Les eleccions espanyoles del proper 10 de novembre tornaran a tenir en Catalunya una de les grans qüestions de la campanya. Ara bé, amb l’excepció d’Unidas Podemos -i a l’espera de conèixer la proposta concreta de Más País-, les principals formacions estatals aposten per la repressió a les institucions catalanes com a esquer per captar vots. A diferència dels comicis del passat 28 d’abril, en aquesta ocasió el PSOE no dubta a treure constantment l’espantall d’una nova aplicació del 155, un element que l’uneix a PP, Cs i Vox que, amb major o menor intensitat, l’advoquen gairebé com a proposta única per a Catalunya. Cap d’aquests quatre partits planteja com a sortida al conflicte polític la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, l’opció que més suport recull entre la població. La recent enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), eleva al 67,8% dels catalans els partidaris d’aquesta sortida.

Els darrers dies, el president espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha amenaçat en diverses ocasions d’aplicar el 155 si les institucions catalanes se “salten la Constitució”. En una entrevista a Nius Diario ha manifestat que són les formacions independentistes i el Govern català els responsables de l’eventual aplicació del 155: “són ells els que tenen la responsabilitat de no obligar l’Estat a haver d’aplicar un article perfectament legítim”. “Ells són els que poden prémer el botó del 155 o no”, ha insistit.

El PSOE treballa amb la premissa que tot i estar el govern estatal en funcions es podria tirar endavant l’aprovació de la intervenció de les institucions catalans, validada per la diputació permanent del Senat. Segons la versió de Sánchez, les constants referències dels darrers dies al 155 no són una “amenaça”, sinó una “advertència”. Finalment, ha afegit que els tres eixos de la resposta del govern estatal en funció del que passi a Catalunya en reacció a la sentència del Suprem seran la “fermesa democràtica per preservar l’Estatut i l’ordre constitucional”; “la proporcionalitat per no tirar més gasolina al foc”; i la “unitat” per donar una resposta consensuada amb altres forces polítiques.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat aquest dijous que ara no hi ha raons per aplicar el 155, però que es farà “si es trenca la legalitat” i, en aquest cas, el PSC donarà un “suport total” a la mesura. L’altra proposta que guanya força des de les files socialistes és l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, en funció dels incidents que es generin durant les protestes per la sentència. A la pràctica, la mesura suposaria la intervenció dels Mossos d’Esquadra que, com durant el 155, passarien a estar sota el control directe del Ministeri d’Interior.

El discurs dels socialistes s’allunya clarament del que van mantenir a les eleccions del 28 d’abril, quan en cap moment van brandar l’amenaça del 155. L’operació contra els CDR de la setmana passada, amb l’empresonament per ordre de l’Audiència Nacional de set persones sota l’acusació de terrorisme, ha estat l’excusa emprada per Sánchez per sumar-se, ni que sigui amb algun matís, a la criminalització de l’independentisme vinculant-lo a una violència que la realitat desmenteix.

Ara bé, a ningú se li escapa que l’objectiu del PSOE en els nous comicis és presentar-se com una opció de “moderació” i “estabilitat”, que aspira a augmentar els seus 123 diputats actuals sobretot sumant antics votants de Ciutadans, un partit en caiguda lliure, segons totes les enquestes. I és aquí on entra l’estratègia d’endurir el discurs sobre Catalunya.

El PP, en canvi, mostra un discurs menys agressiu que en les eleccions de l’abril, fins al punt que Pablo Casado, el seu líder, va assegurar en una entrevista recent a Telecinco que “el 155 hi és per aplicar-se. S’ha de calibrar quan s’aplica perquè s’ha de dir el termini en què s’acaba” i fonts del partit han reconegut que ara no es donen les condicions per aplicar-lo a Catalunya. Ara bé, això no significa, ni de bon tros, que la formació de dretes renunciï al 155. Cs i Vox, de la seva banda, no han modificat gens el seu discurs i mantenen la demanda d’un 155 gairebé perpetu a Catalunya, a banda d’incrementar la judicialització de la política, amb la presentació de denúncies perquè s’investigui una suposada relació de Quim Torra amb els CDR empresonats.