Després d'un juliol amb bones xifres, en el qual el 42% dels establiments ha tingut una ocupació per sobre del 70%, el turisme rural afronta l'agost, el mes referent de les vacances d'estiu, amb unes perspectives molt positives, especialment al Pirineu. Més enllà de les estadístiques, la tendència que sembla que s'ha consolidat i ha arribat per quedar-se és la presència dels catalans, procedents d'un entorn de proximitat, en establiments rurals en una aposta per la sostenibilitat que va néixer amb les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia.

"Els nostres clients de cap de setmana i dels ponts festius continuen sent els que ens visiten durant l'estiu". Aquesta és la reflexió que en fa Montse Coberó, la directora dels serveis tècnics de Turalcat, la Confederació del Turisme Rural i l'Agroturisme de Catalunya. Per a l'agost, la previsió, a hores d'ara, és que gairebé la meitat dels allotjaments assoleixin entre un 90 i un 100% de l'ocupació. Pel setembre, s'augura que un de cada cinc establiments tindrà una ocupació per sobre del 80%.

Malgrat que les altes temperatures del juliol han pogut fer que els turistes de proximitat hagin optat per la costa, Coberó matisa que "la majoria dels visitants ja són de proximitat i només entre un 10 i un 20% procedeixen d'altres comunitats autònomes". El percentatge és similar al període pandèmic, també en el cas dels estrangers, que continuen representant un 20% aproximadament.

"Els viatges pròxims i sostenibles han estat una conquesta de pandèmia. Després d'un boom inicial pels trajectes intercontinentals, una vegada passat el confinament, ara les preferències s'han normalitzat", afegeix. De fet, en una enquesta recent dels associats de Turalcat es mostra com la majoria dels allotjaments rurals, durant l'estiu de 2024, han atès entre un 80 i un 100% de clients procedents de Catalunya.

En el cas dels establiments del Pirineu, els hotels i els càmpings lleidatans preveuen ocupacions "molt bones", amb pics del 100%, durant l'agost. Aquestes previsions del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida apunten a un estiu de rècord. El director de l'entitat, Juli Alegre, anuncia que el sector turístic lleidatà aspira a revalidar les xifres del període entre juny i setembre del 2023, quan es van rebre més de 604.000 turistes i registrar més d'1,5 milions de pernoctacions. Enguany, ja s'ha constatat un augment del turista internacional.

Vacances més curtes

Tot i que l'estiu ha arrancat amb un encariment dels preus vinculat al turisme, amb una pujada del 5% a Catalunya dels hotels i restaurants segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els desplaçaments s'han mantingut. Això sí, un 51% dels catalans s'han vist forçats a reduir el pressupost i els dies de vacances fora de casa per fer front a l'increment de la inflació.

Malgrat aquest escenari, el Pirineu de Lleida i la Costa Brava preveuen plena ocupació, mentre que Barcelona i Tarragona també mostren xifres d'ocupació molt altes i s'espera més presència de turistes. En el cas de Tarragona, a les Terres de l'Ebre es detecta un volum d'estances més llargues durant el mes d'agost i un augment del perfil de turista sènior. Aquí, el preu mitjà també s'ha incrementat.

Els allotjaments turístics, principalment els localitzats en zones d'interior, són els que presenten previsions més baixes d'ocupació i posen les esperances en les reserves d'última hora pel mes d'agost i per l'últim trimestre de l'any, temporada alta en territoris com el Priorat, la Conca de Barberà o la Terra Alta. Tot i això, les previsions són més bones que l'any passat.

Des del punt de vista dels hotelers, la previsió per a l'estiu és òptima, però adverteixen d'un mal endèmic del sector, accentuat durant la pandèmia per les restriccions, el de la manca de personal. Els establiments rurals s'allunyen d'aquesta problemàtica, ja que acostumen a ser gestionats per un entorn familiar. Algunes fonts dels establiments hotelers indiquen les dificultats per trobar treballadors, el que fa que a l'estiu es recorri a estudiants o es vegin forçats a prendre mesures com reduir l'espai destinat al servei.

Control dels habitatges d'ús turístic

Montserrat Coberó, de Turalcat, alerta sobre el creixement descontrolat dels Habitatges d'Ús Turístic (HUT). En una compareixença recent al Parlament de Catalunya, va denunciar una "mala gestió i falta de regulació" d'un sector que, ja concentra més del 33% de l'oferta d'allotjament.

En un manifest, insten al Govern a regular-lo amb "contundència i sense demora" amb noves eines, com ara incloure el sòl rústic i nuclis de menys de 2.000 habitants com a zones tensionades en l'accés a l'habitatge. "El turisme és positiu si està ben gestionat i en la justa mesura", recorda Coberó.

Per a Coberó, els HUT són un servei turístic, que hauria de tenir una fiscalitat similar als establiments rurals. En cas contrari, adverteix que "ens estan fent competència deslleial perquè suposen un problema i no compleixen amb la normativa sobre control dels visitants, el que provoca una reducció dels costos de gestió".

L'expansió d'aquests serveis ha provocat que les comarques del Pirineu hagin esdevingut una zona tensionada d'habitatge, una situació que deriva en les dificultats dels treballadors de la temporada d'hivern per trobar un pis amb un preu assequible. El sector del turisme rural es mostra preocupada per l'extensió d'aquest fenomen, que segons comenta, replica l'esquema dels pisos turístics i de temporada que estan patint les grans ciutats com Barcelona.