les subvencions és "gairebé inexistent", perquè ni tan sols s'encarrega de signar la seva concessió, cosa que ha ratificat Colau al jutjat. El partit insisteix que les subvencions "sempre passen per un procediment reglat, pels serveis jurídics, la intervenció [municipal] i auditories externes".

L'associació Transparencia y Calidad Democrática considera que les irregularitats es van cometre en tramitar els ajuts mitjançant la concessió de subvencions extraordinàries i no mitjançant processos de convocatòria pública, als quals s'haguessin pogut presentar altres entitats.