El 60% de la població valenciana viu a menys de 500 metres d’un institut. Açò facilita, òbviament, l’accés a l’educació pública, però i si també poguera servir per produir de forma descentralitzada altres béns i serveis de primera necessitat? Com per exemple l’energia elèctrica d’origen renovable.

Per definició, un centre educatiu és un edifici gran, amb grans cobertes i terrats amb capacitat d’albergar grans plaques fotovoltaiques, moltes més que les que precisa la cobertura de les necessitats estrictes del centre, ja que aquests no soles no són molt intensius en energia elèctrica, sinó que en estar tancats pràcticament la meitat de l’any –a diferència d’altres equipaments públics com els sanitaris- poden produir grans excedents.

Aquest és el punt de partida del programa ‘Zero, energia de proximitat’, impulsat conjuntament per les conselleries d’Educació, Cultura i Esport, i la d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per tal d’equipar 114 instituts públics –17 centres de 14 poblacions de Castelló, 57 de 32 municipis de València i 40 de 25 municipis d’Alacant- amb tantes plaques fotovoltaiques com siga possible per característiques tècniques i legals. L’energia produïda no només abastirà els centres, sinó que també servirà per alleujar les factures de la llum a famílies vulnerables que visquen fins a 500 metres dels instituts.

Segons han explicat en una roda de premsa conjunta les conselleres Raquel Tamarit –Educació- i Mireia Mollà –Transició Energètica- el programa ‘Zero’ comptarà amb un pressupost de 14,47 milions d’euros i permetrà estalviar 6,9 milions en la factura de la llum dels centres educatius, evitar l’emissió de 9.000 tones de CO2 a l’any i beneficiar entre 5.000 i 7.000 famílies en risc de vulnerabilitat.

Tamarit ha recordat que es tracta "d’una primera fase" que s’iniciarà durant la tardor amb "la licitació dels projectes d’execució, les direccions d’obra i la instal·lació dels panells solars als 114 instituts fixats". Per la primavera està previst que ja estiguen en funcionament les plaques, que també han de servir per fer educació ambiental entre l’alumnat. "No només continuarà abordant a classe la importància de fer front a l’emergència climàtica, també allà on estudien, als seus instituts, veuran que tenen l’exemple concret d’una gestió sostenible dels recursos energètics", ha afegit la consellera. En una segona fase, que s’iniciarà "una volta es vagen detectant els obstacles", es preveu cobrir els 360 instituts públics del País Valencià.

Mireia Mollà ha destacat que "tan sols en aquesta primera fase, entre 5.000 i 7.000 famílies es podran beneficiar dels excedents elèctrics generats. Una xifra que, a mesura que es complete la instal·lació de plaques solars, augmentarà fins a beneficiar prop de 18.000 llars amb dificultats per a afrontar la factura de la llum". Segons han detallat fonts de la conselleria de Transició Energètica, les famílies beneficiades pel programa es buscaran en col·laboració amb els serveis socials dels diferents ajuntaments.

Autoconsum col·lectiu

Balears va estrenar a principis d’any una experiència pionera de producció d’electricitat verda en edificis públics per vendre-la de forma més barata al veïnat, gràcies a la creació d’una empresa energètica pública. El País Valencià, però, no té una ferramenta d’aquest estil, així que l’opció escollida és la de l’autoconsum col·lectiu, una figura pràcticament desconeguda i infrautilitzada, entre altres coses, per limitacions legals com la d’exigir un radi màxim de 500 metres entre la producció i el consum. "No entenem aquest límit tan estricte i des del nostre departament ja hem demanat al ministeri que s’amplie fins als dos quilòmetres, tal passa a altres països", han declarat des de Transició Energètica. Aquest fet marcarà la casuística de cada institut, ja que no sempre els edificis es troben als centres urbans.

Pedro Fresco, Director General de Transició Ecològica, ha defensat des del seu perfil de Twitter la "capacitat transformadora" del projecte que, per si sol, pot multiplicar pràcticament per deu la producció en autoconsum col·lectiu, una fórmula que "té molt potencial". També destaca que es tracta "d’un projecte massiu, que d’entrada ja instal·larà 13,5 Mwp" i que és "escalable i imitable per altres administracions públiques".

Aquesta iniciativa se suma a les més de 250 comunitats energètiques creades o en procés de creació al País Valencià, mitjançant les quals, els ajuntaments cedeixen les cobertes d’edificis públics per produir energia verda als veïns que es constitueixen com a entitat.