La propagació de la Covid-19 està afectant greument les presons, els centres d’internament d’immigrants, així com les institucions d’acollida de dones i menors i els hospitals psiquiàtrics. Així ho adverteix l’Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, l’expresidenta xilena Michelle Bachelet, la qual va instar recentment a tots els governs a prendre accions per evitar que el coronavirus es propagui en aquests espais, tenint en compte que l’apilonament en què es troben els interns els converteix en espais de risc. Concretament, pel que fa a les presons, Bachelet proposa reduir la població carcerària a través de la detenció domiciliària o la posada en llibertat dels reclusos que compleixen determinats requisits, ja que al tenir limitada la llibertat de moviments, està exposada a contraure la malaltia.

Entre els països més assenyalats per aquests dèficits hi ha l’Estat espanyol, on encara avui les autoritats continuen sense atendre les peticions de l’alta instància internacional. "La pandèmia havia de servir per facilitar excarceracions, tal com indicava Bachelet, però ara ens adonem que això no ha passat", denuncia Iñaki Rivera. El director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de Universitat de Barcelona (UB) retreu al Govern català que no hagi alliberat els reclusos majors de 70 anys, en situació de tercer grau o que presenten patologies prèvies, tal com s’estableix en els articles 104.4 i 196 del Reglament Penitenciari. "Hauria de ser de màxima prioritat, més encara si tenim en compte els problemes per garantir la vacunació en la totalitat dels centres".

La preocupació de l’Observatori, ja expressada en un comunicat el març passat, s’ha incrementat els darrers dies davant l’augment d’afectats per l’òmicron, la nova variant de la pandèmia, molt més contagiosa que l’anterior. "Si aleshores la tercera onada va obligar a confinar quatre mòduls de Quatre Camins i va provocar la primera mort per Covid d’una interna provinent de Puig de les Basses, la situació ara ha empitjorat."

Restriccions i retrocessos

Lluny de rebaixar la pressió als centres carceraris, l’Observatori de la UB observa que les mesures adoptades per la Generalitat s’han encaminat a restringir els drets dels reclusos. Només les últimes setmanes s’han confinat diversos mòduls de la presó Brians 2 i, en la majoria de centres, s’han suspès les comunicacions presencials -tant els vis-a-vis com el locutori- que els reclusos mantenien periòdicament amb les famílies. A propòsit d’això, el Departament de Justicia només s’ha avingut a implementar un pla pilot per tal que temporalment els interns accedeixen a videotrucades gratuïtes, una mesura ben rebuda però que, no obstant, les entitats consideren "insuficient".

Davant l’actual situació, que segons els sindicats de presons ha desembocat en incidents a Brians I i Brians II i al pavelló per a interns amb problemes psiquiàtrics, Iñaki Rivera recorda que tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa (CPT) també han reclamat diverses vegades que es busquin alternatives per assegurar la protecció de les persones preses. I és que, per aquests i altres organismes, mantenir la incomunicació afavoreix el deteriorament de la salut física i mental dels reclusos, amb el consegüent increment de malalties i defuncions. De fet, segons el mateix Departament de Justícia de la Generalitat, durant el primer trimestre de 2021 han mort a les presons catalanes 21 presos, dels quals 8 per suïcidi.

A efectes de mitigar aquesta xacra, les entitats reclamen que es resolgui la falta d’assistència sanitària als centres penitenciaris -a l’Estat encara hi ha un 41,66% de les places mèdiques per cobrir- i, amb vista a reduir la possibilitat de nous brots com els registrats a Quatre Camins o Wad-Ras durant l’anterior onada, que es millori el seguiment dels contagis, la detecció de positius i la distribució de mascaretes, a les quals alguns interns no poden accedir per manca de recursos.

CIE: estat d’emergència

Si en algun lloc la pandèmia ha minat els drets dels reclusos és al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) situat a la Zona Franca de Barcelona. Així consta a l’informe que el Centre Irídia va fer públic el passat dia 17, en el qual analitza la situació d’aquest recinte on van a parar els interns pendents de la seva possible repatriació als països d’origen.

Segons el grup d’advocats i especialistes en dret penal, durant aquest 2021 un total de 72 interns han estat confinats en cel·les d’aïllament amb l’excusa de la Covid-19. Espais en els quals, assegura Irídia, no es compleixen les regles Nelson Mandela, ja que només hi ha una càmera per enregistrar-hi què hi succeeix. "Els interns ens parlen d’una degradació tant per l’espai que ocupen com pel tracte que reben en mans dels agents", assenyala el document.

Sota el títol "Vulneracions de drets humans al Centre d’Internaments d’Estrangers de Barcelona 2021", l’informe documenta nombroses irregularitats en aquesta polèmica instal·lació, en particular el fet que s’hagi restringit la visita de familiars i dels advocats d’ofici que assisteixen els reclusos, la qual cosa "ha permès que es multipliquessin els casos de tortures i maltractaments". Precisament en protesta per les últimes mesures, 41 interns van realitzar una vaga de fam abans de l’estiu.

"L’aïllament s’ha utilitzat sense que existeixi cap mena de control ni regulació sobre les seves causes o condicions, i acompanyat de mesures de contenció com a càstig", indica l’informe, que narra el calvari d’un intern a qui van aplicar una contenció mecànica lligant-lo de mans i peus i posant-li un casc amb visera durant més de tres hores. Aquest és un dels sis casos per violència institucional que Irídia té interposats contra el CIE.

Per tot plegat, l’entitat insta l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a sol·licitar el traspàs a Catalunya de la gestió dels serveis sanitaris del centre d’internament, la qual proposa que s’integri al Servei Català de la Salut, a més de garantir els drets dels qui romanen en aquest equipament, convertit en el principal forat negre de la impunitat que pateixen les persones detingudes.