Ryanair, Bayer, General Cable, Sada, Zurich, TE Connectivitiy. Són només algunes de les empreses del sector industrial que des del passat estiu han anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). En total, sumen 1.333 treballadors que a conseqüència d’aquests processos han perdut o estan a punt de perdre el seu lloc de feina. La tendència s’ha estès durant el darrer any, ja que des del mes de novembre de 2018, gairebé 10.000 catalans s’han vist afectades per un ERO en tots els àmbits de l’economia. La dada és la més alta des de l’any 2006, però encara resta lluny dels 84.000 de l’any 2012 o dels 138.000 de fa una dècada, en plena crisi.

En una primera anàlisi, l’alentiment econòmic i la reducció de la inversió per la situació política semblen les raons que expliquen aquest fenomen. De forma immediata, el menor creixement econòmic comporta reajustaments al mercat de treball. En el moment en què es produeix aquesta situació, segons considera el Col·legi d’Economistes, la legislació impulsada amb la Reforma Laboral facilita que Catalunya i l’Estat espanyol esdevinguin un bon lloc per aplicar acomiadaments i ERO.

En un informe recent del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) es conclou que la sortida de la recessió ha portat una millora en les condicions laborals dels treballadors del sector industrial en forma d’augment dels salaris, caiguda de la taxa de temporalitat i descens de la precarietat. Tot i això, l’àmbit industrial ha iniciat un camí de pèrdua de pes en el conjunt de l’economia catalana. El president del Ctesc, Lluís Franco, ho atribueix a la baixa productivitat. En les darreres dues dècades, aquest indicador només ha crescut un 0,3%.

Sense raons pels ERO

Els expedients de regulació augmenten de manera alarmant en els sectors dels serveis i de la indústria. Així ho veu la secretaria de política sindical de la UGT a Catalunya, Núria Gilgado. Abans de realitzar qualsevol consideració, Gilgado creu que el Govern ha de fer una gestió política. “Les empreses estan abusant de la figura dels ERO preventius sense que existeixen motius econòmics per presentar-los”.

La desaparició de l’autorització administrativa per aplicar aquests acomiadaments ha aplanat el camí. De la mateixa forma, la flexibilització de les condicions per justificar els ERO han incrementat els casos. Gilgado adverteix que les empreses, especialment les del sector industrial, “opten per la flexibilització externa en comptes de la interna perquè disposen d’una normativa laboral que les ajuda”. En aquest sentit, la dirigent sindical afegeix que les companyies eliminen llocs de treball de qualitat per substituir-los per altres externalitzats que gestionen firmes multiserveis que escapen al control dels convenis sectorials.

Des de CCOO alerten que “la manca de tutela administrativa ha provocat que els ERO augmentin a subsectors industrials, com els de l’automòbil i el químic”. El secretari de polítiques sectorials i de sostenibilitat del sindicat, Carlos del Barrio, afegeix un altre element que vincula la presentació d’expedients als darrers períodes electorals. “Hem notat que s’han disparat coincidint amb les eleccions d’abril i ara amb les de novembre”. En el cas de Catalunya, CCOO exigeix que es convoquin immediatament eleccions al Parlament per desbloquejar la situació política i articular uns pressupostos.

Del Barrio assegura que aquests moviments “ens han de fer plantejar per quin model productiu apostem. Per un basat en la indústria, que hem comprovat que funciona millor en èpoques de crisi, o un centrat en els serveis, les primeres víctimes durant els canvis de cicle econòmics”.

Acomiadaments col·lectius

Més del 60% dels ERO que han presentat les empreses catalanes enguany han acabat en un acomiadament col·lectiu. La resta s’han repartit entre la suspensió del contracte o la reducció de la jornada. L’única dada positiva, que també es registra en l’àmbit estatal, és que ha disminuït la xifra de firmes que ha presentat un expedient.

Davant d’aquesta allau de xifres negatives, la Generalitat vol transmetre un missatge de tranquil·litat. En una jornada recentment organitzada per la patronal Foment del Treball, el secretari d’Empresa i Competitivitat del Govern, Joaquim Ferrer, justifica “la pèrdua dels llocs de treball als canvis i revolucions tecnològiques”, com les que està vivint el sector de l’automòbil o el de la mobilitat.

En un termini màxim de 10 anys, Ferrer augura que les empreses catalanes del sector industrial crearan més de 10.000 llocs de treballs relacionats amb la tecnologia 4.0. El secretari d’Empresa reivindica “defensar els actius que ja tenim i apostar per les noves tecnologies” i anuncia que l’administració està treballant en el disseny d’un pla de suport a la mobilitat que aposti per la innovació i la internacionalització. Com a consell per a les pimes, Ferrer recomana que aquestes incorporin les tecnologies com la intel·ligència artificial en els seus processos productius.

Aquest pla, que està previst se signi durant el mes de gener, té el vistiplau dels sindicats. Tot i això, els representants dels treballadors creuen que resulta més prioritari reformar el mercat laboral, també el del sector industrial, en el qual un més d’un 40% de les plantilles estan ocupades per treballadors amb un contracte temporal.