"El país està en deute amb la gent treballadora". És el lema de les sis mobilitzacions, convocades pels sindicats UGT i CCOO que se celebraran demà en diferents punts de Catalunya (Barcelona, Terrassa, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa) per a commemorar l'1 de Maig, Dia del Treballador. Després d'un any de pandèmia, a la manifestació, que recupera el caràcter presencial, les dues organitzacions es conjuren per, no sols reconèixer la importància dels empleats i empleades essencials, sinó millorar les seves condicions de treball. És el que denominen l'agenda social. Aquest deute que plantegen els dos sindicats majoritaris el comparteixen, però des d'un altre punt de vista, una sèrie d'organitzacions alternatives, encapçalades per la CGT, que tornaran a realitzar una protesta paral·lela, reivindicant la derogació de les Reformes Laborals, la reducció de les jornades de treball i l'eliminació de les hores extres. Mentre la Intersindical convoca un acte en solitari en aquesta edició.

Més enllà d'aquest clàssic enfrontament entre dues visions estratègiques del moviment sindical, existeix un altre divorci, fruit de les noves realitats econòmiques, caracteritzades per la digitalització i el teletreball, en què en moltes ocasions desapareixen els centres de producció, les oficines o fins i tot les plantilles. A partir d'aquest escenari, han sorgit noves maneres d'agrupar-se, exemplificades en col·lectius com els repartidors (riders), les dones de la neteja (Les Kellys) o els treballadors de les residències. Tots ells coincideixen en dos factors: Les seves condicions precàries- en moltes ocasions com a falsos autònoms- i la incapacitat dels sindicats tradicionals de donar una resposta a les seves inquietuds.

"L'impacte de la digitalització en els llocs de treball ja el teníem abans de la pandèmia, però aquesta ha modificat substancialment les relacions laborals a través del teletreball". Així ho comparteix el secretari de Polítiques Sectorials i Transició Justa d'UGT Catalunya, José Antonio Pasadas. Amb el canvi de rutines en les configuracions dels centres de treball, com les oficines, Passades reconeix que "hi ha empreses que estan deixant de tenir un lloc físic específic per a cada treballador per la rotació de la plantilla".

El llarg camí dels falsos autònoms

Malgrat les dificultats per adaptar-se a aquestes noves realitats, des d'UGT es reivindica el rol dels sindicats tradicionals per afrontar aquestes problemàtiques. "En el nostre cas, portem anys lluitant contra l'existència dels falsos autònoms, que estaven en la missatgeria o en les càrnies, i encara que han canviat les eines, la base del conflicte és la mateixa", recorda Pasadas.
Per acostar-se a les inquietuds d'aquests col·lectius, el responsable sindical admet que l'aproximació ha de ser en un context digital, entorpit per les dificultats de representació col·lectiva, ja que "es tracta de casos individuals, en els quals hem d'analitzar-los un a un per aconseguir una certa laboralització de les seves condicions".

Per a la responsable de Noves Realitats del Treball de CCOO Catalunya, Carmen Juárez, aquestes situacions no resulten tan noves com sembla. "És cert que dificulten l'acció sindical i que la comunicació digital a través de grups de Whatsapp o Facebook han de suplir la falta d'un espai físic, però ja utilitzàvem aquests mitjans abans de la pandèmia".

El discurs de la precarietat

Per sobre d'aquests contratemps, Juárez creu que allò preocupant és que "alguns treballadors han interioritzat un discurs empresarial que promet una falsa autonomia i flexibilitat, que els acaba condemnant encara més a la precarietat". Com a mostra, indica que alguns treballadors de la plataforma de repartiment Glovo han de pagar per treballar, ja que han de comprar blocs d'hores a altres companys en un mercat virtual per poder començar a utilitzar l'aplicació i rebre les primeres comandes.

La representant de CCOO assenyala que la majoria de persones que treballen en el sector del repartiment són immigrants, per la qual cosa a vegades és necessària molta pedagogia per explicar la importància dels sindicats. De fet, Juárez recorda que, en una enquesta sindical realitzada a principis de 2020, els treballadors d'aquest àmbit demandaven tallers de drets laborals o d'educació viària com a eixos prioritaris per formar-se.

Carmen Juárez admet que el sindicat ha guanyat afiliació en el sector del repartiment, però troba a faltar que aquest col·lectiu es pugui integrar ja en la nova 'Llei Rider'. "Ara no es poden afiliar perquè són autònoms, però hem de vigilar, especialment a través de la Inspecció de Treball, perquè no es constitueixin falses cooperatives com va passar amb les càrnies". Encara que l'actuació inspectora està limitada per l'absència d'un centre de treball físic, Juárez afegeix que "aquest no ha de ser un motiu per a precaritzar encara més les condicions laborals".

L'òptica ideològica

El sorgiment de noves maneres de treball ha portat altres formes sindicals. En aquest sentit, l'expert en relacions laborals de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, Nacho Parra, argumenta que "l'exemple dels col·lectius que estan al marge dels sindicats demostra que sí que és possible la representació sindical en el món digital". Parra precisa que aquestes estructures afloren per la falta de representació de les entitats tradicionals a les quals "els falta implicació i reconeixement i s'han convertit en meres prestadors de serveis".

Parra dibuixa el naixement d'aquesta fórmula en l'absència de respostes, per la qual cosa "persones militants amb una òptica ideològica marcada decideixen impulsar altres formes d'organització social". A més d'aquests condicionants, l'advocat considera que fenòmens com la subcontractació i l'externalització han canviat radicalment les maneres d'organitzar-se i han perjudicat l'establiment de les entitats.

"Discursos com el ‘Do it Yourself’, el dels emprenedors o el de veure al company com una competència han calat en determinats sectors", lamenta Parra. D'aquesta manera, vincula el foment d'aquestes pràctiques empresarials a un impacte directe i negatiu en l'exercici del sindicalisme clàssic. De fet, segons Parra, l'error principal d'aquestes entitats tradicionals ha estat no afrontar el conflicte des d'un punt de vista ideològic, sinó des d'un enfocament més organitzatiu.

En les escletxes generades per aquest dèficit de suport, s'han colat algunes iniciatives de col·lectius com els 'riders' de Glovo, que van aconseguir que el Tribunal Suprem reconegués que els repartidors són assalariats i han de regir-se pel conveni laboral de la logística i que han de gaudir dels mateixos drets que qualsevol altre treballador. Per part seva, ‘Les Kellys’, treballadores de neteja i cambreres de pisos dels hotels, s'han agrupat per denunciar els perills de la subcontractació en una lluita desigual, ja que l'Estatut dels Treballadors permet aquestes pràctiques. Un procés similar viuen els treballadors de les residències geriàtriques, amb sous per sota dels 1.000 euros mensuals amb jornades diàries de més de 12 hores.

Reafirmant aquesta tendència, la sòcia i treballadora de la cooperativa de missatgeria Mensakas, Núria Soto, al·ludeix al fet que "les economies de plataforma donen cabuda a una concepció neoliberal del treball, en la qual s'exclou la col·lectivització o la sindicalització". Soto lamenta que els sindicats tradicionals "no han dedicat suficients recursos a aquesta problemàtica, que no està en la seva agenda de prioritats".